Acabo aquestes entrades sobre el meu primer poemari explicant una mica de què va i què son els clostridis (la resposta ràpida: son bactreris). El tema comú dels poemes és la dualitat emocional i fins i tot física dels humans, i aquestes contradiccions les personalitzo en els clostridis, uns bacteris que poden causar malalties mortals però que, a la vegada, formen part de la microbiota amb al qual convivim. Al llibre hi ha ciència, sí, perquè no puc evitar veure la vida a través del filtre científic (com sabeu els que heu llegit altres coses meves), però també parlo de la dualitat dels qui tenim un peu a casa i un peu fora, de les arrels dels emigrants, de la mort i de la vida, en general, amb alguns tocs d'amor i de política. Una barreja dels temes que em preocupen, suposo. Si sentiu curiositat per com ho enfoco, ja ho sabeu: els clostridis us esperen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada