divendres, 21 de maig de 2010

Dormir acompanyat

Des de ben aviat que el meu fill va començar a portar convidats al seu llit. Primer va ser només l'osset de rigor, però aviat va descobrir la gràcia de la varietat i tota mena de personatges de peluix o plàstic van passar llavors a compartir coixí amb ell. La següent etapa ha estat adonar-se que el llit no és un espai reservat només per a dos. Cada nit hi fica una andròmina més, fins al punt que ara ja se'n va a dormir amb un grapat de  boles de goma, un parell de llibres, un calaix sencer de  plàstic de l'Ikea ple de cotxes (!) i l'inevitable osset. I a veure on s'aturarà. Quan s'ha quedat profundament fregit, els pares hem d'anar a desbrossar el llit a les palpentes per evitar que l'endemà es llevi amb un cotxet incrustat a la closca. Una feinada.

L'altre dia va fer un nou pas endavant. Havia vingut a jugar a casa la seva amigueta, una veïna que té un parell d'anys més. Després d'una estona de marranejar alegrement d'un costat a l'altre, van enfilar escales amunt. Els pares, il·lusionats, vam aprofitar la providencial desaparició del rebombori per posar-nos a parlar de les nostres coses. Una estoneta després ens vam adonar que no els sentíem. Els qui teniu fills sabeu que el silenci és una mala senyal: sol voler dir que estan fent alguna cosa que fins i tot ells poden reconèixer que no és gaire sensata. Vaig pujar immediatament a veure què passava i me'ls vaig trobar tots dos sota els llençols, calladets i mirant el sostre amb cara d'innocents.

El primer que vaig pensar és que, des del punt de vista del meu fill, la progressió tenia la seva lògica. Després de provar-ho amb objectes inanimats, era el torn d'omplir l'espai buit del matalàs amb algú de carn i ossos, que és més calentet i a més juga amb tu. Immediatamet se'm va ocórrer que jo vaig trigar molts més anys a convèncer un membre de l'altre sexe que es fiqués al llit amb mi. No hi ha cap dubte que aquest nano s'espavila.

16 comentaris:

mar ha dit...

la canalla aprèn ràpidament!

vigileu però que aviat seran un grupet...
;)

bon cap de setmana!

Xavier Aliaga ha dit...

On va a parar: entre les seues andròmines i una amigueta no hi ha color. Aquestes coses s'aprenen ràpid. Gràcies: el primer somriure del dia.

Clidice ha dit...

vaja! com puja la canalla avui dia! ;) tot i que, a l'edat del vostre fill, no cal patir, només és un missatge: vull un germanet (o germaneta). Hihihihi (kina mala milk). Bon cap de setmana!

marta ha dit...

Molt divertit!

garbi24 ha dit...

Com creix la mainada!!!!!

Jordi ha dit...

Les generacions que pugen actualment estan tant avançades. Per a mostra, un botó! ;-)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

molt tendre!
quina puresa tant envejable...
s'espavilen!

salut

en Girbén ha dit...

Mon fill es conformava amb el seu peluix que havia batejat amb un nom imposant: el Fernandes Gordonyes!

Assumpta ha dit...

Jejeje que monus deurien estar!! :-))

Jajaja... has llegit el comentari de la Clidice? :-))

SM ha dit...

mar, no hi havia pensat. Veient les tendències del nano, el següent pas serà fer una festa al seu llit!

Gràcies, Xavier. Jo també tinc clar què triaria...

Clidice, això demostra que les dones feu lectures diferents de les coses a les que fem els homes! Assumpta, això també va per tu! ;-)

Joan, la puresa està molt bé, però hi ha coses "impures" que es fan al llit que també són molt divertides!

Girbén, quina habilitat triant noms! Parlaré amb el teu nano quan hagi de pensar en els noms dels protagonistes de la meva propera novel·la.

Lluís Bosch ha dit...

Treballant amb nens i nenes petits veus cada dia molts detalls tendres. però ja t'aviso que també n'hi ha molts de cruels. Purament cruels, també.

zel ha dit...

Que macos, no? Bona i divertida, i tendra, que més vols...

Núr ha dit...

Que bunikets!!! Una història ben maca! Potser va canviar les joguines per l'amigueta perquè ja s'havia llevat algun dia amb algun cotxet extraviat sota l'esquena! :S

bajoqueta ha dit...

jajajaja ara aprenen més ràpid!

Montserrat Brau ha dit...

Jo seria prudent amb les companyies nocturnes... l'esperiència em diu que quan estan acompanyats triguen més a dormir :-)

SM ha dit...

Lluís, tens raó: els nanos són molt cruels. Millor gaudir dels moments bons!

Núr, alguna vegada ens ha passat això del cotxe perdut, sí! És que costa fer inventari de tots els trastos que s'emporta...

Montserrat, potser sí, però després s'adormen més tranquils! ;-)