divendres, 31 de desembre del 2021

Balanç de l'any


És tradició al bloGuejat fer un post l'últim dia de l'any per repassar com han anat les coses... així que som-hi! Comencem aquesta vegada pel blog mateix. Aquest ha sigut el seu pitjor any, pel que fa a entrades: només 30, gairebé la meitat del 21, que ja havia sigut l'any més fluix. Cada cop em costa més trobar estona per fer entrades llargues, i continuo invertint més temps a Twitter, que és el mitjà que uso més ara per comunicar-me. Si deia que l'any passat l'havia acabat allà amb 11.000 seguidors, que era més del triple dels que tenia abans de la pandèmia, la tendència ha continuat a l'alça, i acabo el 21 amb gairebé 22.000, just el doble. La covid-19 continua sent el tema que em dona visibilitat en aquesta xarxa i el que comento més freqüentment, i més ara que formo part del Consell Científic Assessor de la Covid-19 del govern català. En general, l'experiència ha sigut positiva, tot i que més exposició també et posa a mercè de radicals, i també hi ha hagut moments desagradables. En tot cas, malgrat la meva activitat a Twitter, no tinc intenció d'abandonar el bloGuejat, i espero que aquest any que comença podré anar recuperant el ritme, a mida que la pandèmia anirà perdent gas (espero) i tindré una mica més de temps per altres coses. És un dels propòsits de cap d'any, si més no.

L'altre seria tornar al meu ritme habitual d'escriptura, que continua una mica enrocat, tal com ja explicava l'any passat. Malgrat que he publicat pràcticament tant com sempre (un nou llibre de contes, la segona novel·la de Macip Garzón, un assaig sobre la pandèmia i contes en tres antologies: 1, 2, 3), el 2021 he escrit molt poc altre cop, una mica per manca de temps, una mica perquè he estat enllestint el llibre que més m'ha costat de fer, perquè ha requerit molta recerca (he llegit més que he escrit, en el procés!). No he pogut dedicar-me a cap altra cosa mentre tenia aquest llibre al cap, a part de textos curts (els contes per les antologies i alguns que faltaven pel recull). Finalment el vaig entregar ahir als meus editors i veurà la llum en algun moment del 2022. És un assaig curt però dens sobre algunes preguntes filosòfiques i m'ho he passat molt bé escrivint-lo. A veure si agradarà també als lectors. Hi ha un segon llibre que s'ha de publicar aquest any que ve, una novel·la que ha passat un temps a la nevera i que ja vaig anunciar l'any passat, però que encara no té data fixa. Aquestes seran les dues novetats del 22, si no hi ha canvis d'última hora. Mentrestant, ja tinc unes quantes carpetes obertes: continuar la segona novel·la del Cicle de l'Emigrant (que es va quedar encallada a la plana 40), començar la tercera de Macip Garzón (que ja està en fase de pre-producció), el nou llibre de divulgació (per mantenir el ritme de més o menys un cada dos anys, aquest en parella i també en fase de pre-producció) i un d'infantil, a part d'una col·laboració en una antologia. Sembla, doncs, que el 22 serà l'any que tornaré a l'activitat literària després de la pausa pandèmica... si les altres feines em deixen prou temps.

Científicament ha sigut un any altre cop poductiu, malgrat les limitacions pandèmiques, amb 6 articles publicats al laboratori. Un d'ells, sobre un anticòs per matar cèl·lules velles, va tenir força ressò mediàtic (1, 2, 3, 4, 5...) per les possibilitats que té de convertir-se en un tractament anti-envelliment. També en vaig parlar al Tot es mou:

A part, continuem investigant el tema de l'efecte de la dieta en l'envelliment, i esperem tenir resultats en un parell d'anys.

I això és tot pel que fa a aquest segon any pandèmic. Se n'acosta un altre, que esperem que sigui l'últim, així que tinguem paciència i, sobretot, fem servir el seny, que és la millor arma de totes. Almenys durant el 2021 m'he pogut moure una mica (el 2020 no vaig sortir de la ciutat on visc) i tornar a veure els amics i la família (fins que les coses s'han tornat a complicar..). Acabo l'any amb tres dosis de vacuna i havent passant la covid-19 abans de l'estiu (malgrat tota la prudència que vam tenir, el virus va acabar entrant a casa pel costat que podíem controlar menys), així que espero que els anticossos que dec tenir circulant per la sang m'evitin patir cap problema greu causat per la variant òmicron o qualsevol que aparegui els propers mesos. Però, en tot cas, continuaré anant amb compte, espero que vosaltres també. Molta sort, molta salut i ens veiem l'any que ve al bloGuejat!

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Noi, la pandemia t'ha portat molta feina, i pensa que moltes de les entrades ja les hem pogut llegir als diaris o veure't per la tele. Prou fas publicant encara al bloc. A la blogosfera ja només hi quedem quatre carcamals. Tempus fugit.

Bon any 2022

Anònim ha dit...

De los libros que leí en 2021, estos son los que deseo volver a leer, aunque no sé si alguna vez tendré tiempo...

- Tú no eres como otras madres, de Angelika Schrobsdorff.

- Los Cuentos Completos de E.L. Doctorow.

- Janowitz, de Ricard Ruiz Garzón i de vostè, senyor Macip.

- Franciska Linkerhand, de Brigitte Reimann, y

- Alicia anotada, de Martín Gardner.

Ja veus, cada u té el seu perol i se'l remena com vol.

Bon Any, doctor.

Chiloé

Salvador Macip ha dit...

Visca els carcamals, Francesc! Espero que la feina (i la pandèmia!) baixi aquest anys...

Gràcies, Chiloé! Un honor que el nostre llibre surti a la teva llista.

Anònim ha dit...

Vull compartir amb tu el desig d'un bon any en tots els sentits, i tu en tens molts, de sentits, més que una autopista nord-americana.
Sort en tot el que emprenguis del teu ampli ventall de feines i aficions.
Moltes gràcies per ser-hi, tal com ets. Una gran abraçada-OX

Salvador Macip ha dit...

Motles gràcies per les teves paraules, Olga! I bon any per tu també.