Els llistats i fer els deures

Com molta altra gent del ram, aquests dies he rebut l'email de la ILC demanant el meu granet de sorra per a la construcció del cànon de la literatura catalana. Per un costat em sembla una bona iniciativa. És un consens que encara ens falta, malgrat ser totalment subjectiu. En un post de la primera època d'aquest blog em queixava precisament d'una enquesta informal que em sembla que El País havia fet a escriptors catalans de renom demanant-los quins éren els llibres més importants en la nostra llengua. Per defecte tothom citava poesia i obres medievals per davant de la resta. La meva tesi era que malament estaven les coses si en els darrers 500 anys no havíem sigut capaços de fer res millor que el Tirant.

Potser per evitar aquest efecte tiràntic, l'extens qüestionari on line de l'ILC separa les classificacions per èpoques (i també gèneres, sexe dels autors i mil altres coses), a part d'un top 10 principal i absolut, que imagino que tornarà a guanyar Joanot Martorell per cinquè segle consecutiu. El problema és que omplir totes les planes que et demanen et pot portar la major part d'un dia i donar-li prou voltes als teus coneixements literaris com per acabar amb mal de neurones. Per a què el qüestionari sigui més just em sembla que els ha quedat una mica massa exhaustiu.

De totes maneres, quan he intentat pensar en els meus candidats m'he adonat que no em sento capacitat per fer aquesta mena de tries. No he llegit prou com per tenir una opinió ponderada. Suposo que és una sensació que no se t'esborra mai, per molts llibres que devoris. Només algú que s'hagués empassat tota la producció que s'ha fet mai en català podria emetre un veredicte vinculant com aquest. La resta dels humans (és a dir, tothom) com a molt podem dir quines obres ens han agradat més de les que hem llegit, cosa que implica un filtre previ totalment arbitrari que s'ha d'afegir a la ja esperada subjectivitat de l'opinió. I d'això per força n'ha de sortir un cànon una mica coix. Aquí és on tanco el cercle del raonament i admeto que el concepte en si mateix potser no és tan interessant com pugui semblar a primera vista. Un llistat dels llibres més ben considerats dintre del subgrup dels llibres més populars no necessàriament ha de tenir res a veure amb la qualitat. Malgrat tot, la majoria de literatures respectables tenen un cànon (o uns quants), així que no crec que ens faci cap mal. Però jo em sembla que m'abstindré de contribuir.

M'acomiado amb el text íntegre de la carta de la ILC. Si cap volcà no ho evita aquesta vegada, avui començo unes petites vacances i deixo el bloGuejat amb serveis mínims. Fins la tornada.

------

Benvolgut, benvolguda col•lega,

Una de les qüestions que més mostren la vitalitat d'una literatura és la presència activa de la pròpia tradició literària i la capacitat que té de ser socialment visible. En qualsevol societat, el ciutadà mitjà incorpora a la seva cultura general un conjunt de referents literaris; pot molt ben ser que no els hagi llegit, però sol tenir si més no consciència que són els que hauria de conèixer.

A casa nostra, diria que és comuna la percepció que, més enllà del redol d'especialistes i connaisseurs, hi ha una notable inseguretat a l'hora d'afirmar quines obres i quins autors són els nostres clàssics de referència. Ho demostren les preguntes que arriben a la Institució de les Lletres Catalanes. Preguntes sobre les obres que no poden faltar en les biblioteques de nova creació, o sobre els autors de què han de tenir notícia els estudiants en completar aquests o aquells estudis, o sobre les accions de l'administració per garantir la disponibilitat editorial de determinats títols. Preguntes que, per responsabilitat, demanen una resposta meditada i rigorosa.

Preguntes com aquestes i aquest sentit de la responsabilitat han dut el conseller Joan-Manuel Tresserras a afirmar que un dels deures del Departament de Cultura és fer visible el cànon, els noms de referència de la nostra cultura, un deure que, en el camp literari, pertoca a la Institució de les Lletres Catalanes. Ara, com podem assumir aquest deure? Crec sincerament que ens equivocaríem si l'entenguéssim com l'encàrrec de donar publicitat a unes hipotètiques llistes d'autors que mereixen ser reeditats i llegits, privilegiats pels estudis, aviciats pels mitjans de comunicació. L'entenem, més aviat, com el repte de fer aflorar el consens que es crea espontàniament en els espais literari, universitari, mediàtic i en la intersecció entre tots ells sobre els autors i les obres valuoses, sobre els nostres clàssics i la tradició viva, sobre la jerarquització literària, si en voleu dir així.

És per fer aflorar aquest consens i, a partir de la seva visibilitat, respondre a preguntes com aquelles i treballar per millorar els mecanismes de transmissió de la pròpia tradició, que la Institució ha engegat algunes accions. Com l'elaboració del qüestionari on-line que ara us presentem. L'adrecem als especialistes i la gent de lletres que ha de tenir una opinió qualificada sobre la tradició literària (des de l'acadèmia o la universitat, des de l'ensenyament o les biblioteques, ja siguin autors, traductors o crítics, editors o catalanòfils d'arreu). És la primera vegada que, en la nostra tradició, un procés de reflexió com aquest pot fer participar tantes veus qualificades. Les vostres respostes ens han d'ajudar a fer visible el patrimoni literari actiu, la tradició viva, la permanència dels clàssics, la consolidació dels diversos cànons en tensió, la seva mobilitat i la seva capacitat d'influència. També, el que aquesta dinàmica abandona a l'oblit i a la invisibilitat.

El qüestionari no és anònim, però en cap cas no farem públiques les respostes particulars de cadascú. Les respostes permetran "quantificar" el valor literari però no tenim gens la intenció de presentar rànquings d'obres o d'autors. La Institució, que té la responsabilitat de fomentar la presència pública de la literatura catalana, espera a través d'aquest procés recollir les vostres opinions i donar resposta a les demandes que hem rebut i a les necessitats literàries que la societat té, sovint sense saber-ho. Us demanem que us interesseu per aquesta petició amb més complicitat que no escepticisme. Us agrairem que ens feu arribar la vostra resposta en un termini de quinze dies.

Estic a la vostra disposició per aclarir qualsevol dubte o reticència. Amb tota la cordialitat,

Oriol Izquierdo

Director