La ressenya d'avui és una mica peculiar, perquè el llibre encara no s'ha editat. És, de fet, el verkami d'una novel·la que volia publicar l'Editorial Moll i que amb el tancament de l'editorial va quedar als llimbs. Ara l'autora recorre al micromecenatge per a què vegi la llum.
Es tracta d'una història negra d'addictes i mafiosos a les Balears que per coses de l'atzar vaig poder llegir en una de les seves primeres versions. És fosca i pessimista, com a bona novel·la criminal, amb uns personatges perduts que intenten mantenir el cap fora de l'aigua. És un retrat sòrdid d'un perdedor i del món de la droga, en un entorn proper enlloc del que sempre veiem a les pel·lícules, que agradarà als fans del gènere i als curiosos en general.
Una de les gràcies d'aquest projecte és que l'autora és una escriptora i traductora greco-alemanya (una combinació interessant, donat el panorama poñitic actual!) que fa un grapat d'anys que viu a Eivissa. Enlloc d'escriure en alguna de les seves llengües maternes, ha decidit que ho havia de fer en català. I això és fantàstic. Que algú s'integri tant al seu país d'acollida com per voler usar la llengua que sent al carrer és l'objectiu que ens agradaria aconseguir sempre. A més, la Chryssula Kokossulis s'ha estrenat a la nostra llengua amb un poemari premiat amb l'últim Ciutat d'Eivissa, Emmetzinat, que podeu trobar ressenyat aquí. És, com veieu, una rara avis del nostre panorama literari, un autora valenta i arriscada que mereix que li donem tot el suport. Passeu-vos pel seu verkami i ajudeu aquest llibre únic.
5 comentaris:
això es portar la integració a un altre nivell
Ostres, havia vist el nom de l'autra per aquí i al twitter i em pensava que no era un nom de veritat, hahaha! Quina barreja. Espero que tingui sort.
Doncs m'interessa. No la coneixia pas.
Doncs confesso que estic una mica saturada de novel·la negra fosca i corruptiva, i tot i que ara mateix torno a menjar-me amb delit novel·les que van per altres camins, alguns també misteriosos i criminals,però diferents, ja he encarregat també aquesta.
Quan he vist la foto he pensat, ja està? doncs no, encara no...
@Salvador:
Moltes gràcies, Salvador, també aquí al bloc. :) Estic molt contenta que a poc a poc es veu que n'hi ha d'interés, no tan sols en aquest tema, però també en uns autors una mica tipus bitxo raro, que hi són. Emigrants amb un rerefons diferent. Gent que primer de tot pensen i parlen diferent però al final poden ser un enriquiment per a la cultura d'un país.
Abans evitava el tema d'autopublicació sigui que sigui. Però he canviat el xip. Avui en dia, tot és possible. I no tan sols és un camí per aquells que no hagin superat els obstacles d'un mercat duríssim d'editorials, sinó també per aquells qui fan literatura (punt i seguit), i els qui volen una mica per sota el radar.
@XeXu: Hahaha! És el meu nom i llinatge autèntic! Quines coses! M'han comentat per altra banda que ha de ser un pseudònim. Però no ho és!!! Moltes gràcies pels teus desitjos. Si vols ja pots participar-hi! ;)
@Josep: És una història que val la pena ser llegida. Anima't si pots. Queden 16 dies per fer-hi una aportació. ;)
@jomateixa: La foto només és una imatge de la portada. Crec que t'agradarà. No és tan sols fosca i corruptiva. Com la Susanna Moll va dir és una novel·la eclèctica amb un rerefons profund, i també tracta de temes com valors, el perdó, la redenció etc. Ja m'has fet una aportació!!! Doncs: moltes gràcies!!! :)
Publica un comentari a l'entrada