"It's 8:15 / And that's the time that it's always been"

 Avui fa 80 anys. El dia del meu sant, per cert. Fàcil de recordar. Que no se'ns oblidi.

Soc autista

Fa uns dies vaig escriure aquest article al Periódico per a explicar que m'han diagnosticat un trastont de l'espectre autista. Vaig pensar que potser podria ajudar als qui estan passant per una cosa així saber que no son els únics i que hi ha neurodivergents que se'n surten prou bé. En vaig fer difusió a les xarxes i la resposta ha sigut sorprenent i molt maca, molta gent compartint les seves experiències (pròpies, amb els fills...). Sembla que sí que és útil parlar-ne i ajudar a visibilitzar-ho. Aquñi va el fil de twitter:

Fa poc que he descobert que soc autista. En aquest article de @elperiodico us explico com es viu que et diagnostiquin una neurodivergència (dues, en el meu cas) sent adult. (1/5) https://t.co/0GmZIOC4wN

— Salvador Macip (@macips01) July 29, 2025

I a arrel d'això, em van fer aquesta entrevista a Wilaweb, on m'extenc una mica més sobre el tema, per si a algú li interessa. Aquí hi ha un tall en vídeo i aquí un altre:

També l'he parlat a l'Aquí Catalunya de la SER:

I al Matí de Catalunya Ràdio:

I al "meu" programa, El Balcó de la SER.

20

 

Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb aquesta finestra al mon oberta per a qui vulgui passar-se a saludar, o simplement a tafanejar. Quantes coses que han canviat entremig!

Quan vaig començar, encara no havia publicat cap llibre, ara en tinc 43 al carrer. No tenia laboratori, ara en dirigeixo dos. Tenia un grup de pop, ara en tinc un de rock. També he tingut un fill i m'he mudat de continent (i tres vegades de casa). Moltes coses, en aquests vint anys!

És la pitjor temporada del blog pel que fa a entrades, vaig al ritme més lent de la història, però no tinc cap intenció de tancar la paradeta. Ni que sigui pels quatre nostàlgics que encara ens passegem per la blogosfera, aquí serem, celebrant aniversaris tant temps com sigui possible!

La cançó de l'estiu

Flashback. L'any 1988, amb gairebé 18 anys, vaig decidir comprar-me una guitarra. Una mica tard, potser, i inesperat: no havia estudiat mai música ni tocat cap instrument, però la guitarra em cridava. Aprofitant diners recollits per aniversaris i nadals, vaig arreplegar una espanyola barata. I allà va començar tot.

Poc després, amb els amics de tota la vida, vam decidir muntar un grup. Un estava estudiant piano, l'altre era un ignorant com jo (i li va tocar fer-se càrrec del baix), i tots dos tenien unes veus màgiques (jo no, soc un negat cantant). Ens vam batejar com ARS i vam començar a assajar versions., sobretot de rock clàssic, que és el que més ens agradava. La peça que faltava, el bateria, va aparèixer el 1990, via amistat amb un de nosaltres, i allà va néixer Eclipse.

Fast-forward. Cinc anys després, els Eclipse ens separàvem, per motius diversos. Musicalment parlant, perquè vam seguir sent bons amics. Més fast-forward. El 2020, trenta anys després que comencés tot, se'ns va ocórrer quedar un dia per tocar, com quan érem joves. Doneu-li la culpa a la crisi de la mitjana edat. Ens ho vam passar genial. Havíem plantat la llavor del retorn. La pandèmia va retardar els plans però, tan aviat com vam poder, vam reprendre el projecte. 

I cinc anys després d'aquella tímida ressurrecció, i coincidint amb 30è aniversari el final de la primera etapa, oficialment podem dir que hem tornat. Ara som els Eclipserama, i la nostra carta de presentació és aquesta candidata a la cançó de l'estiu, primer single del nostre primer CD (previst que surti a la tardor): I si tu ets així. La teniu ja a totes les plataformes digitals. A veure què us sembla!

 

Bona revetlla!

Sant Joan és una festa que tradicionalment he celebrat poc. De petit, tirava petards i menjava coca. De jove, menjava la coca estudiant, perquè sempre m'enganxava d'exàmens. I quan vaig acabar la universitat, vaig tenir pocs anys abans no vaig marxar a països on no es fa la revetlla. Com avui, que m'enganxa fora. Trobaré a faltar, un cop més, la coca (la part que més m'agrada de la festa). Que us ho passeu bé!

