divendres, 12 de juny de 2009

Els reis de la comèdia?

Us heu fixat que els premis importants no van a parar mai a comèdies? Em refereixo a la nostra literatura, no sé si el problema és universal. Sembla que si escrius alguna cosa amb una mica d'humor, et tanques automàticament les portes al reconeixement de la crítica. Has de fer un bon drama, si vols ser important. Ja posats, millor escollir un tema històric, del nostre passat recent. Només cal fer un cop d'ull al palmarès recent dels Sant Jordis, Crexells, Sant Joans, Plas i similars. No hi sé veure cap comèdia, potser vosaltres tindreu més sort.

És com si les rialles quedessin relegades a altres àmbits menys "seriosos" de la literatura, els llibres de contes per exemple. Sovint amb bona acceptació del públic, això sí, però com si fossin un gènere de segona categoria. Un pas per sobre dels mediàtics, potser perquè aquests per defecte sempre intenten fer gràcia. L'excepció, està clar, són els contistes reconsagrats, un club privat que sembla que fa temps que hagi tancat el llibre de les admissions. El Monzó duu tantes medalles a la pitrera com qualsevol primera espasa de les nostres lletres. El Pàmies li va a la caça. Potser és que entre tots dos han saturat el mercat, o potser és que ningú més no sap com fer riure als membres d'un jurat. També pot ser que els catalans ens prenem massa seriosament les coses.

Escriptors del futur, ja ho sabeu. Si mai voleu arribar a ser alguna cosa, comenceu a fer passar penúries als vostres personatges. Que pateixin. I molt. A vosaltres us espera la glòria.

19 comentaris:

Clidice ha dit...

Una mostra més dels complexes de la nostra cultura, com si la literatura humorística, de la que hi ha nombrosos i genials creadors en el món britànic, per exemple, fos de segona o tercera fila. Tant que m'agradaria escriure "Tres homes en una barca (sense comptar-hi el gos)"!

Galderich ha dit...

Hi ha premis a narrativa d'humor i la sàtira com el Pere Quart de Sabadell o el Jaume Maspons de Granollers.
Malgrat aquests premis, és així, tenim els escriptors graciosos oficials (sense cap connotació negativa, eh!) i un parell de premis.

òscar ha dit...

deu ser una proporció semblant a la que ens trobem a la societat: massa gent amb ganes de proclamar que la vida és una vall de llàgrimes i massa pocs disposats a treure-li la llengua ni que sigui de tant en tant.

kweilan ha dit...

Doncs hi ha literatura còmica de gran qualitat. Serà que ens agafem la vida de fora dramàtica.

Ferran ha dit...

Potser per això mateix que amb tant d'encert expliques, si algú vol arribar a ser alguna cosa en les lletres catalanes ho tindrà més fàcil entrant-hi per la porta burlesca. Com a mínim destacarà per original! (amb permés del mestre Monzó, of course).

Montse/Arare ha dit...

Doncs jo vaig escriure un drama i em van dir q li faltava un toc d'humor, pero mira, la cosa esta en agradar a qui ho llegeix, aixo dels premis es molt relatiu. L'any q vqig qconseguir ser de les cinc finalistes al Recull ja vaig saber aue d'aqui no passaria...

Visca la comedia, malgre tout! petons des de la France!
ondia; la parauleta de control _te nassos_ es DEPRE, buf,buf,buf

Comtessa d´Angeville ha dit...

per a riure molt i premiat no fa massa mesos: ELS NEONS DE SODOMA, de Xavier Aliaga

Montse/Arare ha dit...

perdona, gairebe totes les Q de l'escrit anterior haurien de ser A... merde de teclats françaises...

Jaume Puig ha dit...

La cosa no estaria tan perfectament definida, des el meu punt de vista. Existeix aquell humor àcid que aconegueix que riem al bell mig d'un desastre espantós. És el cas de Dovlàtov o de Pedro Juan Gutierrez. I molts altres. En aquest indret crec que s'hi troba un pou immens de plaer lector.

Ara bé, si busquem aquestes coordenades en l'ambit de la novel.la catalana jo tampoc les conec.

