Com us deia ahir, al llarg dels propers dies arribarà a les llibreries del país Jugar a ser déus, el meu darrer "fill". Que de què va? Aquí al costat en teniu la contra. És un llibre de divulgació (tot i que l'altre dia feia broma sobre la similitud amb el títol de la meva segona novel·la), com sempre per a tots els públics i intentant que s'entengui tot bé sense baixar el nivell. Si us interessa potser l'haureu de
demanar expressament al vostre llibreter, perquè els llibres de ciència no solen
tenir gaire espai als taulells de novetats per Sant Jordi, sobretot quan hi ha
superventes que el reclamen.
L'objectiu és una mica diferent dels tres assaijos científics anteriors. Abans havia parlat del càncer, de les epidèmies o dels darrers avenços biomèdics. Ara el que faig, junt amb el coautor Chris Willmott, és discutir com totes les millores que ens porta la biomedicina poden canviar la societat. No és un llibre d'opinió: la idea és informar de l'estat de la qüestió en alguns dels tèmes èticament més polèmics, plantejar les opcions i deixar que cadascú tregui les seves conclusions. La ciència avança molt ràpid, més que la societat, i estem trobant que entrem en zones moralment complicades sense haver pensat abans en totes les implicacions. Són canvis que ens afecten a tots, no hem de ser només els científics qui prenguem les decisions, per això és important estar al dia i participar en aquests debats. El llibre aporta un granet de sorra en aquest sentit i intenta meditar sobre temes complexes com la clonació, el dòping, la reproducció assistida, l'allargament de la vida, etc.
Cada capítol tracta un tema diferent. Comença amb un cas de ficció (tot i que a vegades està basat en fets reals) i després planteja una sèrie de preguntes ètiques que se'n podrien derivar. En el segon bloc, s'explica breument la ciència que hi ha darrera la història, com estan les coses actualment i cap a on va la recerca. Després passem a valorar l'impacte social d'aquests descobriments i en presentem arguments a favor i en contra, perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions i decideixi si és un canvi que creu que beneficiarà la humanitat o no. Demà us n'explico més coses de com el vam escriure.
L'objectiu és una mica diferent dels tres assaijos científics anteriors. Abans havia parlat del càncer, de les epidèmies o dels darrers avenços biomèdics. Ara el que faig, junt amb el coautor Chris Willmott, és discutir com totes les millores que ens porta la biomedicina poden canviar la societat. No és un llibre d'opinió: la idea és informar de l'estat de la qüestió en alguns dels tèmes èticament més polèmics, plantejar les opcions i deixar que cadascú tregui les seves conclusions. La ciència avança molt ràpid, més que la societat, i estem trobant que entrem en zones moralment complicades sense haver pensat abans en totes les implicacions. Són canvis que ens afecten a tots, no hem de ser només els científics qui prenguem les decisions, per això és important estar al dia i participar en aquests debats. El llibre aporta un granet de sorra en aquest sentit i intenta meditar sobre temes complexes com la clonació, el dòping, la reproducció assistida, l'allargament de la vida, etc.
Cada capítol tracta un tema diferent. Comença amb un cas de ficció (tot i que a vegades està basat en fets reals) i després planteja una sèrie de preguntes ètiques que se'n podrien derivar. En el segon bloc, s'explica breument la ciència que hi ha darrera la història, com estan les coses actualment i cap a on va la recerca. Després passem a valorar l'impacte social d'aquests descobriments i en presentem arguments a favor i en contra, perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions i decideixi si és un canvi que creu que beneficiarà la humanitat o no. Demà us n'explico més coses de com el vam escriure.
2 comentaris:
de la teua mà jugarem a ser déu
No sé si és que tu saps vendre bé el producte o que a mi m'interessen especialment aquests temes, però m'has fet venir moltes ganes de llegir-lo. Pel que expliques aquí, era el que m'esperava trobar, però el fet d'explicar casos pràctics via ficció, o basats en fets reals trobo que és un bon encert i que pot fer molt més distret el llibre. A veure, a veure!
Publica un comentari a l'entrada