Com que sap que sóc poc aficionat a llegir i escriure contes, la Tina Vallès em va fer la mala passada de proposar-me una història massa atractiva per dir que no. Es tractava d'allargar una peça literària, la que vulguessim, per al darrer número de la primera etapa de la revista digital Paper de Vidre. Vaig caure a la trampa de quatre grapes i immediatament em vaig posar a pensar qui seria la meva víctima. Vaig tardar una mica, però un bon dia, així de sobte, vaig veure clar que havia de continuar el famós poema pòstum de Poe, Annabel Lee.
Doncs aquí el teniu, el meu Annabel Lee Redux, que a més de ser un epíleg a un poema és també un mashup amb un altre clàssic (que no us diré per no desvelar el final). Llegiu-lo ni que sigui perquè topar-vos amb un conte meu és tota una raresa... Tot i que, ara que m'adono, m'estic prodigant bastatnt en el gènere, darrerament. Fa poc escrivia un altre epíleg, aquest cop per a Hipnofòbia, i aviat tindreu notícies d'un conte meu en un recull... Tres en menys d'un any! Estaré canviant?
Ah, i aprofitant que entreu al Paper de Vidre, feu un cop d'ull també a la bona feina dels il·lustres autors que em fan companyia en aquest projecte:.
La Caputxeta Vermella,
Charles Perrault, per Gràcia Pernorès.
El compromís,
Serguei Dovlàtov, per Anna Ballbona.
La Bíblia, per Biel
Barnils i Carrera.
Els
set missatgers, Dino Buzzati, per Mònica Batet.
El mecanoscrit del
segon origen, Manuel de Pedrolo , per Sebastià Bennasar.
La néta del senyor Linh,
Philippe Claudel, per Aleix Cabrera.
La cara de la desgracia,
Juan Carlos Onetti, per Julià de Jòdar.
La Bella Dorment,
germans Grimm, per Carme Dolz.
Les aventures del
cavaller Kosmas, Joan Perucho, per Marina Espasa.
Bèlgica, Josep Carner,
per Josep Maria Fonalleras.
Sukkwan Island, David
Vann, per Yannick Garcia.
"Gil de Biedma" de Ramon Barnils, per
Guillem Miralles.
El
Gènesi, per Lluís Muntada.
El dinosaurio, Augusto
Monterroso, per Ramon Pardina.
Els morts, James Joyce,
per Josep Maria Pinto.
Josafat,
Prudenci Bertrana, per Miquel Pujadó.
Memòries, Josep
Maria de Sagarra, per Adrià Pujol Cruells.
Un rei sense
divertiment, Jean Giono, per Ricard Ripoll.
La broma infinita,
David Foster Wallace, per Marc Romera.
Quadern gris, Josep
Pla, per Joan Safont.
La metamorfosi,
Franz Kafka, per Lluc Seguí.
Un report per a una
acadèmia, Franz Kafka, per Jordi Serra i Garrido.
Librerías, Jorge
Carrión, per Isabel Sucunza.
Un habitant de Carcosa,
Ambrose Bierce, per Carles Terès.
Riuada, Jesús Moncada, per Jesús M.
Tibau.
Je suis né, Georges
Perec, per Tina Vallès.
El joc dels miralls,
Andrea Camilleri, per Pau Vidal.
Un dia esplèndid pels
peixos plàtans, J. D. Salinger, per Muriel Villanueva.
La tardor barcelonina,
Francesc Pujols, per Ester Xargay.
5 comentaris:
I una mica més ens escrius una novel·la! ;) Gràcies, Salvador!
Va, riu si vols, però jo l'únic que coneixia era la cançó de l'Auseron. Sempre m'havia sorprès aquella cançó de petit, ja intuïa que em perdia alguna cosa. Ja veus, un conte de Poe... hauria de llegir primer el seu, no?
Molta gent de la nostra generació la va conèixer per la cançó, XeXu, és normal. El poema de Poe està inclòs en el meu conte, no pateixis, pots anar-hi directament.
Molt bo!
No se com t'ho fas però tens temps per tot
Publica un comentari a l'entrada