dilluns, 15 d’octubre del 2012

Ressenya: Un bombó, el Maic de Tina Vallès

Desconfio de les crítiques excessivament bones, ja us ho havia comentat, i d'aquest llibre n'havia vist un parell de molt entusiastes. A més, està publicat en una col·lecció per a joves. Tot plegat no convidava gaire. Només vaig decidir comprar-me'l després de llegir el següent llibre de l'autora, que vaig trobar interessant. També sabeu que al bloGuejat no acostumo a fer ressenyes, sobretot d'autors catalans contemporanis, més que res perquè em relaciono d'una manera o altra amb molts d'ells i m'és difícil parlar-ne amb objectivitat. Però avui he de fer una excepció per evitar que caigueu en el mateix error que vaig estar a punt de cometre i us perdeu aquest petit bombó que és el Maic de la Tina Vallès.

Com us deia, té pell de novel·la juvenil, però per dins és un conte per a adults que no hagués desentonat en el recull que va publicar a continuació l'autora. Que no us enganyi el fet que els sempre inescrutables designis editorials li hagin trobat un altre destí i format.

El llibre parteix d'una premisa que a priori no m'emociona gens: la dura vida d'un nen de 8 anys en una família desestructurada. No crec en el drama desfermat com a gènere literari, perquè em sembla massa fàcil fer que als teus personatges li passin desgràcies. A més, per molt bèstia que siguis segur que a la vida real hi ha algú que ho està passant encara pitjor. Però la Tina ha tingut l'encert d'enfocar-ho des de la perspectiva del protagonista, i això ho canvia tot. El resultat és el que hagués passat si el Petit Nicolas hagués viscut al Raval: la trista realitat vista amb els ulls encara innocents i optimistes d'un nen. Si funciona és perquè la Tina ha aconseguit trobar-li el to exacte i et fiques ràpidament en la pell del pobre nano sense deixar que l'argument de culebrón et guanyi la partida.

Maic és un relat ben portat, amb molt de ritme i ben escrit. El més important és que transmet una sèrie de sentiments d’una manera molt directa i realista. Té la llargada justa i un final per mi rodó. Us l'acabareu en una sentada i, malgrat la duresa de la història, us deixarà un bon gust de boca, com passa sempre amb els bons llibres. És un altre exemple que la Tina és una gran observadora del què succeix al seu voltant i que sap traduir el què veu en paraules d'una manera molt efectiva. No m’agraden els drames i no m’agraden els contes però he gaudit molt amb Maic. No se m’ocorre un elogi millor.

11 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Gràcies, l'apunto.
Acabo de llegir una novel•la adreçada al públic juvenil i també m'ha fet gaudir molt. Això de les categories...

tina vallès ha dit...

Caram, Salvador, moltes gràcies un altre cop per fer una excepció i parlar d'un llibre d'una col·lega. Totes les excepcions siguin com aquesta! Em fas començar la setmana ben inflada. :)

jomateixa ha dit...

Jo també l'apunto.
En vaig llegir un de la Gemma Lienas on també ens parlava des dels ulls d'un nen i em sembla molt difícil fer-ho be.(El final del Joc)

La noia estrambòtica ha dit...

Sóc una mica estrambotica, ja ho saps. A mi, em fan una mica de por els bons ressenys, o millor dit els ressenys que són extremament en favor d'un llibre. Normalment, tot el que és un "hype" anirà a decebre el lector, lògicament.Crec que s'ha de trobar un aspecte negatiu o una cosa que hauria fet d'una altra manera, per a intrigar un lector. Per tant, fóra millor si no havies fet un elogi tan exuberant i eloquent... perquè vols que la gent ho llegeixi ;) Però no obstant això, t'entenc. Si no tens ganes de llegir un llibre perquè no t'agrada gens aquest tipus de llibre o de la serie en la qual surt, és un gran compliment d'haver aconseguit això. Per tant, un resseny molt intrigant.
M'apunt també.
En referència al teu disgust als contes, la veritat és que tinc una altra opinió. Però crec que s'ha de defendre la postura en aquest cas. És una cosa de gust. Et recomano Ian McEwan si vols tastar el fruit prohibit. ;)

Marta ha dit...

Fa més d'un any que el vaig llegir i en vaig fer un petit comentari al meu blog. Estic mol d'acord amb els teus raonaments. Crec que és un "petit bombó literari"

Anònim ha dit...

... un bombó ... doncs me l'hauré de llegir ;)

Cristina TGN

Tirant al cap ha dit...

Ostres, me'l subratlle amb fosforescent entre els pendents (ja hi és, de fa temps, al llistat). El cas és que a València em costa de trobar: l'he cercat més d'una vegada i mai no estava. M'emprenya haver d'encarregar les lectures, perquè m'agrada que el llibre hi siga, que el tinga el llibreter. Però jo també faré una excepció i, aquesta vegada, l'encarregaré. Tina és molta Tina!

Salvador Macip ha dit...

Tirant, jo no tinc aquests problemes: tots els llibres els he d'encarregar! Només veig els llibreters catalans un parell de cops l'any. Aquest val la pena, demana´l.

viu i llegeix ha dit...

si, un bombonet de bona xocolata.

Olga Xirinacs ha dit...

Mai no agrairem prou la feina dels que s'esforcen a disseccionar un llibre per recomanar-lo amb autoritat i coneixement de causa. Cal voluntat.
T'he llegit amb molt de gust.

Salvador Macip ha dit...

Gràcies, Olga. No és que m'escaigui massa la feina de "crític", però si un llibre m'agrada trobo que el mínim que puc fer és ajudar a difondre'l una mica...