És fantàstic veure com un nen aprèn a llegir. Gairebé sembla màgic que
pugui reconèixer totes les lletres i que quan les ajunti hi vegi una
paraula. Passa gairebé d'un dia per l'altre: de cop i volta una neurona
es connecta i on abans només identificava sons, ara és capaç de
processar síl·labes senceres. Impressionant, el cervell humà.
Aquest és un moment especial del nostre desenvolupament. Llegir no és
una funció vital, ni tan sols imprescindible per socialitzar-se (els
nostres avantpassats van sobreviure mil·lenis sense llibres), com ho pot
ser caminar, parlar o dominar els esfínters:
és un luxe. Un regal. Llegir obre les portes de la imaginació, del
pensament. És potser el factor que més contribueix a la intel·ligència.
He de confessar que em fa enveja el meu fill, perquè ara està a punt de
descobrir un univers tan infinit com fantàstic. Precisament el cap de
setmana passat veia la carnisseria que Paul W.S. Anderson (un director de pel·lis de menjar crispetes que segueixo fidelment) ha fet amb Els tres mosqueters
i recordava perfectament la sensació de gaudir com un boig quan llegia
el llibre a setè de bàsica (assassinats, borratxeres, complots i
adulteris i tot), i com el vaig explicar després a la classe (la
professora feia que cada setmana algú comentés un llibre). Potser va ser
el primer "clàssic" que em vaig empassar, i em va impressionar molt, en
part perquè volia dir que començava a deixar enrere la literatura
purament infantil, plena de fades i finals feliços. Què fantàstic seria
tornar a tenir aquella innocència de lector verge. Quina sort estar a
punt d'emprendre aquest fabulós viatge sense retorn.
[Publicat originalment el DIJOUS, 8 DE MARÇ DE 2012]
4 comentaris:
I quan vas pel carrer llegeixen tots els rètols de les botigues i senyals que hi ha. TENEN EL PROBLEMA DE LLEGIR-HO tot en majúscules al començament, però de seguida n'aprenen. A L'academia del Sr.Vall, QUASN EN TEBN IA 7 O 8, la senyoreta ens llegia cada dia una estona d'una novel·la i és molt interessant, ho haviem probat a casa amb les nenes ja grans alguna vegada, et queda molt més que no pas si ho llegeixes tu. Recordo que l'ùltima lectura la va fer la Txell de la noia que venia paraules d'Isabel Allende.
salut
ah! Playa de Acero la tens amb PDF a Google
Aprendre a llegir, i no només a desxifrar símbols, és un dels moments importants de la vida.
Ara l'Hereu és un lector àvid que no en deixa passar ni una. Devia ser molt mono quan estava començant, al 2012, però ara deu fer por. Però és que li ve de família, és clar.
Publica un comentari a l'entrada