Aquest post us servirà si mai aneu a un pub amb una colla d'anglesos. La primera norma és que, quan us acosteu tots a la barra a demanar, el que hi arriba abans paga la ronda. Veureu que els altres ni fan el gest d'agafar la cartera, així de clara és la llei no escrita. Si el grup supera les quatre persones, un segon "mecenes" del mig del grup s'oferirà a fer-se càrrec de la meitat de la comanda, de manera que un no paga mai més de tres o quatre unitats a la vegada.
Quan dic unitats vull dir pintes. No es considera cap altre format. Sí, els bars venen begudes no alcohòliques, o cerveses d'importació en ampolla (com Coronas, etc.), però són més per decoració que per altra cosa. I no parlem d'aquest format estrafet que és la mitja pinta. Pot sonar masclista, però només les demanen les dones. Un home amb mitja pinta a la mà és mirat de reüll i amb desaprovació unànime (creieu-me: ho he provat).
I per seguir amb tradició, la pinta ha de ser de bitter de la marca local, res de cerveses estrangeres. Això implica que s'ha de servir a la temperatura adequada, és a dir, tèbia. Si preguntes a un anglès per què no prenen la cervesa freda com la resta del món t'explicarà una història molt llarga sobre els graus necessaris per poder gaudir del sabor de la beguda. Bajanades: és qüestió de fe. La cervesa es pren calenta i prou, no es discuteix. Un s'hi acostuma més ràpid del que sembla.
Quan el primer dels qui no ha pagat acaba la seva cervesa, s'aixeca immediatament a buscar la següent ronda, sense ni preguntar. Això vol dir que si vas amb tres persones al pub, com a mínim t'has de beure quatre pintes, una pagada per dacascun dels presents. Ningú considera marxar abans que s'acaba el cicle, no seria gaire educat. És un detall que cal tenir present si, com jo, no ets un gran bevedor.
Hi ha una norma final, extremadament important: no vagis mai en cotxe a un pub. Encara que creguis que entres només per fer una mitjaneta ràpida, en sortiràs com a mínim amb un parell de litres de cervesa a sobre, suficient per fer saltar tots els alcoholímetres de les patrulles de carretera.
14 comentaris:
Brutal aquest manual de protocol als pubs! Ostres, m'ha encantat, espero llegir una nova entrega aviat, encara que no sigui al pub! Quina diferència, aquí que cadascú es paga la seva beguda i prou, o es reparteixen les despeses només si es creu que tothom ha consumit per igual... Però és clar, allà beuen de veritat, fer quatre rondes no és res estrany, i com que tothom coneix el protocol, doncs acabes pagant igual i és just. Ara, que no et puguis retirar abans em sembla greu... i què passa si després de la quarta algú en vol més? Suposo que llavors va i se la paga ell mateix, oi?
De vegades parlem dels japonesos i els seus rituals socials, ens semblen d'un altre món. Però realment, no cal anar tan lluny per trobar-se maneres de fer molt diferents, i gairebé tan estrictes com les seves!
És exactament com ho dius. He fet les mateixes observacions a Irlanda a l'any 1991 i 1992. És molt interessant de les pintes i de les mitges pintes. Com a dona sempre has de demanar una mitja pinta. És així. Els nois sempre agafen pintes i si tu com a dona o com a home vols infringir aquesta llei, ja tindràs problemes. Un home que demana mitja pinta, bé, et poden caure unes dites molt cutres, bé, simplement no es recomanable si vols que et vegin com a u dels nois. Igual com a dona, si tu ets dona, cal demanar una mitja pinta... Igual quant set tindràs... hehehe ;)
He mencionat que a Irlanda es prova la consistència de la corona d'espuma amb una moneda de "penny"? Si el penny s'enfonsa, no està ben bé... Si es queda, està ben fet la cervesa Guiness. Que és l'única cervesa que es permet a beure si estàs a Irlanda.
Bé, les meves dates són una mica antiguetes però crec amb això no es canvien els irlandesos, ni els anglesos.
El menjar que es pot comprar s'anomena "Pub Grub" que realment significa que és una mica "així així"... que realment ho és. Crispetes són la millor opció.
A ... Guiness ... goodness...
You're making progress in becoming a real Catalan Englishman ;)
Molt bo aquest article!
P.S.
és cert... Cadascuna nacionalitat té els seus rituals... Cal observar-ho ben bé... ;)
XeXu, si el teu fetge sobreviu a les quatre pintes de rigor, el vici te l'has de pagar tu!
Chrys, és cert que a tot arreu tenen els seus costums! És interessant que els irlandesos són semblants als anglesos. Estic d'acord que el pub grub és perillós...
ostres que descansat m'he quedat quan mentalment he repassat i no recordo haver demanat mai mitja pinta. La sort és que no hi he anat amb tants d'amics.
Molt bon apunt, si senyor
ja ja molt bo aquest manual, el tindre en compte.
En quan a la temperatura tebia, la costum també la tenen els alemanys. Fa vint anys vaig estar un estiu a Berlin i no tenien gel per la cocacola. La cervesa, com els barrils la conserven a 20 graus, semblava freda. I ara ,el decembre vaig estar a Munich i aquests 20 graus s'agreixen, era un anticongelant boníssim.
Scoop: allò que Lonely Planet no gosava confessar.
Em pregunto què opinen els britànics de la nostra cervesa freda (que bé deuen tastar per accident quan s'escapen dels seus ghettos de Salou o Benidorm).
Ha ha ha, sort que has publicat aquesta entrada perque jo segur que hauria demanat mitja pinta X-DDD
A mi em fan una mica de mandra tots aquests protocols. Però està bé saber per què em miraran malament algun dia.
Allau, la cervesa freda se la prenen de tant en tant com a cosa exòtica, com quan nosaltres anem a sopar de tant en tant a un tailandès. Té especialment èxit quan surt el sol i "fa calor" (això vol dir més de 20 graus), o sigui dos o tres dies l'any.
Avui tinc classe d'anglès, ja tenim tema de conversa... hehe
A mi no m'agrada la cervesa. Jo seria la que portaria el cotxe amb els quatre "carregadets".
cervesa tèbia... només de pensar-ho se'm remou l'estómac... ufff
Constato això de la mitja pinta. Vaig cometre l'error aquí
http://www.thewhiteswanlondon.com/
"Half a pint? Come on... sure? Ah, that's sissy..."
jomateixa, sempre va bé tenir un amic com tu, pels imprevistos ;)
Assumpta, no és la pitjor cosa a la què m´he acostumat aquí! :)
Gràcies Carles per corroborar la meva història. Que es vegi que no m`ho invento!
Publica un comentari a l'entrada