dijous, 20 de febrer de 2014

Stags and hens

L’altre dia estava en una festa infantil, parlant amb els pares dels companys d’escola del meu fill, i va sortir el tema del stag do (hen party per les noies), o sigui el comiat de solter, que és una tradició molt arrelada aquí a Anglaterra. M’ho mencionaven perquè Catalunya, i Barcelona en concret, és un dels destins preferits per aquesta mena de celebracions intenses i massives de cap de setmana. Això no cal que t’ho expliquin: si agafes regularment vols low cost cap a la Ciutat Comtal o l’aeroport de Girona no et pot passar per alt que a cada avió hi ha almenys una quinzena de paios cridaners amb samarretes a conjunt, normalment amb un nom propi seguit d’un eslògan groller, que ja van bufats abans d’embarcar. Els meus amics em preguntaven per locals adequats per aquesta mena de disbauxes i vaig haver de confessar ignorància total. Sort que un dels anglesos, més bregat en el tema que no pas jo, els va poder fer una extensa llista dels baixos fons barcelonins. Al Bagdad poden estar contents perquè d’aquí uns dies tindran el xiringuito ple a rebentar.

Sempre hi ha hagut discussió al voltant de la mena de turisme que visita Catalunya. La conclusió sol ser que tenim motius per estar-ne descontents. Voldríem un país per on passen viatgers plens d’elegància i interessos elevats, però ens trobem en canvi amb les borratxeres de Lloret i els americans amb espardenyes i mitjons que baixen del creuer buscant on para el Hard Rock Café. L’únic que podem comptar com a mínimament cultural són els japonesos fent fotos als edificis de Gaudí. Com convertim Barcelona en la Nova York, el París o el Londres mitològics, que per molts serien els exemples a seguir?

Hem de tenir present que no tot és tan bonic com a les postals. Qualsevol ciutat famosa inevitablement atrau un públic divers. No és incompatible que algú vagi a Nova York a tancar-se al Met i sopar a algun restaurant d’en Jean-Georges Vongerichten mentre el seu veí d’avió pensi només en pujar a l’Empire State Building i atipar-se d’hamburgueses. Cal pagar un preu per ser popular. Hi ha parts de Manhattan que els qui hi viuen no trepitjaran mai, perquè es consideren zones “ocupades”. Times Square, per exemple. En els nou anys que vaig viure a la ciutat només hi passava quan havia d’ensenyar el lloc a algun estranger. De la mateixa manera, el barceloní pot haver perdut un lloc igual d’emblemàtic com són Les Rambles, envaïdes per badocs i pispes. No és l’únic del món amb aquest problema.

D’acord que, a sobre, al casc antic de Barcelona s’estan substituint negocis tradicionals per franquícies de luxe. Però París també té la Place Vendôme, Nova York la Fifth Avenue i Londres el seu Bond Street, i això no resta atractiu cultural a la resta de la ciutat. No passa res si les llibreries i els cinemes s’han de traslladar a barris menys cèntrics on els lloguers siguin assequibles. Que tanqui una llibreria al centre de la capital no hauria de ser notícia. El problema seria que no se n’obrís una altra a Gràcia o a l’Eixample.

Et pots sentir orgullós de la ciutat o el poble on vius malgrat tenir carrers plens de borratxos acomiadant solters i altres consagrats al turista amb la cartera més plena que el cervell. Enlloc d’entestar-nos en la tasca impossible de vetar l’entrada als que considerem indesitjables, potser valdria més omplir els museus i els teatres de la mena de productes que interessen als qui ens agradaria atreure, com fan les altres ciutats importants. 

[Article publicar a l'Esguard del 19/02/14]

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Un missatge molt crític, i una mica a la contra de l'opinió general. Hi estaria d'acord a mitges, no crec que haguem de subestimar cap tipus de turisme, i que Barcelona sigui coneguda com un lloc on hi ha festa, a banda de ser bressol de l'obra de Gaudí, d'ostentar un dels camps de futbol més grans del món i d'estar al costat del mar, entre d'altres coses, no em sembla malament. Els que venen de festa s'hi deixen els diners, i no és això el que reclamen els comerços?

