El problema de la literatura catalana

Ja l'he trobat. El problema de la literatura catalana, vull dir. Després de veure sèries com Californication o la segona temporada de The Affair, m'he adonat que hi ha una cosa que els passa als autors americans que a casa nostra és impensable: quan aquesta bona gent fa presentacions dels seus llibres, sempre apareixen unes senyoretes que, a part d'anar de modernes i intel·lectuals, són d'allò més sol·lícites. Les pobres amb prou feines es poden contenir mentre l'autor parla i, al final, s'acaben llançant als seus braços preses d'una passió desaforada. En canvi, nosaltres, quan presentem llibres, com a molt tenim els quatre amics de sempre que ens venen a veure amb desgana i encara es queixen si no hi ha piscolabis (potser les patums nostrades tenen més sort en aquest camp, no ho sé, jo parlo de la resta). I clar, el que passa és que estem molt menys motivats que els nostres homòlegs transatlàntics. No és estrany que la qualitat de la producció al final decaigui.

Així doncs, penso que el que ens cal per a tenir una literatura de nivell internacional és que tots hi posem una mica de la nostra part per incentivar la creativitat. I abans que m'acuseu de masclista, deixeu-me aclarir que proposo que fem extensiu aquest programa de bonificacions als dos gèneres. El proper cop que aneu a la presentació del vostre autor/a preferit/da, passeu-li el vostre número de telèfon envoltat de tot de cors! Demaneu-li que us signi no el llibre sinó, en sessió privada, un racó ocult de la vostra anatomia! O, directament, proposeu-li una rebolcada ràpida i literària als lavabos de la Laie!  Estic segur que aviat en podrem notar els efectes positius i, en menys d'una dècada, tindrem un autor o autora recollint la medalleta a Estocolm, que ens fa molta falta.