20 anys de Mugrons de titani

Aquest any en fa vint que es va publicar la meva priemra novel·la, Mugrons de titani, una space-opera molt esbojarrada que vam parir a mitges amb en Sebastià Roig (quan això d'escriure i llegir ciència-ficció en català era cosa de quatre gats... com han canviat les coses!). Contra tot pronòstic, la novel·la va guanyar el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida (i dic que va ser inesperat perquè les escenes de sexe son relativament poques...). Al web del llibre en trobareu tota la història.

A part de ser el tret de sortida de la meva carrera literària (un altre dia ja en parlarem), Mugrons també va representar l'estrena del que seria el meu grup mentre vaig viure a NY, els Sunion, perquè vaig aprofitar per gravar la banda sonora de la novel·la amb uns amics, i una cosa va portar a l'altra. Vam acabar tocant plegats set o vuit anys i gravant cinc discs en una microdiscogràfica autogestionada, ara impossibles de trobar.

Com que els temps canvien, he aprofitat l'aniversari per rescatar les gravacions de la banda sonora, remasteritzar-les i penjar-les als webs de streaming per a què tots els qui tingueu curiositat pugueu ballar amb la Valentina Gontxarova per felicitar-li el vintè aniversari (a veure si algun dia ho faig també amb els altres discs del Sunion...). Endavant la música!

Algunes coses que he dit...

Sobre l'envelliment i la feina que faig al BarcelonaBeta Brain Research Center.

Sobre el meu cotxe de segona mà (i perquè no vaig en moto).

Sobre un munt de coses en general.

La crònica de Sant Jordi

Sempre penjo una petita crònica visual de Sant Jordi, però aquest any encara no havia tingut temps. Va ser un dia relativament tranquil de passejar i saludar els coneguts del ram, com el Toni Benages, aquí promocionant el seu nou llibre a l'esmorzar de la Virreina, on solem fer el tret de sortida molts escriptors. 

També m'hi vaig troabr el Jordi. de l'Illa dels llibres, com cada any, i ens vam fer la foto tradicional.

Només tenia un parell de signatures, cosa que em va permetre prendre-m'ho amb calma. La primera incloïa una lectura de textos a l'hospital de Sant Pau (gran iniciativa, això de "la cultura també cura") i em va permetre retrobar-me per sorpresa amb un company de la carrera.

La més divertida va ser a la paredeta del 3cat sigant el llibre de l'Escolta el teu cos amb l'equip del programa (la Zene i la Irene, coautora del llibre), on vam coincidir amb la troupe del Fuet i una colla de nens encantadors que s'havien empassat el programa. Tota una experiència (aquí teniu un vídeoresum).

Els més important és que els carrers estaven a rebentar de gent passant-s'ho bé i comprant llibres i això sempre és fantàstic.

I jo n'era un, com demostra aquesta foto "robada" que em va fer per accident el Jordi. I ara, fins l'any que ve! 

Bon Sant Jordi a tothom!

I si voleu passar a saludar, em trobaeru aquí amb l'equip de l'Escolta el teu cos:

Ciència radical al CCCB

Avui, al cicle Ciència radical del CCCB, tindré l'honor de debatre amb la Dra Katherine High, una de les pioneres de la teràpia gènica, sobre el futur de la humanitat. Modera la Núria Jar i els Bromo hi posen el toc artístic. Comença a les 6.30pm. Jo no m'ho perdria!

ACTUALITZACIÓ:

Aquí teniu el vídeo de la sessió.

Cap a on va la humanitat?

Cap a on va la humanitat? Al llarg dels darrers anys he fet diverses versions d'aquesta xerrada sobre com la ciència està redefinint la nostra espècie. Aquí teniu un vídeo d'un dels darrers cops, als Pessics de saviesa de Manresa:

Ressenya: Tan lluny de casa

En Sergi Purcet és conegut sobretot per ser el 50% d'Els Book Hunters, un duet de lectors empedreïts que s'han convertit, a cop d'humor, tenacitat i rigor, en un dels booktubers més actius i seguits de la catosfera. He tingut el plaer de ser ressenyat pel Sergi un grapat de vegades, i és lògic que ara que acaba de publicar el seu primer de llibre de contes es giri la truita... Així doncs, aquí teniu la meva ressenya de Tan lluny de casa.

