Encara em queden unes setmanes però ho tinc claríssim: L'últim dia abans de demà, d'Eduard Márquez, anirà cap a la bossa. En compraré un per l'amic que sempre diu que en català no s'escriu res de veritablement bo i un per aquell altre que creu que fer literatura d'alçada vol dir detallar durant tres planes el vol d'una mosca usant tantes esdrúixoles com sigui possible. En compraré un per l'amic que només llegeix un llibre l'any i pel que en llegeix un cada tres dies. I també un altre per aquell amic que diu que vol posar-se a escriure i em demana algun consell, així m'estalvio llargues disquisicions sobre l'estil sintètic i depurat que crec que és el present i el futur de la literatura. Ningú no el domina a casa nostra com l'Eduard.
A més, no em caldrà donar massa explicacions quan faci els meus regals: a internet hi ha penjat mil i uns elogis del llibre. No n'hauré de fer cap més. Només matisaré un punt. Per algun motiu tohom destaca com és de breu la novel·la. A mi en canvi em va semblar llarguíssima. Quan vaig acabar em sentia com si hagués viscut la vida sencera del protagonista, segon a segon. Portava a sobre l'esgotament emocional acumulat d'unes quantes dècades, però curiosament el rellotge em deia que tan sols havien passat unes hores. Que l'Eduard només necessiti un centenar llarg de planes per aconseguir aquest efecte tan intens no és màgia: és saber escriure.
A més, no em caldrà donar massa explicacions quan faci els meus regals: a internet hi ha penjat mil i uns elogis del llibre. No n'hauré de fer cap més. Només matisaré un punt. Per algun motiu tohom destaca com és de breu la novel·la. A mi en canvi em va semblar llarguíssima. Quan vaig acabar em sentia com si hagués viscut la vida sencera del protagonista, segon a segon. Portava a sobre l'esgotament emocional acumulat d'unes quantes dècades, però curiosament el rellotge em deia que tan sols havien passat unes hores. Que l'Eduard només necessiti un centenar llarg de planes per aconseguir aquest efecte tan intens no és màgia: és saber escriure.
19 comentaris:
Em sembla que m'has convençut!
Doctor, necessito que m'alteris l'ADN per poder viure 150 anys més i poder llegir tots els llibres que tinc pendents!
Doncs a mi també m'has convençut. Crec que començaré a fer campanya per a que me'l regalin!
Juntament amb un altre de menys poètic... un sobre la història del bàsquet iugoslau dels anys 90, estroncat per la guerra dels balcans... aixxx cadascú té les seves debilitats!
Carai, el tindre que llegir, si dius que es sintétic (que és com m'agraden els llibres) i es bo...
ara, els llibres per Sant Jordi tels regala la dona, tu la rosa...:)
Ostres, l'havia vist i em cridava l'atenció pel títol, però no n'he llegit res al respecte. Amb el teu comentari, em sembla que està claríssim que ve cap a casa amb mi ipso facto. Ja he reservat hora a l'FNAC per carregar, que m'he estat reservant, me l'apunto a la llista (aquell dia portaré una bona motxilla).
Per cert, boníssim el comentari de que la literatura d'alta volada és això de descriure el vol de la mosca, brutal! T'aplaudeixo, impossible definir-ho millor!
Bona recomanació!
totalment d'acord amb tu, i m'afegeixo a la petició de tirantlobloc
Efectivament, una recomanació excel·lent!
Em penso que casualment el dia de sant Jordi passaré per Leicester... et sembla que em pots posar a la cua de 'regalables'?
(Sï, ja sé que gasto molt "de morro" però com que vaig una mica justa i això de que el post porti un (1) deu voler dir que en penses regalar molt s'altres...)
avui el tinc de convidat al meu programa de televisió Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
El podeu seguir en directe a la següent web, a les 21.00
http://www.teveon.tv/endirecte.php
no recordo en quin web es podia llegir les primeres planes del llibre i em van semblar molt bones aquestes 15 o 20 pàgines. A més, crec que no he vist encara ni una crítica dolenta.
El tenia previst també per S.Jordi, però no vaig ressistir la temptació i ja l'he començat. S'enllesteix ràpid. És típicament Eduard Màrquez. Molt bó.
Ostres, m'ha recordat aquell anuncia de la Cocacola de l'Argentina on anava citant a qui podia anar destinat el refresc mirant diversos envasos i punts de vista.
El tinc pendent...
b.a., si et passes per aquí per Sant Jordi no em trobaràs. Tindràs més possibilitats de trobar-me a les Rambles!
Jesús, ho havia vist al teu blog, ha estat una coincidència. Miraré d'enganxar-ho al web abans no ho treguin.
Galderich, no he vist mai l'anunci, que consti!
Vaig llegir un parell d'obres del Màrquez que no em van desagradar, però crec que la meva quota d'aquest autoir està satisfeta. En canvi, el llibre que té més punts per anar a la bossa és "Tots els minonis són aquí", Pere Antoni Pons, La magrana. I la intuïció em diu que a tu també t'agradaria.
Coi, jo que volia comprar el de "Ullals " :-( ...
En fi, per el proper St Jordi ;-)
Demanat està.
I Sant Jordi, o la seva enviada normalment al Fnac o l'Abacus, sol fallar-me poc.
A mi no cal que me'l regalis, ja el tinc a la pila... ;-) pendent. M'apunto al dels dimonis que diu en Lluís, del qual en tinc també bones referències. I jo recomanaria també el Primavera, estiu etcètera de la Marta Rojals, però jo ja me l'he llegit, així que per mi n'haurà de ser un altre...
Ves que no acabi demanant un crossover que parla de no-se-què d'un reformatori de l'empordà que últimament he vist promocionat... mira què et dic ;)
Publica un comentari a l'entrada