dimecres, 23 de setembre del 2009

L'escollit (XXV)

Un bon amic, que conec des de fa gairebé un quart de segle, s'ha decidir finalment a obrir un blog. Té poques setmanes de vida però m'agrada el to que li està donant, no m'esperava menys, és clar. Espero que mantingui la qualitat i la freqüència de posts com fins ara. Atenció a les seves recomanacions musicals: gràcies a ell he descobert un munt de grups interessants, dels que s'amaguen sota terra com les tòfones.

Però no el faig sortir a L'escollit d'avui per pur amiguisme. El seu post sobre la tieta postissa que li llegia contes és del més entendridor que he trobat a la catosfera aquesta setmana. Val la pena que el llegiu!

5 comentaris:

Clidice ha dit...

gràcies per la recomanació, molt interessat! :)

LEBLANSKY ha dit...

Ep, doncs resulta que entro al meu bloc, veig que el Bloguejat s'ha actualitzat, i veig que... m'ha copiat la imatge de benvinguda! Plagiari, mal amic! Instants més tard, descobreixo que és tot el contrari, i m'emociono. Gràcies, per a mi és realment un plaer ser el recomanat de la setmana en un bloc tan interessant com el del Salvador Macip.

Galderich ha dit...

Ja era hora que en Leblansky fes alguna cosa de profit... fins i tot li surt bé!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies, un blog realment excel.lent que aniré seguint

La lectora corrent ha dit...

"Atenció a les seves recomanacions musicals: gràcies a ell he descobert un munt de grups interessants"

Per fi trobo algú que els anomena 'grups' i no pas 'bandes'! Sovint no hi ha cap instrument de vent, que és un tret distintiu de les bandes, però no hi fa res. Com que els anglosaxons els anomenen 'bands', sembla ser que nosaltres no ens podem quedar enrere i n'hem de dir 'bandes'.