Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb aquesta finestra al mon oberta per a qui vulgui passar-se a saludar, o simplement a tafanejar. Quantes coses que han canviat entremig!
Quan vaig començar, encara no havia publicat cap llibre, ara en tinc 43 al carrer. No tenia laboratori, ara en dirigeixo dos. Tenia un grup de pop, ara en tinc un de rock. També he tingut un fill i m'he mudat de continent (i tres vegades de casa). Moltes coses, en aquests vint anys!
És la pitjor temporada del blog pel que fa a entrades, vaig al ritme més lent de la història, però no tinc cap intenció de tancar la paradeta. Ni que sigui pels quatre nostàlgics que encara ens passegem per la blogosfera, aquí serem, celebrant aniversaris tant temps com sigui possible!
10 comentaris:
Doncs això, ni que sigui pels quatre nostàlgics que encara quedem: PER MOLTS ANYS!!
El blog es fa vell, però a mi em sembla que tu segueixes amb igual o més energia que fa 20 anys, per mi que has fet com el doctor Gero i t'has fet androide.
Quatre nostàlgics? Tants? Jo pensava que érem tres.
Moltes felicitats Salvador!
moltes gràcies a tots vosaltres, els tres vells nostàlgics com jo! ;) Pons, veig que has enganxat la referència a l'androide número 20! Tenim una edat... :)
Som la resistència bloguera... Per molts anys més!
Gràcies, Anna!
Felicitats, també!
Jo també hi soc de manera intermitent, és com tornar a casa.
Acabo de llegir la teva entrevista a Vilaweb i aprofito que et tinc aquí per felicitar-te per divulgar l'autisme i els diagnòstics de salut mental en general, que són reduccionistes, sí, però que sobretot ens ajuden a entendre'ns i a viure amb una certa "normalitat estadística" (i m'hi afegeixo amb la bipolaritat).
Em fa gràcia perquè sempre havíem fet broma de la teva ubiqüitat, de fer mil coses alhora i totes bé... Ho seguirem fent ;)
Moltes gràcies! Mira, ara sabem d'on surten els meus "superpoders!" :)
Felicitats per les dues dècades tan plenes, Salvador! I això que dius de la lentitud... N'he fet 89 i el temps se m'evapora encara que treballi. I em cal escriure, perquè el fatídic 9 m'atraparà d'aquí uns mesos i em fa molta por... Una abraçada.
Ai, sí que t'havia deixat un comentari, haha, poca pràctica de blog! Truquem a la Marvel!
Publica un comentari a l'entrada