Continuo les ressenyes amb un altre dietari que he llegit aquests dies: La tienda y la vida, de la Isabel Sucunza. Com el que us comentava el darrer cop, també s'origina a partir dels posts d'un blog, però el resultat és molt diferent. En aquest cas vaig descobrir l'autora primer al twitter, això em va portar al seu blog i, finalment a aquest llibre. La valoració general que en faig, una altra vegada, és molt positiva. És un dietari amè, distret, simpàtic i original, que barreja apunts lleugers i altres de més seriosos, la majoria al voltant de temes relacionats amb la cultura.
L'excusa de l'autora, una periodista cultural navarresa que ha treballat a la televisió catalana, és escriure un diari durant els dies que fa una suplència a la botiga de roba que té el seu germà en un centre comercial. Però les anècdotes de venedora novella (que són divertides) són només la manera de donar peu a disquisicions sobre llibres, les obres bàsiques de la literatura catalana, les relacions entre homes i dones, la situació del català o qualsevol detall de la vida personal d'una persona de trenta i bastants anys a Barcelona. A mi m'ha agradat perquè sense ser pretenciós parla de temes interessants, a vegades partint d'anècdotes que semblen insignificants. Puc no estar d'acord amb totes les tesis de l'autora, però la manera com les argumenta és indiscutiblement sòlida. Com sempre en aquest tipus de llibres, hi ha moments brillants i altres de menys interessants, però l'estil de la Sucunza, col·loquial i directe, sempre amb un toc irònic, fa que el llibre et passi volant. Feu un cop d'ull al seu blog i veureu de què parlo (i si us pot interessar un llibre així).
I he d'acabar felicitant la gent de Blackie Libros, una altra editorial independent, per atrevir-se a donar-li ressò als pensaments d'una persona que ni és famosa ni té (encara) una gran trajectòria literària darrere. Una gran manera de descobrir noves veus amb coses a dir.
L'excusa de l'autora, una periodista cultural navarresa que ha treballat a la televisió catalana, és escriure un diari durant els dies que fa una suplència a la botiga de roba que té el seu germà en un centre comercial. Però les anècdotes de venedora novella (que són divertides) són només la manera de donar peu a disquisicions sobre llibres, les obres bàsiques de la literatura catalana, les relacions entre homes i dones, la situació del català o qualsevol detall de la vida personal d'una persona de trenta i bastants anys a Barcelona. A mi m'ha agradat perquè sense ser pretenciós parla de temes interessants, a vegades partint d'anècdotes que semblen insignificants. Puc no estar d'acord amb totes les tesis de l'autora, però la manera com les argumenta és indiscutiblement sòlida. Com sempre en aquest tipus de llibres, hi ha moments brillants i altres de menys interessants, però l'estil de la Sucunza, col·loquial i directe, sempre amb un toc irònic, fa que el llibre et passi volant. Feu un cop d'ull al seu blog i veureu de què parlo (i si us pot interessar un llibre així).
I he d'acabar felicitant la gent de Blackie Libros, una altra editorial independent, per atrevir-se a donar-li ressò als pensaments d'una persona que ni és famosa ni té (encara) una gran trajectòria literària darrere. Una gran manera de descobrir noves veus amb coses a dir.
2 comentaris:
Com és que tu parles d'autors que jo no conec? No és que mai haja llegit res d'aquesta dona, és que ni tan sols savia que existia.
Aquesta és part de la gràcia Josep, descobrir autors nous. Per això els blogs van bé per fer difusió de "nous talents", perquè certa mena d'autors surten poc als diaris i a la premsa en general. Almensy així tenim més on escollir.
Publica un comentari a l'entrada