Pere Llufa ha dit...

Doncs pitjor ho tenen les novel·les guarres... i no les eròtiques, sinó les guarres guarres...

Marta Rieradevallink ha dit...

Jo crec que la literatura còmica ben feta també hauria d'estar reconeguda al nostre país, costar tant o més fer riure amb enginy que fer plorar.

Aprofito per convidar-vos a visitar el meu blog reflexionshumanes.blogspot.com

bajoqueta ha dit...

Ui la còmica i d'altre temàtiques no té èxit. Ai al final els premis se'ls reparteixen entre uns quants.

Si que és cert que hi ha premis d'humor i sàtira, però són poc coneguts. Serà que volem llàgrimes i dolor :)

Ens has fet una bona reflexió!

joan ha dit...

No exagerem... hi ha pocs autors amb sentit de l'humor. Però els pocs són molt bons. O algú ha oblidat ja Pere Calders? O el Tísner?
A més de Monzó i Pàmies potser hi hauríem d'afegir Jordi Puntí. Perquè la ironia també és humor.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

És una injustícia, costa molt més fer riure que fer plorar, i en canvi crec que tens raó en assenyalar que s’acostuma a infravalorar l’humor en literatura. Hi ha també diferents tipus d’humor, a mi em sol agradar aquell que prové precisament d’una visió tràgica de la vida. Amb això vull dir que l’humor no és necessàriament frívol, i crec que per ser un bon escriptor no et pot faltar el sentit de l’humor. També és una llàstima que encara s’infravalori sovint el conte respecte a la novel·la. Interessant reflexió, gràcies.

palumbuscolumbus ha dit...

Totalment d'acord, només que no crec que els catalans ens haguem de fustigar especialment per això. Ni els escriptors i lectors. A Estats Units, i en cine, a Tom Hanks no li van donar l'Oscar fins (i ara ve quan no recordo clarament les dades) que no va fer de malalt de la sida o de persona lenta d'enteniment. El mateix peatge que després ha intentat travessar Jim Carrey. O Woody Allen; ¿tindria el mateix prestigi si no hagués fet cinema seriós, o sigui, si només hagués fet "Bananas"?

Rita ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, però potser hi té a veure que tampoc hi ha tant volum de comèdies no? Potser és desconeixement, però quan mires llistes de llibres o recomanacions, és el que menys hi ha també.

JRoca ha dit...

Amb el teatre passa el mateix, si vols guanyar un premi ha de ser alguna cosa com més estranya possible i si pot ser drama.
Salut

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs trobo que tens tota la raó... serà que la gent té un puntet sàdic.

A mi doneu-me quelcom que faci gràcia... i, si pot ser de bon gust millor, no aquest humor bast i brut, no.

Cosa per riure "sanament" en el sentit més "carca" de la paraula perquè ens entenguem jajajaja, doneu-me això i jo compro!! compro!!

SM ha dit...

No dic pas qeu no hi hagi bons escriptors humorístics catalans, només que no són reconeguts al mateix nivell que els seus homòlegs anglesos o americans, per exemple. Val per a novel·les i teatre també, cert. De totes maneres, és cert que el drama té un toc com més "de qualitat", aquí i a tot el món. I el fet que potser hi hagi menys comèdies al mercat, com diu la Rita, es podria explicar per una simple llei de demanda i oferta, crec jo.

Ferran, serà qüestió de provar l'estratègia que dius... mai se sap!

Montse, està clar que mai no plou al gust de tots! ;-) Finalista als Recull ja és tota una fita...

Comtessa, apuntada la recomanació!

Pere Llufa, de guarrades no en puc dir res, però en el camp de l'erotisme també he guanyat un premi, així que ja n'acumulo dos (amb l'humorístic) en gèneres impossibles! M'ho hauré de fer mirar...

Marta, ja he apuntat el teu pel convit blog a la llista. M'agrada. Gràcies!

Assumpta, no m'atreveixo a recomanar-te el Quina gran persona!, perquè ja s'ha vist que no agrada a tothom, però intentava fer una cosa com la que dius...