dilluns, 8 de desembre del 2014

Ressenya: Herències col·laterals

Avui us vull recomanar el darrer llibre d'en Llort, Herències col·laterals, sens dubte una de les novel·les més interessants d'aquesta temporada de tardor. És una història d'aquelles que van directes a l'estómac, amb personatges potents i ben treballats. Diuen que és novel·la negra, però suposo que això depèn de com te la miris. Independentment de l'etiqueta, és un llibre molt reeixit.

Al Lluís Llort el vaig descobrir (literàriament parlant) amb 32 morts i un home cansat, un llibre que em va sorprendre i em va recordar la mena de literatura que jo intentava fer amb la meva novel·la maleïda (tot i que el seu llibre és tres anys anterior al meu, el vaig llegir poc després de publicar El rei del món). Des de llavors, he seguit amb interès tot el que ha escrit. A més, com ja sabeu, el destí ha fet que hàgim acabat treballant junts a La reina de diamants (i això ha portat també a una col·laboració juvenil que veurà la llum l'any que ve en format de dos llibres, ja n'anirem parlant).

Sent objectiu, Herències col·laterals és una bona novel·la. La història de partida és senzilla: un home fa un pacte amb una vella per quedar-se el pis quan es mori a canvi d'un pagament mensual. A partir d'aquí, les coses es compliquen, és clar. El plantejament és l'excusa per fer el retrat de dues famílies ben diferents, amb uns personatges que a primera vista poden semblar malvats, però que en Llort s'entreté a retratar amb calma per a què entenguem perquè es comporten així. L'estudi de cadascún dels protagonistes és exemplar. Però per mi l'èxit principal del llibre és el dinamisme de la trama, el ritme tràgic que té. Un bon exemple de com un escriptor ha de mantenir viva l'atenció del lector i com es porta una trama fins a un final impecable. La veritat és que no li he sabut trobar cap pega.

En resum: un llibre, interessant de principi a fi, que es llegeix ràpid, ben dirigit, ben escrit, lligat amb molt d'ofici i que pot interessar a tota mena de lectors. Jo m'ho he passat molt bé llegint-lo.

3 comentaris:

jomateixa ha dit...

Aquesta és una lectura que tinc prevista a curt termini, així que només he llegit la meitat del teu post.
En tornarem a parlar.

Sergi ha dit...

Mala persona. Aquest sí que m'ha cridat l'atenció... Jo que pensava que ja ho teníem per aquest any...

Relatus ha dit...

Ui, aqt me l'apunto