dimarts, 8 de setembre de 2015

Què votem quan anem a votar

S'acosten unes eleccions que probablement definiran el futur del país més enllà dels quatre anys que habitualment duren els cicles polítics. És normal, doncs, que els votants estiguem meditant amb especial cura quina opció ens convé més, a la vegada que els candidats estan redoblant els esforços per fer arribar el seu missatge al màxim de gent. Però hem de ser conscients que la democràcia és més que això, ciutadans majors d'edat escollint el programa que més ens abelleix d'entre tots els que ens presenten. Hi ha factors que fan que no es tracti simplement d'una tria basada en el lliure albir i que, per tant, podrien distorsionar els principis bàsics de la democràcia. El problema és que quan els grecs van dissenyar aquest sistema de govern fa uns quants mil·lennis no van tenir en compte un petit detall: la biologia.

Els humans creiem que prenem decisions d'una manera lliure, però en realitat l'inconscient hi juga un paper decisiu. En el cas que ens ocupa, hi ha estudis que demostren que una sèrie d'estímuls subliminals, la majoria relacionats amb les aparences, poden decantar una decisió política. S'ha comprovat, per exemple, que la imatge pot aconseguir més vots que el currículum. Un article que va causar rebombori, publicat a la revista Science el 2004, demostra que predim sense adonar-nos-en la competència d'un candidat basant-nos tan sols en la cara que té, no en la seva experiència, i que aquesta valoració la fem ràpidament durant el primer segon que estem exposats a la imatge del polític. És més: van veure que això havia influït de forma important en els vots de les eleccions americanes recents. Les primeres impressions compten més del que ens pensem.

Hi ha un altre paràmetre que també hi juga un paper clau: la veu. Fa temps que se sap que tendim a votar els polítics amb la veu més profunda, siguin homes o dones. A principis d'agost, un article publicat a la revista PLOS One ho confirmava: abaixant mecànicament la freqüència de la veu, els científics aconseguien que més voluntaris escollissin un candidat en unes eleccions simulades. Proposen que una de les raons seria que relacionem automàticament el timbre baix amb el fet de ser més forts, més capaços i fins i tot més honestos. Té una part de lògica: la gravetat vocal és un senyal que es correspon a tenir nivells més alts de testosterona, l'hormona que es relaciona amb la musculatura i l'agressivitat. Naturalment, les qualitats de força física tenen una utilitat mínima en l'arena política actual, però el nostre inconscient les considera importants en el lideratge perquè encara es regeix pels principis que funcionaven quan vivíem en cavernes. En aquella època, seguir algú que pogués obrir la closca d'un cop de pal al cap de la tribu veïna era bastant convenient. Avui dia potser ens convindria més fixar-nos en altres habilitats, però la realitat és que ens costa desconnectar aquests instints.

Els polítics ho saben, tot això, ja sigui per experiència directa o per haver llegit aquests articles. Només tenint en compte els elements biològics es pot entendre com algú amb un discurs tan nefast com Donald Trump hagi pogut ar­ribar tan lluny en la cursa per la ­Casa Blanca, posem per cas. Les ­qualitats de mascle alfa i la veu greu fan molt més per les seves possibilitats d'èxit que no pas el programa que defensa, que no hauria de seduir un conservador amb dos dits de front. I a casa nostra, la biologia també ens ajuda a explicar per què cada cop hi ha més candidats físicament agraciats al capdavant de les llistes. Mai no havíem tingut uns cartells electorals amb tants homes i dones que no desentonarien en un càsting per a una telesèrie de sobretaula. No dubto que hagin estat escollits pels seus partits per les seves capacitats polítiques, com tampoc dubto que el seu aspecte s'ha tingut molt en compte. Seria estúpid no fer-ho.

Quan d'aquí unes setmanes es publiquin els resultats de les votacions, el que veurem no serà només un recompte d'independentistes i unionistes, o de conservadors i liberals, segons l'eix que usem per fer els barems. Serà també una instantània de quina formació ha sabut trobar la persona que ha aconseguit apel·lar millor als impulsos bàsics. Perquè l'inevitable component biològic que determina les nostres decisions segur que jugarà un paper més important del que voldríem a l'hora de decidir què votem realment quan posem la papereta a l'urna. Siguem conscients d'això i evitem escollir els nostres líders per la cara bonica o per la veu més que no per la seva potencial ­destresa a l'hora de governar-nos, encara que això vulgui dir no escoltar els nostres instints. Sens dubte els resultats seran molt millors.

[Publicat a El Periódico, 5 de setembre, 2015. Versión en castellano.]

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Ara entenc perquè els de Ciutadans han posat la Arrimadas, de bufona n'és una estona :D

jomateixa ha dit...

Enganyats, sempre hem sabut que ho estem, per uns i altres. Les veritats surten més tard, quan el matrimoni perd l'enamorament inicial.
Les campanyes electorals cada cop es veu més clar que són grans campanyes publicitaries, però realment qui se sap vendre millor guanya?