El que trobareu en aquest recull son nou contes de factura clàssica, construïts sobre els preceptes de Pere Calders (costumbrisme casolà, un toc humor), filtrats naturalment pels mestres Monzó i Pàmies, i seguint l'esquema del gir final que arrodoneix, la història popularitzat en el seu moment per Roald Dahl o Ray Bradbury. M'ha semblat trobar ecos de tots aquests contistes en aquestes planes, però segur que n'hi ha hagut molts d'altres que també l'han inspirat, perquè l'espectre de temes i estils és força divers. 

En Sergi es va estrenar amb la novel·la La noia de la pluja, i ha tardat deu anys a decidir-se a fer el següent pas, una dècada plena de lectures que han deixat el seu pòsit i han servit per a què l'autor hagi fet un salt qualitatiu considerable. Les narracions d'aquest recull tenen ritme, ofici i gràcia. Es llegeixen ràpid i no costa gaire anar empalmant-les, senyal que passen bé. Moltes et deixen un somriure als llavis, i la majoria utiltizen una anècdota o un moment concret de la vida d'uns personatges aparentment anodins per fer una reflexió inesperada, interessant o divertida. I, el que és més difícil en un llibre de contes, el nivell es manté tota l'estona sense altibaixos. Malgrat això, si hagués de fer-ho triaria d'entre tots la història d'un pobre home atropellat, descabdellada marxa enrere a l'estil Memento fins a tancar el cercle que fa pena i gràcia a la vegada. 

M'ho he passat bé llegint aquest llibre, tot i que no soc gaire de llegir contes, i us el recomano. Serà un bon regal aquest Sant Jordi perquè pot agradar a un ventall ampli de lectors, i farà un llibre perfecte per endur-se'l de vacances a l'estiu. 

Cap a on va la humanitat?

Si voleu sentir com veig el present i el futur de la humanitat (i el paper que hi juga la ciència), aquí teniu una entrevista que ho resumeix en un quartet d'hora. Potser hi trobareu algun tema per pernsar una mica.

ss

Cajal al CCCB

Fa uns anys vaig fer una xerrada al CCCB sobre Cajal, a partir de la semi-biografia que vaig escriure sobre ell (fa gairebé una dècada, ja!). Ara n'han penjat el vídeo, per si a algú li interessa:

Ciència i filosofia als mitjans

Aquests últims dies han coincidit un parell d'entrevistes al voltant de La vida als extrems. Aquí teniu una xerrada al Tot es mou de TV3, i aquí una llarga entrevista a El diario.es, on surten temes com el sexe, la mort, el gènere i les altres presons biològiques de les quals volem escapar. I aquí una altra a Público. Pels qui teniu més paciència, aquí hi ha una conversa d'una hora sobre el tema:

Aquesta setmana també vaig poder fer jo d'entrevistador i parlar amb la dona més vella d'Espanya. És un autèntic plaer poder parlar amb persones tan interessants i fantàstiques! En teniu aquí l'audio.

I aquesta setmana també va ser el 50è aniversari de la llibreria Documenta, i ens van convidar als Malalletra a amenitzar la vetllada (aquí i aquí ho expliquen). Vam aconseguir fer cantar i saltar el públic, com sempre!

Avui, a l'aniversari de Documenta...

La llibreria Documenta fa 50 anys (felicitats!) i ens han demanat als Malalletra que els ajudem a celebrar-ho. Veniu a ballar i cantar una mica amb nosaltres!

El resum de l'any

Com és tradició al bloGuejat, l'últim post de l'any ha de servir per fer la valoració dels darrers dotze mesos i una mica de previsió de futur. Ha sigut un any intens per mi, amb molta feina per la banda científica (portar dos laboratoris i dirigir una facultat no és poca cosa...) però amb moltes satisfaccions en aquest àmbit. Estem fent una recerca molt interessant en temes d'envelliment i espero poder presentar resultats potents l'any que ve. Ja us ho aniré explicant.

En el camp literari, he publicat dos llibres, ben bé als extrems (parafrasejant-ne el títol d'un!) del meu rang: un d'infantil i un de filosòfic. Com sempre, ha sigut un plaer rebre el feedback dels lectors (sobretot dels nens!). Però ha sigut un any d'escriure poc. M'he distret amb altres coses... Tinc tres projectes començats, un en solitari i dos en parella, dues novel·les i un assaig, però avancen més lentament del que voldria... fins al punt que el 2025 pot ser el primer any que no publiqui cap llibre des del 2009 (oh, drama!). Ja recuperaré el ritme algun dia, no passa res...

