Cada vegada que un passa per l'Aeroport de Barcelona troba prou material per escriure un parell de posts. Un viatger freqüent podria portar un blog sencer només amb aquestes observacions de camp.La darrera. Un senyor arriba a la Ciutat Comtal. Requereix que el transportin en una cadira de rodes per dins l'aeroport. Quan té un problema i ha de parlar amb el noi que el porta cap al seu destí, descobreix que aquest no sap anglès. Demanar coneixement de llengües, perdó llengua, a un camàlic potser és exagerar. Tampoc és que l'anglès serveixi per a massa més que per a tractar amb turistes invàlids. Fins aquí, tot dins els paràmetres habituals. Quan el senyor es dirigeix a la finestreta d'informació, es troba que l'ocupant sí que sap anglès, però del nivell "the pencil is yellow" i "my mother is in the kitchen". No li demanis gaire més a la persona que se suposa que ha d'atendre els nouvinguts. Sort que per allà passava un políglota bondadós per desfer l'embolic.
No sé qui és el geni que supervisa els processos de selecció de personal a l'aeroport. Suposo que posar de cara el públic extranger elements que no dominen la llengua universal d'aquest segle és una estratègia premeditada per donar imatge de país d'espardenya i porró. Se m'escapa quin és l'objectiu que persegueix aquest pla maquiavèlic, però estic segur que l'aconseguirem amb escreix.
8 comentaris:
My taylor is rich
Galderich, acabes de demsotrar que pots treballar a l'aeroport. Si mai et quedes sense feina ja ho saps...
Si home! és que demanes unes coses! que no ho saps allò de "que inventen ellos!", la majoria no fa ni l'esforç d'entendre l'altre idioma del país on treballa, viu i potser ha nascut (català) i voldràs que sàpiguen l'anglès. Tse tse.
Ara bé, tampoc és culpa d'ells, se suposa que el personal el selecciona algú no?
Camps' taylor is rich.
Albert
J'ai perdu la plume dans le jardin de ma tante.
ah, havia de ser forçosament anglès? glups!!!!
(però si m'he posat la barretina!)
Haha!, molt bò el comentari de l'Albert :-)
Amb l'anglès i el nostre país passa una cosa curiosa: molta gent no només no en té ni pajolera idea (i no parlo només de gent gran), sinó que se'n vana! (i no parlo només de gent gran). És bastant patètic.
Sóc traductora i professora de llengües i m'alegro que aquesta preocupació sigui compartida amb gent que no sigui estrictament del meu ram... Fa que quedem tan i tan enrera, aquesta desconeixença TAN EVITABLE!!!
Que s'acabin els doblatges JA!!! I a les aules s'hauria d'animar la canalla a llegir originals, que no mengen! (i ells són autèntiques esponges!!!)
A les Espanyes hi ha un gran negoci editorial al voltant dels llibres per a l'aprenentatge de llengües estrangeres; llibres mooooooooooooooolt mediocres plens d'il·lustradions estúpides que tracten els nanos d'estúpids. Com a professora que estima la seva canalla i en veu el potencial, tinc seriosos problemes amb aquest material amb què se'ns fa treballar i amb què els pares es queden sense quartos.
No hem avançat gaire des del "My taylor is rich"...
Penós, penós...
T'acabo de descobrir el blog/bloc. Felicitats per la feina i ens seguim veien!
Montse (no l'Arare, l'altra): benvinguda! Estic plenament d-acord amb el qeu dius. Ens llegim als blogs respectius.
Publica un comentari a l'entrada