He acabat d'escriure el llibre que m'ha tingut ocupat aquests darrers mesos. Ja està entregat, traduïnt-se i aviat maquetant-se i imprimint-se. La sensació és estranya, quan arribes a aquest punt. Parafrasejant el model de Kübler-Ross, aquestes són les etapes successives per les quals passem tots els escriptors quan enllestim una obra:
1. Eufòria: Acabo d'escriure un llibre collonut, el millor que he fet fins ara. Quan ho llegeixin, la gent fliparà. Sortirant crítiques laudatòries a tots els mitjans i a sobre serà un best-seller perquè, sincerament, el llibre és rodó.
2. Dubte: Potser l'hauria de repassar un altre cop, no? Home, està molt bé, però no el podria millorar si hi dedico una mica més de temps? Diria que el darrer terç xerrica una mica, res, una cosa imperceptible. Si m'hi poso segur que puc polir uns quants (petitíssims) defectes que és possible que tingui. Va, una volta més i prou.
3. Ràbia: No pot ser! Cada cop que el rellegeixo veig més nyaps. N'hauria de reescriure una bona part. O potser no? No m'ha quedat tan bé com em pensava! O és que ja he perdut la perspectiva?
4. Depressió: No ho aconseguiré mai! Segur que no agrada tal com està. Necessitaria dedicar-m'hi un altre any almenys per a deixar-lo presentable. Em cal més temps!
5. Acceptació: Sóc incapaç de dir si el llibre està bé o no. A mi em sembla que sí, però ja no sé què pensar, i és normal, perquè l'he parit jo. Em costa ser objectiu. La darrera paraula la té el públic. No puc fer més de Penèlope o això no s'acabarà mai! Ara toca deixar que el llibre comenci a recórrer el seu camí, no és just retenir-lo més. A veure, i ara sobre què em poso a escriure...?
Si voleu saber de què va el nou producte de la factoria Macip (en primicia, no ho expliqueu a ningú), us deixo un núvol revelador.
[Estrip ens ensenya el seu propi núvol aquí]
14 comentaris:
Amb ganes de llegir-lo, a veure si ens aclareixes el tema mediàtic de l'any, que per això mateix ens te a tots tant desconcertats{és la "pesta negra" del s.XXI i ens exterminarà a tots o només una grip corrent? Necessitem les paraules d'un científic!
Records des de Blanes en plena Festa Major petita.
T'entenc perfectament...
i m'esgarrifa pensar que el teu núvol també serveix pel projecte que tinc entre mans!!!
Acabes de descriure-ho perfectament, i ja t'en pots adjudicar l'autoria: complex de Penèlope, dit de la frisança de qualsevol artista al davant de la seva obra possiblement acabada ... o no :P
Felicitats pel nou llibre!. Aquest el compro en quant surti, té molt bona pinta aquest núvol.
no tot serà com el núvol no? haurem d'esperar per veure-ho!
Felicitats!
M´ha agradat molt trobar-me el teu bloc i m´ha fet molta gràcia llegir aquest escrit de les 5 fases.
molta sort amb el llibre que llegiré tant aviat sorti.
Les meves felicitacions i una abraçada.
Joan
Felicitats per haver acabat el nou llibre. Pel núvol que publiques endevino que és un nou llibre de ciència ficció i aventures inter-galàctiques ;-)
D'entrada, felicitats per haver acabat el llibre! I ja has passat per les 5 fases? ;)
Felicitats!!!
m'ha agradat això del núvol i les impressions que tens quan acabes un llibre, per això t'he dedicat el meu escrit d'avui, merci!
El núvol promet, a veure si en veiem la portada! I el llegim, evidentment...Enhorabona!
Ostres Salvador,
m'acabes de donar una alegria tot just arribo de vacances i em trobo amb un nou llibre teu. Ja tinc ganes de comprar-lo, per quan? Ah, a mi això de les pistes no m'agrada m'ha fet gairebé tanta ràbia com els trailers de les pel·lícules... però t'ho perdono perquè escrius de conya. Felicitats per aquest nou projecte i ja et diré què
PepQuímic, la resposta i molt més d'aquí uns mesos quan surti al carrer! Dóna records a Sant Bonosi.
Doc, no pateixis: em sembla que els gèneres dels nostres llibres seran prou diferents com per no fer-se la competència.
Clidice, no sé si sóc el primer a descriure-ho ni tan sols a donar-li nom. És un mal molt comú entre escriptors, per desgracia. Si trobo la pastilla que el curi em faig ric.
Asimetrich, gràcies! Espero que el resultat estigui a l'alçada de les perspectives...
Estrip, el llibre té més paraules que les que surten al núvol, tranquil :-) I gràcies pel teu post!
Joan, benvingut al bloGuejat i gràcies. M'agraden els teus poemes, miraré de seguir-los.
Jaume, l'has encertat de ple. Òbviament es tracta de la segona part de Mugrons de titani: Valentina Gontxarova contra l'amenaça del virus mutant.
Ma-Poc, estic gaudint finalment de la fase 5, després de patir les altres quatre intensament.
Kwelian i zel: gràcies!
Carina, gràcies per l'interès i els elogis! Encara no està clara la data de sortida, ja aniré avisant. I espero poder aconseguir treure també un llibre de ficció el 2010per complementar aquest de científic. Stay tuned!
Ja ens faràs saber el títol i on adquirir-lo, ja tinc ganes de llegir-lo!
Publica un comentari a l'entrada