dimecres, 29 de gener del 2014

Llibres = tresors (creant addictes)

Per mi els llibres són tresors. M'agrada posseïr-los, a part de llegir-los. Suposo que sóc membre d'una espècie de via ràpida d'extinció: qualsevol que cregui que la literatura s'estalviarà la revolució digital que va patir el món de la música és un gran optimista. Per això em sap greu pensar que l'hereu creixerà en un món on tenir un llibre (o un CD) a les mans no produirà cap plaer especial. O potser no.

De moment he aconseguit que el nano veneri els llibres gairebé igual que jo. Ahir a la nit comptava els 39 llibres de "nen gran" que s'ha empassat des que a l'estiu li va descobrir que podia llegir ell solet, inclosa la meitat de les obres completes de Rald Dahl, el seu ídol, i li podies veure la cara de feliç que posava. Potser no li estic fent cap favor, perquè si continua així acabarà sent el bitxo raro de la seva generació, la que preferirà el kindle al paper, però de moment me'n sento orgullós. Quan sigui gran ja em passarà la factura del psiquiatre.

Quan vam baixar a BCN per Nadal, vaig tenir un parell de moments orgàsmics gràcies a la meva fal·lera col·leccionista, tots dos a una botiga on es compren llibres vells a preu fix. Si visqués a la ciutat m'hi acabarien prohibint l'entrada, com fan els casinos amb els ludòpates...  El que us deia: hi vaig trobar dos llibres, que recordo haver llegit a 8è de bàsica l'un darrere l'altre (o gairebé) gràcies a la ben assortida biblioteca de l'escola, que em van marcar bastant i que no havia tornat a veure mai més (i, que sàpiga, segueixen sense reeditar-se, un cop desapareguda l'editorial que els va publicar). Els podeu veure a la primera foto. Tornar-los a tenir a les mans (i ara a la lleixa) va ser un regal de Nadal fantàstic.

Però la joia no es va acabar aquí. El mateix any, recordo que vaig llegir un llibre que va significar un pas a unes lectures més "adultes". Ja us en vaig parlar fa temps, al segon post més visitat d'aquest blog. Aquest sí que s'ha reeditat, però no havia tornat a veure mai l'edició original de l'editorial Laia. I ara la tinc! Junt amb el llibre que li feia parella i que vaig llegir amb interès quan va sortir, al cap d'un parell d'anys. Si no sou uns addictes del tema com jo us costarà entendre el plaer que em va proporcionar trobar aquestes quatre volums, polsosos però en perfecte estat, i a sobre poder-me'ls emportar per només 2 euros la peça.

I pensant en l'hereu i en fomentar també la seva addicció, a la mateixa sessió de compres nadalenques em vaig endur el llibre que veieu a la darrera foto, escollit d'entre una pila un parell de motius que ara no venen al cas. Va posar-se a llegir-lo immediatament, i això que el català encara no el domina prou. Però va aconseguir que fos el primer que acabava ell sol en la nostra llengua  (amb ocasional assistència fonètica dels pares per corregir la lectura "a l'anglesa") . Tota una fita que espero que recordi amb il·lusió quan d'aqui 35 anys vagi a la llibreria de casa seva i se'l torni a trobar.

8 comentaris:

Carles ha dit...

Òndia, doncs l'Hem nedat a l'estany... mira que fa anys que volta per casa. De fet aquests els tinc gairebé tots, records de l'època escolar.

Pel que fa al Kindle jo sóc el primer sorprès: hi estic del tot enganxat! Llegeixo molt al tren i portar un totxo de Josep Pla era molt farragós. Ara puc alternar Madame Bovary, El quadern gris i Rayuela pq els porto en un sol aparell. Fins i tot hi porto partitures! I no pesa gens...

A la darrera mudança vaig dessacralitzar una mica els llibres. Aquell coi de caixes no s'acabaven mai!

Trobo el Kindle molt llaminer: pots fullejar les primeres pàgines gratis i, quan ja hi estàs enganxat, el pots comprar a meitat de preu.

És clar que el paper té el seu encant, també compro discs en vinil...però un bon llapis USB ple d'mp3 també em fa feliç.

Anònim ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

jomateixa ha dit...

Quina gràcia, el de l'estany també el tinc!
Si els petits veuen que a tu t'agraden els llibres, encara que siguin de l'era de les màquines, també sabran gaudir del paper.
Però és una feina que no hem de deixar de fer.

Sergi ha dit...

De moment no has de patir, ja t'aniré informant si la cosa canvia, però a mi ja em coneixen a les quatre re-reads de la ciutat i de moment no m'han prohibit l'entrada a cap, ni tan sols em miren malament. No descarto res, perquè no hi ha setmana que no em tinguin allà, però de moment tot en ordre. Des que la conec, a banda de plorar molt d'emoció, la meva biblioteca personal ha augmentat força.

No he comprat incunables de la meva joventut perquè estan tots a casa la mama (no me'ls deixa emportar!). Tots els que vaig agafar a la biblioteca de l'escola no els tinc, però tampoc no tinc cap record tan especial com el teu. El que sí que he fet és comprar algun llibre que m'havien deixat i que val la pena tenir a la col·lecció pròpia. A aquest preu, cap a casa! Com ja hem dit algun cop, jo també sóc de conservar els llibres amb mi, i de moment només en paper.

No sé si l'Hereu serà el bitxo raro de la seva generació, però m'alegro que hagi heretat la teva fal·lera (ja que en les dots de seducció ja et supera a bastament, segons expliques). I em sembla impressionant la seva llista de lectura, et convido a que ens la detallis, com fem alguns blogaires a final d'any. A la seva edat ja em supera, jo tot just estic descobrint Roald Dahl. Properament llegiré The Witches, espero rebre el seu comentari.

Anònim ha dit...

Doncs jo soc un canvia capes total xD vull dir, a la que va sortir el kindle ja no he tocat més un llibre amb paper, buff amb lo que pesen el llibres, deixa, deixa xD

Laia ha dit...

Hola,
M'ha fet gràcia veure ELS SIS JOANS, era un llibre que corria per casa els meus pares en una , segurament, primera edició i no l'havia tornat a veure més. També és un llibre que recordó amb "carinyo" i que ara buscaré perquè igual me'l vaig quedar jo i reposa per algún prestatge.
M'alegra que tinguis tanta feina i tants projectes en marxa.
Laia

Marta ha dit...

Els que compartim aquesta addicció sabem el què és no trobar forats a casa per guardar els llibres. Celebro que fomentis la lectura a l'hereu. Sempre t'ho agrairà. Jo encara tinc els Roald Dahl de la meva filla que supera els 30. Per cert, aprofito per dir-te que vaig veure el programa "Afers exteriors" i que em va agradar conèixer el teu entorn!

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris! Ja veig que la meva família no som els únics bitxos raros :)

XeXu, the Withces el té aparcat perquè va començar-lo i va trobar que feia massa por (suposo que tu no tindràs el mateix problema...) :)