Per altra banda, que les Rambles o el Maremagnum siguin terreny ocupat no hauria de tenir res a veure amb que Ciutat Vella conservi el seu encant i els seus galons com a nucli antic de la ciutat. La Barcelona Gòtica, el Born, fins i tot alguna cosa del Raval, són ara llocs molt transitats. Si no tinc malentès, algunes ciutats no permeten les grans cadenes de comerços a les seves zones més emblemàtiques. Ja hi ha centres comercials, com a Barcelona podria ser Pelai, Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. En canvi, passejar-se per Canuda, Santa Anna o Porta Ferrissa, Plaça del Pi, Argenteria, Santa Maria del Mar, podria tenir un altre caire, comerços tradicionals, aire antic que respondria a la seva estètica de pedra i anys. Aquelles zones tenen encant i fan de bon visitar encara que no tinguis un McDonald's o un Zara a l'abast. A plaça Catalunya hi tens el Triangle amb un FNAC gegant, però això no treu que a Cardenal Casañas no hi puguis tenir una Documenta, una llibreria de proximitat (de la qual no n'era usuari, però és l'exemple). Bé, podria posar mil i un exemples més, però ja s'entén no? Una ciutat és molt més que la gent que la visita. Jo ara compro llibres a altres barris, però quan passejo pel centre, que sí que hi passejo tot i ser de la ciutat, m'agrada veure aquells comerços, aquelles cases antigues que perduren.

Per cert, en les 7 visites que he fet a Edimburg, només un cop, un sol cop, vam sortir de nit a un local nocturn (quan els meus amics no tenien fills encara, ehem...). Ens va sorprendre la gran quantitat de comiats de solter i soltera que hi vam veure en una sola nit. Algú ens va dir que era la segona ciutat amb més comiats a nivell europeu, desconec si això és cert, però corrobora això que ens has explicat de la tradició britànica. No sé què li veuen, la veritat.

Salvador Macip ha dit...

Ja saps que m'agrada anar una mica a la contra, XeXu. Estic en part d'acord que es poden fer esforços per preservar algunes botigues clàssiques, però la realitat del mercat és la que és. Si arriba un dia que la majoria de les llibreries tanquen perquè es compra tot online (com ha passat amb els CDs) ho haurem d'acceptar, per exemple. Quin sentit té invertir diners públics en mantenir oberta una botiga on no hi va a comprar prou gent? Perquè fa bonic? És una inversió dels impostos dels ciutadans que s'hauria de discutir, si més no.

A part de BCN i Edimburg, el triangle del comiat de solter annglès es completa amb Amsterdam, per si t'interessa :)

Elfreelang ha dit...

Doncs jo trobo que no deu ser pas tant difícil trobar un equilibri entre turisme i veïnat....no trobo bé que el centre de Barcelona quedi en mans de franquícies anodines i hagin de plegar pressionats no pas només pel calerons del turisme si no empesos per lleis injustes ....en quina ciutat del món permeten anar borratxos fins al capdamunt i cridant pel carrer apart de vomitar i fer les seves necessitats al mig de l'acera? a París, a Praga, a Budapest impossible sense ser portat a comissaria ....

jomateixa ha dit...

No em de deixar d'esforçar-nos a millorar en tots els sentits. No hem de perdre les esperances. Però quan la quantitat de turisme és desbordant en aquestes ciutats hem d'assumir que n'hi ha de tot tipus i potser els que fan més soroll són els que fan més propaganda per què altres que busquin el mateix els segueixin. En canvi el turisme més cultural, més tranquil... potser tampoc en fa tan rebombori i la publicitat d'aquesta cara del turisme no es fa sentir tant.