Què (em) regalaré aquest Sant Jordi, edició 2014 (III)

[Aquesta és la meva última tanda de recomanacions per aquest Sant Jordi. Es va publicar dissabte a El Periódico, disfressada d'article d'opinió. Que serveixi per omplir un buit molt evident a totes les llistes que he vist aquests dies: el llibre científic, del que pràcticament ningú no parla. Els lectors habituals del blog ja en coneixeu un parell, però potser els altres també us poden interessar. A més a l'ARA d'ahir també hi tenia un paràgraf recomanant clàssics de la divulgació i la CF al costat d'altres científics.]

Ciències i lletres per Sant Jordi

D’aquí quatre dies serà Sant Jordi, la jornada preferida dels llibreters de Catalunya i la culminació d’unes quantes setmanes d’intenses presentacions de novetats editorials. Com cada any, n’hi haurà per tots els gustos, des del best seller pel gran públic a l’òpera prima més experimental, passant per traduccions de clàssics o els productes que s’aprofiten la popularitat mediàtica dels seus autors. Entremig d’aquest allau que reclama a crits l’atenció del lector, solen passar desapercebudes les obres amb contingut científic, que sempre han sigut la ventafocs del panorama literari local.

El poc interès per llegir sobre a ciència a casa nostra queda demostrat pel fet que és pràcticament impossible que aquesta mena de llibres s’infiltrin en una llista dels més venuts, a diferència, per exemple, del Regne Unit, on la divulgació és comprada amb regularitat per una franja àmplia de la població. Quan veiem un títol amb aires científics en un top ten normalment està encobrint un producte d’autoajuda o, el que és pitjor, l’enèsima ensarronada sobre enzims miraculosos o dietes que-tot-ho-arreglen. Sembla que la impressió que ciència i literatura no combinen està bastant estesa, i això contribueix a perpetuar aquesta divisió artificial entre ciències i lletres que ens inculquen a les escoles, i que acaba relegant als especialistes tot allò que fa olor a biologia o física seriosa. 

Permeteu-me, doncs, que aprofiti l’avinentesa de la festa que s’acosta per desmuntar una mica aquest prejudici i recomanar-vos alguns títols interessants, relacionats amb el tema que ens ocupa, que d’altra manera segur que us passarien desapercebuts. Començaré amb Científics lletraferits, un recull de contes que he editat junt amb el biòleg Jordi de Manuel, on hem aconseguit reunir vint científics i tecnòlegs catalans de renom que a la vegada són escriptors (entre ells Pere Puigdomènech, que també participa en aquesta secció). L’objectiu era precisament demostrar que la gent “de ciències” podem fer ficció de tanta qualitat com qualsevol altre narrador. Els resultats van del drama a la comèdia, del relat negre a la ciència-ficció, i segur que sorprendran més d’un. 

També ha arribat a les botigues el darrer llibre del biòleg Jesús Purroy, Homeopatia sense embuts. El títol deixa clar les intencions de l’autor: analitzar d’una manera rigorosa aquest fenomen pseudocientífic que tants adeptes té encara avui en dia. Informar-se sobre què cal fer per saber si un tractament és útil o no, i l’homeopatia seria un bon exemple, és un exercici que ens pot ajudar a destriar el gra de la palla el proper cop que un veí ens recomani l’última meravella que ens ha de solucionar tots els mals. Aquestes assaigs són necessaris per aprendre a veure quan volen fer passar bou per bèstia grossa, que per desgràcia és sovint. Per altra banda, l’Anna i l’Eduard Martorell analitzen a Sans i estalvis una sèrie d’intervencions que, des del punta de vista científic, poden influir en la nostra qualitat de vida. Els seus consells, barrejats amb curiositats, van des de la dieta al sexe, passant per l’esport i la relaxació.

Aposta per la salut! és la novetat de Manel Esteller, un altre company de secció i un dels científics més destacats del país. És una barreja d’assaig, biografia i entrevista sobre com l’autor veu la situació actual de la ciència i l’impacte que té en la societat. Una reflexió que ens hauria de fer pensar una mica sobre temes que són molt rellevants avui en dia. En aquesta línia, jo mateix publico Jugar a ser déus amb Chris Willmott, darrer Premi Europeu de Divulgació Científica, un llibre per a tots els públics que medita sobre les implicacions morals dels nous avenços científics i com afectaran la humanitat en un futur proper. L’hem escrit perquè els investigadors sovint pensem només en entendre el món que ens envolta i no ens parem a considerar com els nostres descobriments l’estan canviant, i aquest és un debat important en el què tots hem de participar.

Acabo recomanant-vos un llibre que té uns quants mesos, però que em va impactar molt quan el vaig descobrir: Ebrio de enfermedad, d’Anatole Broyard, els escrits d’un pacient terminal que lluita per entendre què és la vida amb el poc temps que li queda. És un text dur però enriquidor, que ofereix, des d’un angle diferent, una impactant visió de la relació entre metge i malalt. Colpidor. Per motius d’espai me n’he deixat molts altres igual d’interessants, però espero que almenys hauré aconseguit presentar-vos algunes alternatives a les típiques compres de Sant Jordi. Aquest any, sigueu originals: regaleu als qui estimeu roses, llibres... i una mica de ciència.