dijous, 17 de març de 2011

Ullals: making of (I).

Com ja és costum, aprofito que surt un nou llibre per explicar-vos una mica com va anar el procés creatiu, pels quatre que us interessen aquestes coses. La història d'Ullals comença el març del 2006. En Sebastià Roig i jo havíem acabat d'escriure Mugrons de titani la primavera del 2005 (la data de la foto d'aquí al costat), l'havíem presentat a un concurs i l'havíem guanyat, i això ens havia donat ànims per continuar el nostre experiment d'escriptura en parella. Només sabíem que havíem de fer-ho d'una manera diferent, perquè durant el primer llibre ens ho havíem passat molt bé però també havíem estat a punt d'escanyar-nos més d'una vegada (per sort vivíem a continents diferents).

Després de llegir un parell de manuals, vam entendre que l'error havia estat llençar-nos a escriure una novel·la sense tenir un pla clar i ben definit. Això és important quan escrius sol, però molt més encara quan jugues a dobles. Així doncs, el primer que havíem de fer per la segona era una escaleta exhaustiva, una mena de guió que definís clarament l'acció de cada capítol, abans de posar-nos a escriure la primera paraula. Abans, però, vam estar uns mesos considerant el millor tema. Teníem un parell d'històries que ens interessaven i al final ens vam decidir per una mena de comèdia paròdica dels X files que prometia ser divertida de fer. Teníem l'escaleta a mitges, i això era ja a principis del 2006, quan en Sebastià va dir que paréssim les màquines: havia trobat un argument mil cops millor. A l'Empordà profund havien descobert una mena de reformatori il·legal disfressat d'escola per a estudiants estrangers, on maltractaven els nanos, segons un que n'havia pogut escapar. Allà hi havia una història molt potent. Vaig estar d'acord amb el judici del Sebastià: vam deixar immediatament el que teníem entre mans i ens vam llançar de cap a treballar aquest nou material.

La primera intenció va ser fer un A sang freda català, un relat novel·lat d'un episodi actual de la nostra crònica negra. Però a mi el periodisme literari és un gènere que m'apassiona poc, així que vaig proposar al Sebastià que hi afegíssim algun ingredient extra per fer-ho més interessant. Com que els dos tenim un grapat de referents comuns, no ens va costar gens arribar a un compromís: utilitzaríem la història dels nanos maltractats com a base per fer un thriller psicològic amb uns quants elements fantàstics pel mig. En altres paraules, traslladaríem l'ambient lovecraftià d'Insmouth de la costa de Nova Anglaterra a les muntanyes empordaneses, i a veure com se'n sortien els pobres nois. En cap moment la intenció era fer un altre llibre de ciència ficció, volíem una mica de varietat, sinó de mantenir la línia argumental dins del terror realista, però amb elements que almenys inicalment fossin inexplicables.

Vam estar treballant l'escaleta fins la tardor del 2006. Hi vam barrejar l'estructura clàssica dels Westerns (un fort atacat pels indis), de les pel·lícules de fugues de presó, els elements bàsics de la novel·la d'horror gòtic i algun toc dels monstres de la sèrie B, vigilant especialment el tema del ritme: una novel·la amb només un grapat de personatges que es passen la major part de l'estona tancats en el mateix lloc es pot fer pesada ràpidament si no vas amb molt de compte. El resultat ens va semblar un enfocament bastant únic d'una història interessant. Ara ja només ens feia falta escriure-la. (Continuarà...)

13 comentaris:

jomateixa ha dit...

mira que el terror no em va bé per la salut, però la curiositat m'està fent agafar taquicàrdies... m'hauré d'arribar a la llibreria ja!

Eulàlia Mesalles ha dit...

M'agrada aquest making of. M'hi he sentit identificafda perquè jo estic en un procés semblant, però sola, i és una feinada... i de vegades no hi ha manera d'avançar.
Espero la segona part en candeletes.

