Quan creixes en un entorn bilingüe tens tendència a barrejar coses d'una i altra llengua, encara que una d'elles sigui predominant. Així és com van néixer híbrids curiosos com l'spanglish. Normalment en aquests casos s'escull instintivament la gramàtica més senzilla (en el cas de l'anglès més una llengua romànica el primer guanya per golejada) i s'usen les paraules de l'altra.
A casa tenim un experiment lingüístic d'aquests en marxa. L'hereu parla anglès perfectament (la llengua dominant al seu entorn) i català prou bé (la llengua de casa). Però de tant en tant, per comoditat, opta per la versió "degenerada" i més còmode del catala: el catalanglish. Us deixò unes quantes de les seves frases habituals, convenientment traduïdes, i n'aniré afegint més quan me'n recordi.
DIU BASAT EN EN REALITAT VOL DIR
"Això és perquè" This is why Aquest és el motiu
"Jo ja sé-lo" I already know him Ja el conec
"Quan era tres..." When I was three... Quan tenia tres anys...
"Jo puc veure això" I can see it Ho veig
"Jo sé això!" I know this! Frase de moda entre els nanos que vol dir
"Deixa'm en pau, pare!"
11 comentaris:
ja ja molt bo aquest catalenglish!
doncs esperat quan faci serir el Whatsup o el que hi hagi a la seva època. La meva parla abreviada...
El "jo ja sé-lo" és realment increïble.
Com el meu nebot!
Als dos anyets feia paraules com "bouth", combinació de "boca" i "mouth".
Inevitables aquestes traduccions literals a una altra lengua. Per nosaltres que no veiem l'anglès ni en pintura, quan intentem dir alguna cosa en aquest idioma no és estrany que se n'escapi alguna!
:) jo el que interpreto és un pare a qui li cau la bava a dojo, hahaha
CristinaTGN
El primer que t'he de dir és que aquesta foto esgarrifa!!
Un post molt bo i molt divertit, t'ho deus passar d'allò més bé amb aquestes frases bilingües.
L'ensenyaré al meu teacher. Jo sempre li dic que ens costa aprendre anglès per què els anglesos pensen i diuen les coses de manera molt estranya.
Aquests nostres hereus són el que no hi ha...el d´aquí diu molt: "Puc I fer això?" i "On estàs anant?".
I ara tipus consultori, amic Macip...el corregiu quan en català repeteix el mateix error?(malgrat no sigui per influència de l´anglès).
Montserrat, entre el vostre i el nostre segur que podríem escriure un manual de catalànglish! Nosaltres el corregim, sí (després de dissimular el riure).
Estava jo pensant en aquesta foto tan anguniosa quan he vist que la JOMATEIXA ja ho ha dit... aaaaaaaaai!! Això és ser bilingüe? :-DD
A mi els posts en que parles de l'hereu i expliques aquestes anècdotes sempre em fan molta gràcia i aquest és molt bo! ;-))
"Quan era tres", "Jo puc veure això" hehe... i també "On estàs anant?" d'en Marçal...
Gràcies per regalar somriures!! :-))
Ostres, que bo! (Bé, potser a tu no et fa tanta gràcia, però a mi sí!) És ben curiós el que passa al nostre cervell amb això de les llengües... i això que l'hereu té excusa perquè és molt jovenet i ha crescut en un ambient realment bilingüe, però quan estudiem llengües de més grans, també ens passa. Quan jo vaig començar amb el francès, el que no em sortia o no sabia dir, ho deia en francès (el meu cap feia un 'cercar a "arxiu de llengües estrangeres"'). I estant a París, a l'inrevés, em vaig tornar incapaç de parlar anglès sense fotre-hi el francès de per mig.
I per acabar-ho d'adobar, per la proximitat català-francès de vegades faig calcs d'una llengua a l'altra.
Doctor, és greu??
(Per cert, estic immersa en El Rei del Món, en pocs dies dic alguna cosa! =P )
Yáiza, ja em diràs què t'ha semblat el llibre. I el poti poti amb les llengües em sembla que ens passa a tots. Jo faig uns anglicismes que fan por!!
Publica un comentari a l'entrada