divendres, 31 de gener de 2014

Annabel Lee Redux, el meu mashup al Paper de Vidre



Com que sap que sóc poc aficionat a llegir i escriure contes, la Tina Vallès em va fer la mala passada de proposar-me una història massa atractiva per dir que no. Es tractava d'allargar una peça literària, la que vulguessim, per al darrer número de la primera etapa de la revista digital Paper de Vidre. Vaig caure a la trampa de quatre grapes i immediatament em vaig posar a pensar qui seria la meva víctima. Vaig tardar una mica, però un bon dia, així de sobte, vaig veure clar que havia de continuar el famós poema pòstum de Poe, Annabel Lee.

Doncs aquí el teniu, el meu Annabel Lee Redux, que a més de ser un epíleg a un poema és també un mashup amb un altre clàssic (que no us diré per no desvelar el final). Llegiu-lo ni que sigui perquè topar-vos amb un conte meu és tota una raresa... Tot i que, ara que m'adono, m'estic prodigant bastatnt en el gènere, darrerament. Fa poc escrivia un altre epíleg, aquest cop per a Hipnofòbia, i aviat tindreu notícies d'un conte meu en un recull... Tres en menys d'un any! Estaré canviant?

Ah, i aprofitant que entreu al Paper de Vidre, feu un cop d'ull també a la bona feina dels il·lustres autors que em fan companyia en aquest projecte:.

La Caputxeta Vermella, Charles Perrault, per Gràcia Pernorès.
La Bíblia, per Biel Barnils i Carrera.
Bèlgica, Josep Carner, per Josep Maria Fonalleras.
Sukkwan Island, David Vann, per Yannick Garcia.
"Gil de Biedma" de Ramon Barnils, per Guillem Miralles. 
El Gènesi, per Lluís Muntada.
El dinosaurio, Augusto Monterroso, per Ramon Pardina.
Els morts, James Joyce, per Josep Maria Pinto.
Josafat, Prudenci Bertrana, per Miquel Pujadó. 
Memòries, Josep Maria de Sagarra, per Adrià Pujol Cruells.
Quadern gris, Josep Pla, per Joan Safont.
La metamorfosi, Franz Kafka, per Lluc Seguí.
Un report per a una acadèmia, Franz Kafka, per Jordi Serra i Garrido.
Librerías, Jorge Carrión, per Isabel Sucunza.
Riuada, Jesús Moncada, per Jesús M. Tibau.
Je suis né, Georges Perec, per Tina Vallès.

6 comentaris:

tina vallès ha dit...

I una mica més ens escrius una novel·la! ;) Gràcies, Salvador!

XeXu ha dit...

Va, riu si vols, però jo l'únic que coneixia era la cançó de l'Auseron. Sempre m'havia sorprès aquella cançó de petit, ja intuïa que em perdia alguna cosa. Ja veus, un conte de Poe... hauria de llegir primer el seu, no?

Salvador Macip ha dit...

Molta gent de la nostra generació la va conèixer per la cançó, XeXu, és normal. El poema de Poe està inclòs en el meu conte, no pateixis, pots anar-hi directament.

Tirant lo Bloc ha dit...

Molt bo!

jomateixa ha dit...

No se com t'ho fas però tens temps per tot

Blogger ha dit...

NeoBux is the best get-paid-to site.