dissabte, 26 de setembre del 2009

Potty training

El premi al pitjor moment (fins ara) de l'educació de la fera se l'emporta de llarg el potty training. Ho dic en anglès perquè no domino la terminologia catalana: és aquell fantàstic punt sense retorn de treure-li els bolquers i presentar-li al teu fill l'orinal. Gràcies a això, aquest cap de setmana pot figurar per mèrits propis ben amunt en el top ten dels menys glamurosos de la meva vida. Ens l'hem passat envoltats de residus sòlids i líquids que apareixien quan menys t'ho esperaves en els racons més insospitats, bassals grogosos que eren assenyalats amb orgull per l'hereu ("wee wee!") davant la nostra cara de derrota ("però no t'havíem dit dins l'orinal???"), i toves oloroses que eren descobertes amb retard quan la seva ferum penetrant acabava inundant l'habitació.

El balanç s'ha tancat amb unes quantes deposicions al seu racó preferit (on té les joguines), una sobre del nostre llit, dos miccions davant la tele (sort que, previsors, havíem tret l'estora), una a la moqueta de l'escala, una al sofà (just al lloc on s'acabava la tovallola protectora que havíem posat, mira tu què bé) i (victòria!) un riuet a la gibrella... però sense treure's ni els pantalons ni els calçotets (no es pot tenir tot). No puc ni pensar en les alegries que encara queden per venir...

Això és molt més difícil del que diu tothom, no us deixeu enganyar. Les recomanacions de manual són clares: fes seure el nen a l'orinal una estona cada cert temps, i en especial després de les menjades, fes-li llegir un llibre, que s'hi estigui fins que li surti alguna cosa. Ja. El meu fill és com un electró: no para quiet. No saps mai amb exactitud en quin punt de l'espai es troba; com a molt pots definir una àrea per la qual s'està movent. Per això surt sempre borrós a les fotos. Amb aquest precedent, intenteu-lo seure en un orinal més d'un minut. Missió impossible. Quan li agafa la urgència, allà deixa anar la càrrega. No té temps de seure i posar-se a pensar. Suposo que un moment o altre entendrà que no pot anar marcant el territori com si fos un gosset, però de moment no sembla incomodar-lo massa veure els seus progenitors a quatre grapes netejant el parquet mentre maleeixen el dia que van decidir ser pares.

Per acabar-ho d'adobar, un moment que surto a fer un volt amb el nano i trepitjo la tifa de gos més grossa que he vist en ma vida. No us dono detalls per no arruinar-vos l'esmorzar. No n'hi havia prou amb viure envoltat d'excrements a casa: també m'havia d'embadurnar quan posés el peu al carrer. És el meu karma per aquests dies, ho sé.

23 comentaris:

Clidice ha dit...

relaxaaaaa que no passa de quinze dies el malson :) si l'afalagues prou cada vegada que t'ho demani, després només faràs que viatges al lavabo per dues gotetes :D I, en qualsevol cas, pensa sempre que tu també ho vas fer i algú ho va patir ;)

Això sí, no deixi's d'explicar-nos-ho tan bé :D

Francesc Puigcarbó ha dit...

SOL DURAR ENTRE VUIT I DEU DIES....
cal molta pedagogia i si pot ser fer-ho a l'estiu aprofitant les vacances i que estàs en un apartament que no és el teu.

Clidice ha dit...

ah! i d'això se'n diu: "treure el paquet" :D

Garbí24 ha dit...

Per això només serveix el manual de la paciència i la dedicació...però no et preocupis que dura poc temps.
Ah i un 10 per l'afers exteriors

Núria Talavera ha dit...

jajaja, m'has fet riure molt! jo també em pensava que el dia que treuríem el bolquer seria per sempre i ho faria tot a la gibrelleta, però no et preocupis més del compte, és cert que dura "només" uns quinze dies, després se'ls escapen alguns però ja és diferent.

Per cert, a la meva filla li va funcionar més bé seure directament al wc, des de llavors molt millor, això de la gibrelleta no li agradava. I una altra cosa, funciona molt bé felicitar-los moltíssim quan el fan allà on l'han de fer, nosaltres ens posàvem a picar de mans, saltar, ballar i cridar d'alegria (potser ho acabaràs fent tu també espontàniament quan ho faci al wc si la cosa continua així durant molts dies.

En fi, que molta paciència i a disfrutar de l'experiència!

McAbeu ha dit...

Jo no tinc fills per tant no et puc donar cap consell, conformat amb la meva solidaritat i els meus ànims, i pensa que és una etapa que passarà.
Per cert, m'ha encantat la definició del teu fill com un "electró del que no pots saber mai en quin punt de l'espai es troba exactament", per aquest fet rep també la meva solidaritat i els meus ànims, però pensa que això amb l'edat empitjora ;-DD

L'Espolsada llibres ha dit...

Hi ha un llibre que es diu Tothom hi va que ajuda molt! També Fora bolquers... Per les caques és imprescindible La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap!
Per cert, quina gràcia veuer't als Afer exteriors!

kweilan ha dit...

Paciència...Només són uns dies entre 1 setmana i dos...i després és un descans.

Salvador Macip ha dit...

