Cabres, aspiradores, ullals, Ictineus i altres premis (I)

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Barcelona perquè m'havien convidat a un congrés que es feia a la Universitat de Barcelona (relatiu a la feina de la qual no parlo gaire en aquest blog, la purament científica). Aprofitant el viatge, em vaig poder apuntar a algunes activitats literàries que estaven programades. Us en faig cinc cèntims a continuació i en el proper post de la sèrie us acabo de comentar altres coses que han passat aquests dies.

Comencem pel club de lectura a la biblioteca Adroer de Girona del divendres, on en Sebastià Roig i jo vam discutir d'Ullals amb una dotzena de joves d'ESO que se l'havien llegida. Al lllarg d'una hora i mitja vam mantenir un debat molt interessant amb els lectors, durant el qual ens van fotre canya sense tallar-se (els ho vam demanar així) i ens van argumentar tot els que els havia agradat i el que no de la novel·la. Com a autor, ho vaig trobar molt útil i estimulant, i a més vaig poder constatar un parell de coses. Primera, a les noves generacions també hi ha bons lectors, malgrat les temptacions multimèdia, gràcies en part a la bona feina que fan els dinamitzadors culturals (aquest club en tenia un bon exemple). Segona, la majoria dels bons lectors són noies. Els nois o bé no llegeixen tant o bé no se senten atrets pel format d'un club d'aquesta mena. Sigui com sigui, no és gaire bon senyal... però sí que es correspon a les proporcions que trobem en adults, cal dir-ho. Com ho hem de fer per no perdre la gran massa de lectors masculins pel camí?

El disabte, l'event era d'una altra mena: l'entrega dels Premis Ictineu a les millors obres fantàstiques de l'any, als quals Hipnofòbia era finalista en la categoria de novel·la original en català. La cerimònia es va dur a terme a la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet i va aplegar el bo i millor de la ciència ficció catalana. La meva novel·la va caure derrotada per poc, i la triomfadora va ser Sirius 4, d'Alfons Mallol. A la foto d'aquí al costat podeu veure com felicito esportivament el guanyador del premi. Les celebracions van continuar amb un animat dinar de germanor, on vaig poder retrobar vells amics i desvirtualitzar-ne un grapat de nous, i una tanda de conferències postprandials dedicades a Aldous Huxley i C. S. Lewis. Una bona jornada per als amants del fantàstic, impecablement organitzada per la gent de les Ter-Cat i la revista Catarsi, amb l'ajut de la SCCFF.

(Continuarà...)