Potty training

El premi al pitjor moment (fins ara) de l'educació de la fera se l'emporta de llarg el potty training. Ho dic en anglès perquè no domino la terminologia catalana: és aquell fantàstic punt sense retorn de treure-li els bolquers i presentar-li al teu fill l'orinal. Gràcies a això, aquest cap de setmana pot figurar per mèrits propis ben amunt en el top ten dels menys glamurosos de la meva vida. Ens l'hem passat envoltats de residus sòlids i líquids que apareixien quan menys t'ho esperaves en els racons més insospitats, bassals grogosos que eren assenyalats amb orgull per l'hereu ("wee wee!") davant la nostra cara de derrota ("però no t'havíem dit dins l'orinal???"), i toves oloroses que eren descobertes amb retard quan la seva ferum penetrant acabava inundant l'habitació.

El balanç s'ha tancat amb unes quantes deposicions al seu racó preferit (on té les joguines), una sobre del nostre llit, dos miccions davant la tele (sort que, previsors, havíem tret l'estora), una a la moqueta de l'escala, una al sofà (just al lloc on s'acabava la tovallola protectora que havíem posat, mira tu què bé) i (victòria!) un riuet a la gibrella... però sense treure's ni els pantalons ni els calçotets (no es pot tenir tot). No puc ni pensar en les alegries que encara queden per venir...

Això és molt més difícil del que diu tothom, no us deixeu enganyar. Les recomanacions de manual són clares: fes seure el nen a l'orinal una estona cada cert temps, i en especial després de les menjades, fes-li llegir un llibre, que s'hi estigui fins que li surti alguna cosa. Ja. El meu fill és com un electró: no para quiet. No saps mai amb exactitud en quin punt de l'espai es troba; com a molt pots definir una àrea per la qual s'està movent. Per això surt sempre borrós a les fotos. Amb aquest precedent, intenteu-lo seure en un orinal més d'un minut. Missió impossible. Quan li agafa la urgència, allà deixa anar la càrrega. No té temps de seure i posar-se a pensar. Suposo que un moment o altre entendrà que no pot anar marcant el territori com si fos un gosset, però de moment no sembla incomodar-lo massa veure els seus progenitors a quatre grapes netejant el parquet mentre maleeixen el dia que van decidir ser pares.

Per acabar-ho d'adobar, un moment que surto a fer un volt amb el nano i trepitjo la tifa de gos més grossa que he vist en ma vida. No us dono detalls per no arruinar-vos l'esmorzar. No n'hi havia prou amb viure envoltat d'excrements a casa: també m'havia d'embadurnar quan posés el peu al carrer. És el meu karma per aquests dies, ho sé.