La novetat del 2024 va ser la meva estrena com a guionista i presentador de televisió, amb la sèrie Escolta el teu cos. Una experiència nova per a mi que va ser espectacular (i molt cansada!). Em va encantar treballar amb aquest equip tan fantàstic de professionals, que em van acollir com un més malgrat no tenir cap experiència en aquest mon. Una cosa més que puc dir que he fet... i que potser repetiré, si tot va bé. Fins aquí puc llegir.

El que m'ha tingut distret aquest any, sobretot, ha sigut la música. L'havia tingut una mica abandonada, i darrerament hi he estat tornant més. Vaig començar l'any fent temes per a l'Escolta el teu cos, que espero penjar en algun lloc en breu (tot i que els que heu vist la sèrie ja els heu sentit, sobretot a les parts d'animació). Tampoc havia fet mai música per a un projecte audiovisual, i va ser tota una experiència fer quadrar les cançons amb el que passava a la pantalla. El resultat és una barreja de tecno i pop que a mi em va deixar satisfet (i els espectadors de moment no s'han queixat!). A part d'això, hem estat gravant un disc amb el meu primer grup, que espero que estigui també disponible el 2025. 30 anys després de separar-nos, ens hem reunit i hem posat a punt els temes que tocàvem quan teníem vint anys, més alguna cosa nova. Hem buscat hores aquí i allà per entrar a l'estudi i el resultat serà un disc força especial. Ja en parlarem...

Finalment, el bloGuejat ha estat altre cop sota mínims, amb la segona pitjor marca de la història pel que fa al número de posts (i aquest no té l'excusa d'haver sigut un any pandèmic!), però continua viu, que és el més important. I seguirà en marxa el 2025, d'això en podeu estar segurs. Que tingueu una bona entrada d'any! Ens llegim!

Fa 50 anys... (3a part)

El 2022 i el 2023 vaig fer una tria dels discs més indispensables que complien mig segle de vida, com podeu repescar aquí. Quins son els clàssics que el 2024 ja tenen 50 anys al damunt i encara val la pena escoltar? Aquí va el meu fil.

Els dos últims anys he fet una mini llista dels discs essencials que complien mig segle. Si no m'espavilo, no arribo a temps per la collita del 1974 (que té algunes perles bàsiques!). Aquí va el meu🧵: 1/9

— Salvador Macip (@macips01) December 31, 2024

Minuts musicals 2024

Altres vegades he penjat les cançons que més m'han agradat de l'any i els nous descobriments, però el cert és que aquest 2024 he escoltat poques coses noves. Tot i així, tirant de músics consolidats, em sembla que en tinc prou per fer els Minuts musicals de la temporada...

Per començar, m'ha agradat el nou disc dels Sopa de Cabra, Ànima, que té una cançó que se m'ha enganxat molt:

David Gilmour, un valor segur, ha tret un altre disc agradable de sentir, potser menys memorable que els dos darrers, però que té algun tema potent, com aquest:

Més interessant ha sigut un disc inesperat de versions del Slash, molt consistent, per a tots els públics, no només els fans del rock dur, amb convidats de luxe i una bona tria de cançons que cobreixen clàssics de rock, blues i R&B, com aquest:

El retorn de l'any ha sigut el de la Beth Gibbons, amb un disc intimista com Lives outgrown, oficialment el seu primer en solitari, que compto entre les millors novetats del 24, i té perles com aquesta:

Però la sorpresa del 2024 per mi ha estat aquest tema dels Marmozets, que ja té una dècada (és el primer tema del primer disc!) però que fins aquest any no havia sentit mai, per tant puc considerar com un descobriment, i que ha acabat sonant sense parar al meu Spotify:

Ara bé, com que a casa compartim compte de Spotify, a l'hora del wrapped, pràcticament totes les posicions del top 5 les ha ocupat l'altre membre de la família amb inclinacions musicals... (una mica diferents a les meves)

Bon Nadal!

Que passeu un bon Nadal prop de la gent que us estima! Us deixo amb una de les millors nadales de la història...