dissabte, 25 de setembre del 2010

Protocols d'aniversari

Hem celebrat aquests dies el primer aniversari seriós de l'hereu (dels dos anteriors ni se'n va adonar) i m'ha sorprès com de protocolaris són els britànics, comparat amb l'alegre anarquia que sempre havia regnat a les meves festes quan era petit. L'esdeveniment té més passes que una audiència amb la reina, i pobre de tu que te'n desvïis massa, que se t'atabalen. Us ho explico.

Primer, l'arribada. A l'hora en punt, sents que toquen el timbre. "Mira, els primers", penses. Quan obres la porta et trobes a tots els convidats junts, com si s'haguéssin estat amagant rera un arbust fins que el rellotge els donés el senyal. D'axiò se'n diu puntualitat britànica. Benvinguts, passeu, passeu!

Immediatament ve l'entrega de regals que, atenció no fiquem la pota!, es deixen tots en una pila per ser oberts després de la festa, quan tothom hagi marxat. Us podeu imaginar que aquesta és una norma que no li va sentar massa bé al protagonista de la festa, però no és qüestió de ser maleducats, que els guiris som nosaltres. La idea és no passar mai de £10 de pressupost, cosa que els pares agraïm enormement quan tots els companys de guarderia conviden al teu fill a les seves festes. Si el regal ha costat menys, alguns fins i tot et deixen el canvi dins el paquet, com a bonus.

Llavors toca la fase de joc lliure. Nens corrent amunt i avall, cridòria, joguines que volen, plors i rialles... això és universal. Exactament una hora després de l'inici, se'ls fa seure a una taula per menjar una mica. Avituallament. Quan han recuperat les forces, formen una rotllana i es juga al Pass the parcel, activitat ineludible: els nens es passen un paquet mentre sona la música; quan la cançó para, el qui té el paquet a les mans desfà l'embolcall i es queda amb el regal que hi ha. La gràcia és fer un paquet a l'estil de les nines russes, amb una capa de paper i regal dins de l'altra, per tal que cada participant se'n vagi a casa carregat (sinó l'has feta bona!). A mi em va tocar el paper de DJ, que vol dir que has de tenir una mà al "pause" i un ull a la rotllana per tal de parar al moment oportú i no deixar cap nen amb les mans buides (estan tan entretinguts que no s'adonen que l'atzar hi té poc a veure). Més encara: els professionals de veritat aconsegueixen que el qui es veu més impacient sigui l'afortunat d'aquella ronda, per anticipar-se i mantenir la pau. Jo me'n vaig sortir amb només un esclat de llàgrimes, que considerant que era la meva primera vegada no està malament.

Després del joc ve el pastís. Espelmes, happybirthdaytoyou i tot això, seguit d'una miqueta més de joc, fins que es compleixen dues hores exactes de l'arribada. Llavors tothom s'acomiada amablement i marxa en grup, com si s'hagués calat foc a la casa. En un segon et quedes sol, amb tot desmuntat, trossos de pastís a mig menjar, una pila de regals i l'hereu que et mira amb cara de "i on se n'ha anat tothom de cop i volta?". És el moment de deixar-li obrir els paquets i que acabi la seva festa amb la felicitat de no haver de compartir cap joguina.

19 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

quina organització!

Jesús M. Tibau ha dit...

veig que tens la nova novel·la a punt de solfa. Molta sort

Mr. Aris ha dit...

Molt bo el protoclo!
Aqui vam arribar a la conclusió de que com 23 regals de 10 euros era massa, les 23 persones fariem un regal conjunt de 230 euros (no està malament, eh). El que trobo que està bé es que s'obrin els regals després, però aqui seria impossible perque tots volen veure com els obre i que hi ha dins. I marxa tots de cop, m'agradaria, aqui n'hi ha que no se'n van mai. I si es a casa teva (perque si ho fas al happy park si dura dos hores perque et foten fora) hi ha qui no se'n va mai i tel trobes l'endema per esmortzar. Ah, quin gran pais anglaterra.
Per cert, aqui, des del primer aniversari, el pastis sel mengen els pares, cap dels nens els hi agrada (sigui del que sigui?) prefereixen patates xips i ous kinder.

Elfreelang ha dit...

Deu n'hi do el protocol! però amb protocol o sense veig que el resultat segueix sent si fa o no fa el mateix...els nens contents i els pares amb les restes de la festa escampades per la casa!

JRoca_Font ha dit...

