Dilluns musical: per fi som exòtics!

Aquesta cançó té un parell d'anys però la vaig descobrir fa poc. Li van regalar el CD a la meva dona, que és fan del grup, i l'altre dia el vam posar al cotxe. Segurament molts coneixeu Enigma. Allà pels 90 es van fer famosos amb uns quants temes electrònics tipus chill out que tenien la particularitat d'incloure sons "exòtics". El seu tema més famós és el Mea culpa, que barreja cants gregorians amb bateries sintetitzades. Una altre exemple conegut és el Return to innocence, que canvia els monjos per les veus tribals dels indis americans.

Doncs es veu que en la seva cerca de World Music susceptible de ser remixada, Michael Cretu, el responsable d'Enigma, ha ensopegat amb un cas de música obscura coneguda només pels indígenes que la canten: la cançó tradicional eivissenca! Em vaig quedar prou sorprès en sentir de sobte unes frases catalanes, quan ja m'estava esperant que aquest cop li toqués el torn a les tribus de l'Amazones.

Es poden fer unes quantes consideracions al voltant del vídeo d'avui. La primera és per què caram el títol és en castellà, una llengua que no té res a veure amb el projecte. La segona és la confusió que genera el tema dels dialectes del català, tant en espanyols com en gent de fora de la península (aquests tenen més excusa), com es pot deduir de la llarga tirallonga de comentaris penjats aquí. Com a exemple, una perla regal d'un comentarista òbviament expert en llengües: "El mallorquín (sic) parece que es una mezcla de catalán,valenciano, y francés". Així no és d'estranyar que  als guiris benintencionats els costi definir què és el dialecte eivissenc, com veureu a la descripció del vídeo aquí ("it's is like catalanish or valencianish").

La cançó s'ha de dir que és maca i la barreja d'estils funciona prou bé. El vídeo oficial el trobareu aquí. Enigma, La puerta del cielo (Seven Lives, many faces).