L'altra cara

Vaig rebre ahir a casa el pamflet electoral d'una candidata a la Generalitat que, tot i que a vegades podria semblar que ve d'un altre planeta, ha nascut al meu poble. Així he descobert que la façana que presenta davant dels mitjans té poc a veure amb el veritable ideari del seu partit.

Per començar, tenen més clar que els mateixos catalans que Catalunya i Espanya són dues coses ben diferenciades. Per això obren el fulletó amb la imatge de les dues banderes fusionades per un extrem i l'eslògan "Es mucho lo que nos une". Ni al quasi-difunt Estatut queda tan clar que Catalunya no és Espanya, sinó una entitat independent amb símbols nacionals propis i uns certs ("molts", segons ells) punts en comú amb la pàtria de Cervantes.

A l'interior del prospecte hi ha les típiques promeses que proliferen per aquestes èpoques de l'any, però orientades als emigrants. Beques, recolzaments, fer-nos la vida més fàcil... Enmig de tanta esperada correcció política, no han pogut evitar que se'ls escapi una mostra dels seus veritables sentiments. Ells volen "arbitrar las medidas necesarias para que los catalanes residentes en el exterior y sus descendientes sigan conociendo y hablando la lengua catalana y española". Ja era hora que algú és proposés aquesta feina titànica. Aconseguir que els nostres fills parlin català amb normalitat en un entorn purament anglosaxó és molt més difícil que no pas fomentar l'ús del català a un territori diglòssic com és Catalunya. Atenció perquè estan oferint no ja el bilingüisme sinó l'autèntic trilingüisme, que a mi, que hi estic ficat de ple amb l'educació del meu fill, em sembla un salt mortal enrera amb moltes possibilitats d'acabar esclafat com una truita. La llengua més minoritària de la tríada serà sempre la que necessitarà una dosi extra suport institucional.

Calculo que la immersió lingüística agressiva i multinacional que hauran de muntar per estar a l'alçada d'aquesta declaració de principis farà empal·lidir els esforços de l'actual Generalitat. Però a ells no els fa por que els seus companys de professió els acusin de ser uns feixistes (a això ja s'hi deuen haver acostumat). Veient quina serà la seva política lingüística exterior, estic segur que la flama del català seguirà ben viva en mans de l'Alicia i el nostre tornarà a ser un País de les Meravelles. I després alguns desagraïts encara van dient que aquesta gent han muntat una croada contra la nostra llengua.

Entenc que el fet que el fulletó propagandístic estigui íntegrament en castellà deu haver estat un error del compaginador.