Precisament ahir vam assistir amb la meva mossa de 4 anys a un aniversari d'aquests de Happy Park. També té un protocol que no em va acabar d'agradar però penso que aquestes coses sense un protocol poden descontrolar-se molt.
Del que expliques m'ha fet gràcia això de les 10 Lliures del regal i el canvi retornat si no s'arriba a aquest cost. El fet d'obrir regals al final ho trobo fatal, precisament si vas amb la criatura a la botiga a escollir el regal per l'amic ella tria un regal per jugar-hi junts.
A mi em fa cosa entrar a la roda aquesta dels aniversaris, en classes de 25 (+ extraescolars + bàsquet) hi ha poques setmanes de descans al llarg de l'any.
Salut

Clidice ha dit...

Sempre m'ha fet gràcia això d'obrir o no els regals. Aquí, quan no obres un regal és de mala educació, com si el menyspreessis, en canvi a molts llocs de fora és a l'inrevés, sembla que vulguis comprovar que sigui com cal. No sé pas amb quin dels dos costums quedar-me :P

Festes infantils? ni una! me n'he lliurat sempre, no vull ni imaginar-m'ho!

Galderich ha dit...

Això és un estudi antropològic!

Allau ha dit...

Encara diria més, Galde, això és etnografia pura.

el llibreter ha dit...

Renoi! Només faltava que fitxessin a l'entrada i la sortida!

Salutacions cordials.

Sergi ha dit...

Caram, i després diuen que els alemanys són cap quadrats. Com poden quartar les festes de la canalla d'aquesta manera? Suposo que així minimitzen el merder quan els toca a ells organitzar-ho, per tots és igual i no t'arrisques a tenir males experiències amb els convidats.

viu i llegeix ha dit...

no és organització, és tradició i punt.

Assumpta ha dit...

Buaaaaaaa!! Havia posat un comentari súper llarg analitzant punt per punt i quan he donat a "Publicar" m'ha sortit "error" i apa, tot perdut :-(

Bé doncs, resumiré :-) Deia que a mi m'agrada aquest sistema...

I que m'agradaria ser una nena anglesa i que em fessin una festa així (i que això dels molts regalets petits m'agrada encara que no sigui una nena ni sigui anglesa) i que trobo que té molt mèrit saber fer de DJ en aquests casos perquè els petits s'ho passin bé :-))

I també felicitava al protagonista i li desitjava que fos molt feliç tota la seva vida :-))

Era molt més llarg, però mira, així no em faré pesada :-)

Salvador Macip ha dit...

Sí, Jesús, si alguna cosa són els anglesos és organitzats! Gràcies pels bons desitjos!

Aris, per sort encara no tenim 23 amics... Totalment cert: els nens passen del pastís! Encara n'estem menjant.

Elvira, aquesta és la part universal i inevitable...

Jordi, si la festa és a fora llavors el protocol ha de ser encara més estricte pel que tu dius. Jo també trobo que és més bonic que el nen vegi qui li fa quin regal i pugui jugar una mica però què hi farem! Si tens un nen molt sociable, això de les festes es converteix en un autèntic maldecap...

Clidi, ja m'explciaràs el truc per no ahver de fer festes!!

Llibreter, tens raó. El proper cop posaré un d'aquest rellotges de fitxar, que no ningú faci hores extres!

XeXu, això dels protocols és una mica encarcarat però, com tu dius, és molt pràctic. No em queixo!

Assumpta, amb el resum ja queda clar ;-) Per que no et quedi el rau-rau, el teu proper aniversari vine aquí a Anglaterra i et muntarem una festa protocolària amb un munt de regalets petits!!

Ferran Porta ha dit...

M'encanta! Un cap quadrat com jo s'ha sentit com a casa, en aquest relat aniversaril fantàstic: arribats tots juntets, marxats alhora, a les dues hores... Hauria de venir a UK i tenir un nano, ni que fos per viure-ho un cop (o això, o l'any que ve em convides al segon aniversari seriós de l'hereu; tu mateix)

Happy Sunday.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Doncs si que són protocolaris els británics, més o menys con naltros.
Ah! el nen de la foto sembla una escultura deta per Barceló.

montse ha dit...

Aquest Anglesos ho volen quadra tot.
Sort, en aquesta aventura.
Petonets al teu fill.

Salut i bon aniversari!!!

Alyebard ha dit...

oh aquests britànics tan fastigosament civilitzats, jo de gran vull conduir per l'esquerra, fer servir fraccions de 12 per a les monedes i beure'm la cervesa a pintes! ( però de moment m'encanta la disbauxa mediterrània)

Marta Contreras ha dit...

Interessantíssim! I m'ha encantat lo de la rotllana, és molt xulo.

Ara, si aconsegueixes introduir algun costum més relaxat tampoc no els faria cap mal, jeje.

jomateixa ha dit...

Aquest me'l havia perdut. Per aquí no ho fem tan organitzat, però suposo que la sensació quan marxa tothom és la mateixa... ufff