Fora de la gàbia

Una altre moment fascinant de l'experiència paterna: el dia que alliberes el teu fill de la presó del bressol. Les nits contingudes entre quatre parets de reixes de fusta tenen una pau que no descobreixes fins que la perds.

Però no ets pas tu qui decideix atorgar-li aquesta llibertat condicional. Et veus forçat a implantar-la el dia que el vailet ha crescut prou com per enfilar-se a la reixa del bressol i per perdre l'equilibri, cosa que acaba amb un olímpic salt d'alçada per sobre la tanca, amb el cap primer, tan involuntari com nociu per a la salut de tos els implicats. L'instant que veus, impotent, com el teu nano s'estimba sense que et doni temps a agafar-lo, en una d'aquelles caigudes que hauria de restar un parell de punts del carnet de pare si aquest existís, és quan saps que ha arribat l'hora de passar al proper nivell. Per sort ell es recuperarà de l'impacte després d'un plor desconsolat de cinc minuts. A tu et costarà una mica més tornar a les polsacions normals i assegurar-te que no has patit cap infart.

A primera vista potser no es fa evident el problema de no tenir la fera continguda dins una gàbia quan es pon el sol. N'hi ha més d'un. Per exemple, ha d'aprendre ràpidament a controlar els seus moviments nocturns, cosa tan difícil, sembla, com arribar a dominar els esfínters. Ens hem passat tota la setmana sentint com una mena de broooom! sord trencava el silenci de la nit, seguit d'uns segons de pausa i un plor intens equivalent al crit de "qui m'ha tret el llit de sota el cul mentre dormia???". Sort que els anglesos posen moqueta ben gruixuda a les habitacions. Perfecte per amortir clatellades. Sis o set nyanyos després, sembla que ara ha après per fi a dormir sense fer gests bruscs que puguin acabar amb un viatge al terra. Tot un avenç.

L'altre inconvenient d'alliberar-lo de la tirania del bressol és que quan l'hereu decideix despertar-se, ara té la capacitat d'arrossegar físicament la resta de la família als seus horaris intempestius. Així disposem d'un despertador aleatori i manual que té el detall d'activar-se invariablement de matinada quan ningú no el necessita. Avisa primer amb uns sorollets discrets, tap tap tap tap tap, passes sobre la moqueta, que acaben amb un sonor "dadaaaaaaaaaa!" o "mammaaaaaaa" i un salt del tigre sobre el pobre progenitor escollit, que el desvetlla del son més profund en un mil·lisegon terrorífic. Una prova de foc per a les coronàries de qualsevol.