dijous, 22 de desembre de 2011

La veïna [una història sexual (?)]

A la casa del costat hi vivia un metge divorciat, treballador i poc amant de la gresca. O sigui, el veí perfecte: no el veies mai i quan hi era no feia soroll. Per desgràcia (per nosaltres) va amistançar-se amb una dona que vivia a l'altra punta de la ciutat i va decidir que no pagava la pena passar-se el dia als embussos de les rondes per anar a veure el seu amor. Així que fa unes setmanes van arribar els nous llogaters, una família jove amb una nena d'any i mig. El pare sembla que s'està a casa tenint cura de la petita i és la mare la que treballa. La meva dona, que ha parlat un parell de cops amb ell, diu que sembla bona persona. Jo me'ls vaig trobar tots tres una vegada però era a la tarda i estava tot fosc, així que no vam intercanviar més que unes breus salutacions sense poder ni veure'ns les cares. Fins aquí tot normal.

El veí de l'altra banda, amb qui ens uneix una certa amistat, em diu fa uns dies: "A què no saps on treballa la nostra nova veïna? A la babestation!" Vaig haver de buscar-ho per internet perquè no sabia què era. Resulta que a la part alta del satèl·lit, aquells canals que no visites mai per error, hi ha una mena de línies eròtiques on senyoretes abillades només amb un tanga i un somriure responen les trucades des espectadors amatents que volen dir-lis coses marranes. Són les antigues línies 903 de casa nostra però en versió multimèdia, amb la curiositat afegida que els qui miren només veuen la noia però no senten la conversa (la substitueix la clàssica música prefabricada que es posa de fons a les pel·lis porno). Es veu que tenen bastant èxit en aquest país. Naturalment, la meva dona i jo vam córrer a sintonitzar el canal per veure si ens hi trobàvem la veïna, però hi sortia una senyora de pits pneumàtics fent contorsions gimàstiques mentre esperava que algú marqués el número sobreimprès a la pantalla. No ho vaig trobar gens sexi, la veritat, però hi ha gustos per a tot.

Així doncs, el nou veí no té cap problema a anar dient que la seva dona és "presentadora" de la babestation (ell mateix havia sigut la font d'informacíó), ni que doni la impressió que els ingressos principals de la família vinguin per aquest costat (hi ha un nom pels homes que viuen dels diners que fan les dones en negocis relacionats amb el sexe, no sé si es podria aplicar aquí). Em sembla molt bé: no cal avergonyir-se de tenir una feina legal en els temps que corren, ni que calgui fer-la amb poca roba. En tot cas, el negoci no deu donar per tant, perquè els pobres porten un cotxe bastant atrotinat. La crisi es nota a tot arreu. Des d'aquell dia la meva preocupació és comprovar si la veïna té una aparença adequada pel treball que du a terme (simple curiositat científica) i si té intenció d'organitzar festes a casa amb les companyes de la feina. Ja m'he presentat voluntari per anar a trucar a la seva porta si això passa i fan massa soroll.

15 comentaris:

Aris ha dit...

ei, no coneixia la babestation, ara si que m'he despertat...
uau, avui dijous el Leblansky i tu aneu de paella...
ei, si fa alguna festa, avisem

XeXu ha dit...

Home, hi ha molta gent que es dedica a aquest negoci, i aquesta gent ha de viure en alguna banda també. Personalment, no conec a ningún del ram, però ni que sigui per probabilitat, segur que al veïnat hi ha algú. I qui sap si per aquí a la catos també...

garbi24 ha dit...

Podràs presumir de tenir línia directa amb la veïna i les seves festes....si a casa no et posen un collar i una cadena molt curta...;)

Alyebard ha dit...

Subscric el comentari del garbi24, et lligaran curt!!

el fem fatal ha dit...

Treballar en una estació de babes és lo que té.

Galderich ha dit...

Envia'ns un email quan hagi festa que potser ens hi presentem per donar sorpresa!

jomateixa ha dit...

uiuiui... que això s'enredarà...

El veí de dalt ha dit...

Ja avisaràs ,eh?

Clidice ha dit...

Tu ves xerrant, que ja t'ho trobaràs, poca suelt :) O és que ho dius per aquí perquè et privin de la temptació ^^

Bon Nadal!

Yáiza ha dit...

No ens equivoquem. El que ens sobta no és que una dona es guanyi la feina d'aquesta manera, si no que la dona que es guanya la feina així tingui una vida normal i corrent, amb els seu home, i la seva filla, i la seva caseta... I bé, a mi també em sobta, per què no dir-ho? Però que faci el que vulgui tothom, no?!

Marta Contreras ha dit...

I d'això, per variar, només n'hi pels homes, no? :P

Elfreelang ha dit...

Un veïnat ben especial....Happy Christmas!

Montse ha dit...

ÔÔ, ja ens explicaràs què!

BON NADAL!!

pons007 ha dit...

el problema de treballar amb aquest tipus de feines, es que ara si t'has de jubilar als 67 doncs diguem que els últims anys no són ben bé el mateix...

Joan Calsapeu ha dit...

El nom de l'home que viu de la dona que treballa amb el sexe ara no em ve al cap. Però sí recordo la locució que fa al cas: "menjar pa de cony", se'n diu d'això. I que consti que no tinc res a dir-hi...

Bon Nadal!