Josep ha dit...

A part de novel·la, has treballat col·lectivament la creativitat en d'altres àmbits? Guions i similars?

Aris ha dit...

tinc moltes ganes de llegirlo! per quan la serie per tv?

XeXu ha dit...

Mira, ja en som cinc els que ens interessem per aquestes coses. Està bé saber com es va gestar una obra, t'hauràs de pensar seriosament escriure un manual.

Alerta amb la paraula de verificació que m'ha sortit: oupetat!!
Alguna cosa a declarar?

b.a. ha dit...

Va, que siguin sis!

Mai no hauria dit que aquest procés fos tan llarg!
Sort que ara ja teniu el tema que vau deixar (pobret!) abandonat per a fer aquest i aviat tindrem la comèdia paròdica dels X files que, per cert, no tinc ni idea de què són!

Eulàlia Mesalles ha dit...

b.a. de debò de debò que no saps què són els X Files. Si ho sap l'Sculley!!!

Miratge ha dit...

El que fa terror és veure la palidesa del de Figueres i la morenor del de Leister!
Hmmm... què ha passat?

Clidice ha dit...

Ui, si ens expliques com cuines acabarem posant tots un restaurant! :)

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ara bé , Clidice, elñ restaurant pot ser esti Ferran Adrià o el Xino de la cantonada. El ventall és ampli ;)

kweilan ha dit...

Jo ho he trobat molt interessant també.

Deric ha dit...

és ben bé que cada escriptor té la seva forma de treballar, jo sóc bastant caótic i la novel·la que escric sempre acaba agafant vida pròpia i potser va per un camí que no tenia pensat al principi.
M'interessa molt veure com ho fan els altres escriptors, sempre s'aprèn alguna cosa.
Si et passes pel meu blog veuras que també estic en procés creatiu i fent l'experiment de penjar les prèvies de la novel·la al blog i segons com vagi, veuré si enllesteixo la novel·la (de la qual, per cert, ja tinc una vuitantena de pàgines escrites).

SM ha dit...

jomateixa, hi ha terror i hi ha intriga i una mica de patiment. No tot han de ser rialles, oi? Jo crec que t'agradarà...

Eulàlia, sort amb el teu procés creatiu. Llegir com ho fan els altres a vegades t'ajuda, ni que sigui per fer tot el contrari! Demà més.

Josep, de moment només llibres, de ficció i altres coses (coming soon!). Però el sistema de treball que aplico és com els dels guionistes (gràcies a un llibre que em va passar el Sebastià). Funciona molt bé.

Aris, jo el veig directament a Hollywood! :-)

XeXu, no em donis idees, que ja saps que em costa poc escriure! Però potser abans hauria d'aconseguir vendre uns quants milions de llibres, sinó el meu "mètode" només el compararíeu els cinc que correu per aquí! Ah, i l'ou no l'he petat jo!

b.a., com que sóc productiu dóna la sensació que faig llibres en un tres i no res, però la majoria de vegades dedico almenys quatre o cinc anys a un projecte. Els llibres s'han de fer amb calma. L'Eulàlia t'explicarà què és això dels Expedients X... que, pel que sembla, hauran d'esperar una mica més, perquè diria que s'ha colat un altre llibre abans.

Miratge, som l'estranya parella. I una de les diferències és que ell és de muntanya i ombra i jo de platja i sol! SI ens fas fotos a l'estiu semblem de races diferents.

Clidice, jo encantat que tothom cuini, sigui menajr de xino o de cinc forquilles! L'ingredient secret, però, no l'explicaré mai, com la fòrmula de la cocacola!

kwelian, al final sereu set o vuit els interessats! ;-)

Deric, havia llegit el que has estat penjant aquests dies, però no havia deduït que era el preview d'una novel•la. Molta sort! I benvingut al costat fosc de la ficció: la ciència ficció! :-) O política ficció, en el teu cas.