L'estil personalíssim de l'autora és present des del primer paràgraf, cosa que segur que deleiterà els fans ("més Gurt que mai", com diu la faixa promocional). Els contes son independents però tenen punts de contacte (alguns pesonatges i escenes o conceptes repetits, per exemple) i es podria dir que son una barreja de metàfores (amb molts ocells i incendis, que justifiquen el títol i la imatge de coberta) sobre les relacions personals, amb especial èmfasi en les que no acaben bé. Hi ha molta metaliteratura, i les imatges poètiques marca de la casa per tot arreu. Tal com es reconeix en un dels contes, sembla que els finals no li importin gaire a l'autora, perquè les històries realment no comencen i acaben. Més que narracions, son observacions, cosa que a vegades l'acosta a altres contistes que també son bones observadores, com la Tina Vallès. També m'ha recordat a l'estil de l'A. M. Homes, que té una mala llet similar a l'hora de fer retrats de personatges quotidians.
Com tots els llibres de contes, n'hi ha que t'atrapen més que altres però, en general, el nivell d'interès que m'han despertat és alt, sense potser cap que destaqui especialment. Es llegeixen bé i el conjunt flueix, de manera que abans que te n'adonis ja te'ls has acabat. Estan ben escrits, amb ritme i força, i aquest estil entre directe i agressiu, que funciona especialment bé en les distàncies curtes. En resum, una bona lectura d'una autora amb una veu potent, que segur que agradarà a un públic ampli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada