Ressenya: Un bombó, el Maic de Tina Vallès

Desconfio de les crítiques excessivament bones, ja us ho havia comentat, i d'aquest llibre n'havia vist un parell de molt entusiastes. A més, està publicat en una col·lecció per a joves. Tot plegat no convidava gaire. Només vaig decidir comprar-me'l després de llegir el següent llibre de l'autora, que vaig trobar interessant. També sabeu que al bloGuejat no acostumo a fer ressenyes, sobretot d'autors catalans contemporanis, més que res perquè em relaciono d'una manera o altra amb molts d'ells i m'és difícil parlar-ne amb objectivitat. Però avui he de fer una excepció per evitar que caigueu en el mateix error que vaig estar a punt de cometre i us perdeu aquest petit bombó que és el Maic de la Tina Vallès.

Com us deia, té pell de novel·la juvenil, però per dins és un conte per a adults que no hagués desentonat en el recull que va publicar a continuació l'autora. Que no us enganyi el fet que els sempre inescrutables designis editorials li hagin trobat un altre destí i format.

El llibre parteix d'una premisa que a priori no m'emociona gens: la dura vida d'un nen de 8 anys en una família desestructurada. No crec en el drama desfermat com a gènere literari, perquè em sembla massa fàcil fer que als teus personatges li passin desgràcies. A més, per molt bèstia que siguis segur que a la vida real hi ha algú que ho està passant encara pitjor. Però la Tina ha tingut l'encert d'enfocar-ho des de la perspectiva del protagonista, i això ho canvia tot. El resultat és el que hagués passat si el Petit Nicolas hagués viscut al Raval: la trista realitat vista amb els ulls encara innocents i optimistes d'un nen. Si funciona és perquè la Tina ha aconseguit trobar-li el to exacte i et fiques ràpidament en la pell del pobre nano sense deixar que l'argument de culebrón et guanyi la partida.

Maic és un relat ben portat, amb molt de ritme i ben escrit. El més important és que transmet una sèrie de sentiments d’una manera molt directa i realista. Té la llargada justa i un final per mi rodó. Us l'acabareu en una sentada i, malgrat la duresa de la història, us deixarà un bon gust de boca, com passa sempre amb els bons llibres. És un altre exemple que la Tina és una gran observadora del què succeix al seu voltant i que sap traduir el què veu en paraules d'una manera molt efectiva. No m’agraden els drames i no m’agraden els contes però he gaudit molt amb Maic. No se m’ocorre un elogi millor.