divendres, 24 d’agost del 2012

Maleïts pronoms

[Per motius que se m'escapen, i que probablement tenen a veure amb les tècniques de recerca dels estudiants desesperats de casa nostra, aquesta breu entrada és el best seller del blog, superant el miler i mig de visites. Lamento que els qui hagin arribat per accident no trobin la informació que buscaven sobre els pronoms febles, però gràcies de totes maneres per contribuir a fer pujar el comptador!]

Odio els pronoms febles, com tothom que escriu en la nostra llengua. Són uns dimonis que no hi ha manera de controlar. Però són possiblement el tresor més bonic que tenim, i mereixerien que els féssim un munt de reverències i pregàries cada dia quan ens aixequem.

Ho dic perquè estic corregint a la vegada la versió catalana (original) i castellana del meu nou llibre i, tot i que la traductora, amb la qui repeteixo per segona vegada, ha fet una feina excel·lent, no hi ha manera d'omplir els forats que deixen els pronoms febles. I això que sóc dels qui els fa servir amb cura i mesura (em part perquè els temo). No t'adones de com enriqueixen el català fins que te'ls treuen del davant.

Així que penediu-vos de no usar-los més, pecadors! Tots a pronomejar com bojos! Usem-los amb gràcia i generositat! Que el món conegui la nostra abassegadora superioritat lingüística...

[Publicat originalment el dijous 1 d’octubre de 2009]

14 comentaris:

Sergi ha dit...

Està clar, relació d'amor-odi. Ens fan la murga, però quants cops hem tret pit per tenir una llengua ben difícil gràcies als pronoms fembles? Són la nostra bandera. Fem-los-els-les servir correctament, si us plau.

cantireta ha dit...

Hola!!
Tinc un conte inèdit en què un estudiant estranger crema el llibre quan arriba a la lliçó dels pronoms. I si ho apliquen els meus alumnes, igual també hi acabo jo, a la foguera.
Jo sóc filòloga anglesa, profe de llengües, mama i a estones (poques), poeta.
Una abraçada!
Montse/cantireta

Salvador Macip ha dit...

cantireta, porta't un extintor a classe quan expliquis els pronoms! ;-) Són un pal d'aprendre, però després funcionen molt bé... Abraçades! i gràcies per passar-te per aquí!

Assumpta ha dit...

És quelcom que m'agradaria dominar bé... però estic lluny de fer-ho... això sí, sempre que en sé de segurs, els poso! ;-))

cantireta ha dit...

Assumpta, són com la sal a la cuina, sense es troben a faltar, i molt! :))

Marta ha dit...

Sempre tinc dubtes.... amb els pronoms febles, em van costar el suspens al primer examen de nivell c de català!!!

Anònim ha dit...

son macos si, però costa saber com posar-los, que si amb guió, que si amb apostrof, junts, sempre dubto.

Yáiza ha dit...

Home, suposo que amb els pronoms febles hi ha dificultats, i dificultats. Hi deu haver qui no n'encerta ni una (bé, rectifico: hi ha qui no n'encerta ni una!), i hi ha molta gent que, en general, els utilitza prou bé. Entenc que tenir la mestria dels pronoms febles és pràcticament missió impossible, i que fins i tot el més llegit deu trobar-se que en situacions estranyes et pots trobar en un moment conflictiu amb els l'hi-la-li-lo-el-en. Però vaja... A mi, a nivell d'usuària i prou, mai m'ha semblat taaan problemàtic utilitzar-los amb una mica d'encert. Quan al batxillerat t'expliquen la normativa, ho veus d'una altra manera, i acabes de corregir les coses que deies malament, no? Està clar que tampoc sóc filòloga i segur que de tant en tant la cago perquè sembla impossible dominar totes les normes a fons... però finalment, d'aquestes pífies se n'assabenta un 1% de la població, així que no és tan greu! ;)

El que no havia pensat mai és que el castellà realment sigui més pobre en aquest sentit. Vull dir, que mai m'he trobat "curta de pronoms" a l'escriure en castellà. Potser és perquè no m'he trobat en situació de traduir de català a castellà, com tu. O potser és perquè quasi no escric en castellà. Deu ser això!

Per cert, t'estic llegint! ;) (en paper, vull dir).

PD: Aquest és el típic comentari plagat d'errors a l'utilitzar els (maleïts) pronoms febles!

Salvador Macip ha dit...

Yáiza, és quan passes de "usuari" ha haver deixar-ne constància escrita que t'adones que no els domines tant com voldries. Entre l'1% que s'adona que ho fas malament per sort hi ha els correctors literaris :). Pel qeu fa al castellà, mira la primera frase d'aquesta resposta, per exemple. "Dejar constancia" no té la mateixa substància. Im oltes gràcies per llegir-me, ja em diràs el què!

Unknown ha dit...

Dient el que dius, tu ets un dels happy few a qui jo encarregaria -amb obligació moral inclosa- de fer un parell o tres d'exercicis ( o dues dotzenes) que continguessin les combinacions més complicades i difícils. Amb solucion inclosa, evidentment.

Si dels exercicis se'n desprengués una mena de regla per algun conjunt de frases, allò ja fóra un gran pas endavant per la humanitat catalanoparlant i catalanòfila...

Jo sempre que puc miro d'anar un pas més enllà de les situacions "statuquoitzades"...

Com que ja fa temps que ens coneixem una mica i hi ha prou confiança per dir el que calgui, m'atreveixo a demanar-t'ho. Tu fes el que et sembli.

Per correu intern em compromento e enviar-te alguna pregunta sobre el càncer. Retiro això del compromís perquè vaig prometre que no tornaria a prometre mai més res a ningú !
Un cert sentit del pudor amanit amb una mica de desig de discreció m'impedeix afegir-t'ho al blog com a comentari.

Crec que amb tu, Slavador, allò del "Jack of all trades, master of none" cal canviar-ho ASAP per o afegir-li això:
"Salvador of all trades & MASTER of ALL" !!!

M'ho apunto aportar la meva pinzellada al monument. Queda dit (que no promès!).

Cuida't.

Sani
__________







Unknown ha dit...

Ah! me n'oblidava. Segur que si llences via post de blog un "help" demanant col·laboració, que et suggereixin frases amb pronoms febles aviat et colgarien amb exemples...

I pel que fa als exos, pots imagirnar-ho com a podcast àudio a més de o en comptes de ... la versió només escrita. Bona sort i que en facis un llibre "definitiu".

You're welcome

Salvador Macip ha dit...

Sani, gràcies per l'eslògan, que fa molt de goig, encara que no crec que sigui del tot acurat! ;-) Potser sí que algun dia em decidiré a muntar una campanya pronòmica, tinc present el suggeriment, gràcies!

La noia estrambòtica ha dit...

Sincerament? Em maten els pronoms febles. Es mes complicat que l'alemany en aquest sentit.. Pero es clar que qualsevol alumne ha d'aprendre'ls. costa moltissim utilizar-los sense cometre errades. La diversitat dels pronoms si que dona al catala la seva riquesa pero tambe es un lladre de moltes hores de son, quan estic dubtant... Forma elida, completa, quina era? A vegades desitj que nomes serien 4 o 6 formes i no tantes mes.

Salvador Macip ha dit...

És un dels problemes d'aprendre la nostra llengua, Chrys, però ja veus que tots dubtem, fins i tot els nadius. Potser no estaria malament simplificar-los, no...