El nostre Espinàs pot ser l'hereu del Josep Pla, un dels observadors més aguts que tenim o un articulista excel·lent, segons qui escoltis. És totes tres coses, sens dubte, però també un pioner. Llegint i la festa segueix, (La Campana, 2009) m'he adonat que tot això que nosaltres intentem aconseguir als blogs ell ja fa molt que ho ha perfeccionat. El seu darrer llibre és un recull d'observacions breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor. És precisament el que molts blogaires mirem d'aconseguir, o almenys la mena de blogs que mi m'agraden més. L'Espinàs sap posar-ho sobre el paper com si et parlés cara a cara. I no és gens fàcil, com sabem els blogaires. No és qüestió tan sols saber expressar-se amb les paraules adequades: abans d'això cal anar amb els ulls ben oberts i saber absorbir cada fotó de les imatges que t'hi entren.
Fa un temps discutia amb una amiga escriptora sobre les edats i la literatura. Ella deia, i jo assentia, que els poetes bons són més creatius en la seva joventut, mentre que la qualitat novelística requereix una certa edat. Podríem afegir que la literatura d'observació, que es com m'agradaria anomenar el que fa l'Espinàs, va una mica més enllà. Millora amb el pas dels anys, sense límits aparents, almenys en aquest cas. Jo no he llegit un Espinàs més afilat que el de i la festa segueix, un "autoretrat", com resa el subtítol, d'un escriptor que ha passat la vuitantena. El temps no fa més que esmolar-li la capacitat de mirar i explicar.
Fa un temps discutia amb una amiga escriptora sobre les edats i la literatura. Ella deia, i jo assentia, que els poetes bons són més creatius en la seva joventut, mentre que la qualitat novelística requereix una certa edat. Podríem afegir que la literatura d'observació, que es com m'agradaria anomenar el que fa l'Espinàs, va una mica més enllà. Millora amb el pas dels anys, sense límits aparents, almenys en aquest cas. Jo no he llegit un Espinàs més afilat que el de i la festa segueix, un "autoretrat", com resa el subtítol, d'un escriptor que ha passat la vuitantena. El temps no fa més que esmolar-li la capacitat de mirar i explicar.
Per això puc afirmar sense por a equivocar-me de massa que l'Espinàs és el millor blogaire que tenim en aquest país. Tot i que el seu blog sigui analògic. Tot i que haguem d'esperar anys enlloc de dies per llegir la seva nova entrada. Tot i que no hi puguem deixar-hi comentaris i haguem d'abonar el preu de la consumició. El seu és un bon blog per seguir, i un bon llibre per comprar i regalar demà que és Sant Jordi. Feliç diada a tots.
13 comentaris:
L'Espinàs és d'aquells escollits que no hauria de morir mai. Sempre hauria d'estar produint. No ens ho podem deixar perdre.
*Sànset*
Curiosa manera d'analitzar l'Espinàs (marca registrada?)!
M'ha agradat això de blocaire de paper!
Tens molta raó amb aquesta observació que fas de considerar l'Espinàs "blocaire analògic", que reconec que fins que no te l'he llegida no se m'hagués acudit mai.
També coincideixo amb la comparació que fas amb en Pla.
l'Espinàs és un escriptor que guanya amb els anys, gràcies per la recomanació :)
"Calendario sin fechas" s'en deia de l'article que Josep Pla publicava cada setmana a la revista Destino. I, sí, com l'Espinas o en Porcel, o molts altres prosistes de premsa periòdica, en podríem dir bloc analògic d'aquell gènere periodístic. Podríem, però em sembla que no hauríem de fer-ho, perquè semblaria que ells fossin tributaris nostres, quan en realitat es a l'inrevés :)
Bon Sant Jordi, estimat Salvador!
I tu on signes avui?
T’he de dir que “la claves”, una vegada més, quan dius “breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor”, referint-te –a partir de les teves reflexions sobre l’Espinàs– al que algunes i alguns de nosaltres volem que siguin els nostres blogs.
Gràcies i tot el meu reconeixement per ser un dels meus blogaires de capçalera!
SU
Que tinguis una molt bona Diada de Sant Jordi tu també! :D Intentaré recordar el títol, perquè m'ha cridat molt l'atenció el que n'has dit! De moment, però, el primer que m'agradaria trobar avui és el del Rubianes, que ja sé que fa setmanes que va sortir, però esperava un dia com avui per comprar-me'l! :D
Aquest llibre li vaig regalar jo a en Josep Lluís pel seu aniversari!! :-))
És que el meu home es diu Josep Lluís i ho celebra per sant Josep (19 de març)
Després resulta que el seu aniversari és el 30 de març
I, finalment, arriba Sant Jordi... així que, amb un mes, aconsegueix força llibres :-))
Motles gràcies, SU! Avui només signaré a casa meva: el volcà s'ha encarregat de no deixar-me arribar a temps al Sant Jordi barceloní!
Espere que hages passat un bon dia de Sant Jordi.
L'Espinàs és lo mestre.
El seu blog diari no seria El Periódico??
Montserrat, en part tens raó. Diaris i blogs s'assemblen més del que alguns voldrien! :-) Els apunts als llibres de l'Espinàs tenen més "llibertat" dels que surten al Periódico, i acaben resultant més personals.
Publica un comentari a l'entrada