QUINZE DIES?????? Hem d'aguantar això tant de temps? Ai ai ai...

Bona idea Francesc. Llàstima que ens agafa tard!

Clidice, treure el paquet em sona molt malament... on ho has sentit, en una peli X???

Gràcies garbi24!

Núria, apunto el consell. Quan funcioni faré el trimple mortal enrere, t'ho asseguro!

Mac, ets únic donant ànims...

L'Espolsada, gràcies, aquests no els coneixia. Me'ls compro tots!!

Galderich ha dit...

Salvador, no vull ser ocell de mal averany però encara et falta la fase de treure el paquet en el llit (no és una pel·lícula porno per molt que s'assembli el títol!
Això implica canviar llençols cada nit... A mitja nit, per si no ha quedat clar!
Ànim, tu pots!

Marta Contreras ha dit...

Respecte a això, els xinesos ho tenen ben solucionat: acostumen als nens a fer les seves necessitats al carrer sempre que els convé i fora problemes de bolquers :)

assumpta ha dit...

Ànims i paciència!
(que com saps tu millor que ningú... és la mare de la ciència).
;)

Lluís Bosch ha dit...

Molt divertit i per cert, que vaig fer un esforç i vaig connectar l'altre dia la TV per veure els Afers exteriors. Felicitats!

Montse ha dit...

Pobreeeeeet!!!

dona-li temps!

i tu, aguanta "com un jabato"!

:D

de la Virginia Fochs ha dit...

Els pipins a casa nostra van durar 15 dies, però d'això ja fa 4 mesos i les toves les anem recollint encara dels calçotets, hi ha dies que fins i tot en diferents fases... Per no parlar-te de quan vaig estar sola amb ell aquest estiu a Berlín... per dir-me que enyorava el seu pare es va dedicar a marcar territoris cada cop que estaven en mig d'una gran gentada... i ja sabem que quan juguem fora de casa, les mirades de la gent al carrer et solen trasbalssar més del compte ;-) Jo em limito a pensar que tard o d'hora la cosa caurà pel seu propi pes (a l'orinal) ;-D I que me n'alegro que els que escriviu tan rebé ens expliqueu aquestes coses, he rigut molt. Ja em miraré això de l'afers exteriors! ;-) Ànimus!!

Clidice ha dit...

em sap greu informar-te que a l'escola sempre sentiràs una mare que li diu a una altra: "encara no li has tret el paquet al nen?". O sigui que és l'espressió més popular i no siguis mal pensat!! :P

Salvador Macip ha dit...

Apa, Galderich! Tu sí que t'has fet un tip de veure pelis marranes...

Marta, passejar pels carrers de la Xina deu ser tot un plaer! ;-)

Gràcies Lluís. Espero que no et fos molt traumàtic ;-)

Virginia, veig que tu també t'ho has passat bé...

Clidice, a mi una mare em diu això i no em puc agutar el riure...

Unknown ha dit...

Jajaja... Després de veure't a l'Afers Exteriors erm temo que el nano té a ui assemlbar-se. Res, m'apunto a la paciència que et recomana tothom.
Si et serveix de consol et diré que la meva filla petita tenia un "morro que se'l trepitjava. Quan li venia de gust ho feia al WC, però quan no -i era el més habitual- s'ho feia a sobre i venia a veure't amb la cara m´és somrient i seductora que et puguis imaginar i llavors deixava anar la pregunta:
- Mama, estàs contenta???
Era el símptoma inequívoc que ja s'ho havia fet a sobre... (I, per postres, m'havia d'aguantar el riure estoicament). En fi... tot passa...

Marta ha dit...

Ara et posarà dels nervis i els dies et semblaran etern, però mira-hi la part positiva quan la criatura sigui més grandeta i et damani un gosset, ja estaràs entrenat per educar el cadell,-) Ànims que això és passatger!

Борис Савинков ha dit...

Aquest apunt t'ha sortit realment divertit. Marca'l. M'ha fet molta gràcia que algun altre comentarista vingués a dir que al veure't amb en mikimoto quedava justificada la pixera omnipresent del teu nano. No ho hagués dit mai :-) Com he enregistrat el programa el passaré a velocitat lenta per trobar el minut en que aixeques la cama o et pujes la bata i t'ajups com una figura del pessebre. Ara em pixo de riure...
(això s'encomana)

bajoqueta ha dit...

Això és una cadena com diu Clidice. Algú també va passar pel que tu passes ara :)

Esperem que se passe ràpidet :)

Fina ha dit...

Divertida i tendre com expliques aquesta etapa infantil i tan transcendent per la autonomia de l'infant. Felicitats Salvador! Com que ho llegeixo en referència al teu relat d'avui dimecres 5.7.2015, en algun altre moment igual ens pots deleitar amb un altre faceta de la vostra criatura que també n'hi ha de sucoses a aquesta edat (7-8 anys?).

Salvador Macip ha dit...

M´has fet recorder aquells dies, Fina, i la veritat és que no els trobo a faltar! Ara amb gairebé 8 anys tenim alters problemes, és clar :). És veritat que fa temps que no parlo de l'hereu, hauré de mirar de tornar-hi...