Va de màquines d'escriure, avui. Mireu-vos aquest post. Em costa pensar que hi havia una època en la qual jo escrivia així (en realitat va ser breu, perquè vaig ser dels qui es va comprar un dels primers processadors de text que va haver-hi al mercat, per al Commodore 64). Encara em costa més pensar que hi ha gent que continua fent-ho. Genis, a sobre. I per reblar el clau, em costa pensar que hi ha mitòmans disposats a pagar un quart de milió de dòlars per una relíquia com la de la foto d'aquí dalt, l'Olivetti del Cormac McCarthy que, oh casualitat, és clavada a la que em va iniciar en el món de la literatura, allà pels anys 80. És clar que jo només hi vaig escriure xurros, així que no crec que ningú em vulgui comprar la meva per més d'un euro...
15 comentaris:
Meravelloses typewriters. Aquells tip-ex per esborrar les faltes, aquell rodet que s'encallava, aquell tac tac tac tac insistent, persistent...
Meravelloses typewriters!
* Paraula de comprovació: tuitert (curiós, trobo ;)
Amb el temps, un objecte de museu com aquest valdrà el seu pes en or. Sempre tindrà un raconet per casa.
*Sànset*
Jo hi ha dies que enyoro el tac,tac que es sentia al despatx del pare. La de treballs d'escola que havia picat i repicat amb una Olivetti lettera! I que t'obligava a escriure sense faltes, no hi havia corrector automàtic!
Jo també feia els treballs de l'institut i de la uni amb una Olivetti Lettera com aquesta de la foto però, encara ara, millor conservada.
La meva era diferent, una Lettera 25, tot i que vaig aprendre mecanografia a monges amb una vellíssima Underwood, encara conservo repelons d'escolar-se'm els dits entre les tecles ugh! res com un teclat de PC! i el dia que en trobi un d'absolutament silenciós M'HI CASO! :)
Ara, els ordinadors han estat un drama per les novel·les policíaques: no hi ha manera d'indetificar l'assassí pels defectes en la lletra de la màquina d'escriure anònims ;)
i aquesta màquina era la portàtil! imaginat amunt i avall amb aquest trasto. Doncs jo amb una semblant dec haver escrit quasi mil fulls...per cert, tots cremats actualment, algun conte el vaig passar amb l'OCR.
La meva màquina d'escriure portàtil que encara guardo és una TippaS Triumph. Li tinc molt "carinyo" i la guardo com peça de museu.
Jo també les tinc guardades. Una d'aquelles tan mones amb les tecles rodonetes, la meva Oliveti i una elèctrica...
Jo no recordo quina marca tenia la meva, però sí recordo que m'equivocava constanment (a pesar del curset de mecanografia accelerada que vaig fer amb 14 anys)i aquells escrits eren autèntics xurros, com a mínim estèticament parlant. Tot i que som molt vuintcentista amb moltes coses, beneïda l'era informàtica!
T'ofereixo 1,50€!!!
;-)
Jo, com la Clídice, vaig començar amb una Underwood passant per Letteras, Lexicon 80, Olivettis amb "bola" i elèctriques de tota mena. Vam seguir amb els primers ordinadors que incorporaven plantilles (any 1988) i amb PC's sistema AS400, fins els portàtils d'avui. Tinc a casa una "velluria" Remington 12 i escriu perfectament en dues tintes!!
Tot un récord de tecleig!!....
A casa hi havia d'abans de néixer jo crec, un parell d'Olivetti's, una Lettrera 12 (la de casa) i una Linea 98 (que li van donar a una antiga feina al meu pare). Totes dues han de funcionar encara per algun lloc.
Tot i que no és pràctic escriure a màquina avui dia, de tant en tant picar una mica té cer plaer o record. Una estona bé, molt, ja cansa i trobes a faltar la fulla en blanc de processador de textos.
Amb la màquina de escriure (o amb l'estilogràfica) agafaves el full en blanc quan ja sabies què volies escriure; amb el processador de text obres una pàgina en blanc per veure què se t'acudeix escriure.
Jo havia presentat algun treball a l'escola escrit a màquina, a 7è o 8è de bàsica... Quan vaig entrar a l'institut, però, crec que ja vam comprar l'ordinador, tot i que no ho recordo exactament...
Ferran, i no oblidem qeu divertit era esborrar quan t'equivocaves...
Sànset, no sé si les teves prediccions son encertades. Ara per ara és només una andròmina sense valor!
Alyebard, jo no enyoro res de res!!
Clídice, hi he pensat més d'un cop en això que dius dels assassins. Però avui en dia els del CSI no necessiten res de tot això per trobar el criminal.
Deric, m'hauré de pensar seriosament la teva oferta si no n'hi ha cap altra de millor!
Brian, el problema és que ho havies de tenir molt clar. Avui en dia pots anar provant frases fins que trobes la millor. Jo reescric constantment...
Publica un comentari a l'entrada