Una novel·la poc usual

"Una novel·la que, sota l’aparença inofensiva de la comèdia, llança una invectiva demolidora contra l’anhel desmesurat de poder i els perills de la corrupció."

"Podem afirmar que El joc de Déu és, si no una raresa dins el nostre panorama literari, sí una novel·la poc usual. No debades, escassegen en la nostra literatura les narracions que conjuguen amb eficàcia la ciència ficció i l’humor (*). Aquesta barreja d’ingredients mereix, si més no, que la novel·la de Salvador Macip no passe desapercebuda."

Salvador Ortells Miralles, crítica a Revista de Lletres Valencianes 29.

----

Per mi que em diguin que les meves novel·les són una "raresa" és un grandíssim elogi. Com a lector sempre busco coses que em sorprenguin i com a autor intento el mateix: fer alguna cosa una mica diferent, que no vol dir críptica o deliberadament minoritària. És un risc, és clar, perquè tens moltes possibiltiats de no connectar amb la majoria dels lectors, que estan més avessats a altres estructures narratives, però a mi em compensa si el llibre al final acaba connectant amb un públic, més o menys gran (com més gran millor, és clar!), que s'ho passa bé llegint-lo i de pas em deixa que li plantegi unes quantes preguntes "profundes" de fons. La idea d'escriure una novel·la d'humor a ritme de zàping era tot un repte, i estic content de com l'heu rebut. Gràcies a tots els qui heu acceptat participar en El joc de Déu!

[Aprofito per agrair al XeXu la crítica que ha fet aquesta setmana a Ullals, una novel·la amb uns reptes diferents, que també intenta aproximar-se al tema del misteri i l'angoixa d'una manera personal.]