dissabte, 23 de gener de 2010

Experiències d'un escriptor de gira, edició 2010 (I)

Des del 2007 que durant una setmana cada més o menys any i mig em converteixo en un escriptor mediàtic, com una mena d'home llop a mercè de la lluna plena, per gentilesa de l'excel·lent treball de les caps de premsa de les editorials que publiquen els meus llibres de divulgació. Com que la resta del temps gaudeixo confortablement del meu estatus de científic anònim, blogaire catosfèric de mitjana notorietat i novelista àmpliament desconegut, aquests dies intensos batallant amb amb periodistes em sembla que els hagi viscut una altra persona. Quan torno a posar als peus a la meva estimada rutina britànica, l'altre personatge em queda de cop i volta molt lluny. Per això millor deixar-ne constància per escrit abans no se m'esborrin els records del tot. Ja us vaig explicar un parell d'anècdotes de la darrera gira. A veure què ha donat de si aquesta.

A l'arena de la promoció es lluita una batalla entre periodistes i autors. Tardes una mica a agafar l'experiència mínima per sobreviure les escomeses de professionals que el que volen és treure't tota la informació possible, fins i tot aquella que no els pensaves donar. En aquest segon round, em sembla que les meves respostes han estat molt més afinades, més desbrossades i més clares que l'altra vegada. La veterania és un grau. Com a resultat, he de dir que s'han publicat algunes entrevistes que m'han deixat prou satisfet, sobretot considerant com podia arribar de ser polèmic el tema. Una gran part del mèrit és dels professionals que hi havia a l'altra banda del micro, és clar. Aquests dies m'he trobat amb entrevistadors de tota mena: joves, grans, experts, novells, agressius, tímids, ben preparats, gens preparats, divertits, seriosos... Amb alguns hi ha hagut molt bon rotllo d'entrada, amb altres me l'he hagut d'anar guanyant resposta a resposta, però amb tots he acabat passant una estona molt interessant.

És curiós descobrir de quantes maneres diferents es pot enfocar un tema. A part de les quatre preguntes esperables de rigor, el 80% de les converses anaven per camins ben diferents. Amb una periodista vam acabar discutint a fons de religió i el sentit de la vida. Amb un altre de models econòmics, socialisme i liberalisme. Amb un tercer sobre si internet és una benedicció o la fi de la humanitat tal i com la coneixem.  Tres locutors diferents van posar en antena fragments musicals del meu últim grup, cosa que em va agafar per sorpresa cada vegada, estrany com quedava enmig d'una conversa més aviat seriosa, però que em va fer riure de bon grat tots els cops.

Vaig donar algunes entrevistes impossibles des d'un mòbil en un tren d'alta velocitat (tot el vagó em mirava amb cara d'espant mentre jo mantenia converses apocalíptiques a crit alçat amb a un interlocutor a l'altra banda del país). Altres es feien a aquelles hores intempestives quan la veu encara no se t'ha despertat (el meu sincer agraïment al suport indispensable de la lizipaina i l'hibitane). Vaig fer de model fotogràfic amb molta paciència enfilant-me a tots els monuments emblemàtics de Castelló. Vaig fer una sessió de fotos de mitja hora a sota zero per mirar de captar de la millor manera el fum que sortia de la meva boca congelada (admeto que el resultat va valdre la pena). I en vaig fer una altra amb les ulleres a la mà perquè el fotògraf volia evitar el reflex del flash als vidres (els qui tingueu tantes diòptries com jo, proveu de mirar cap a una càmera que ni tan sols veieu i no fer cara de burro). Artistes!

Em van preguntar si era un savi, cosa que em va fer molta gràcia (home, sé unes quantes coses, però amb menys de quaranta anys que tinc sóc conscient que me'n queden moltes més per aprendre!). Em van preguntar què pensava d'una plaga que preocupa molt durant aquestes èpoques: la de polls (vaig respondre, tan seriós com seriosa havia estat la pregunta, que havia trobat una manera perfecta per lluitar contra els polls i la prova era que a mi feia molts anys que no em molestaven). Un em va dir que es pensava que seria més baix (vaig replicar-li que estava molt content d'haver-lo decebut). Un altre que si jo era un d'aquells científics que només pensen en la feina i no perden un moment amb coses com l'alcohol i les dones (vaig respondre que no acostuo a dir que no a un bon vi si ve del bracet d'un bon àpat i que la meva esposa encara no s'havia queixat per manca d'atenció). Amb un altre vam estar discutint sobre la millor manera de rentar-se els peus (llegiu-vos el capítol de la malària del llibre). En un programa de tele em van passar un guió en el qual figurava una pregunta telefònica sobre si s'havia de controlar l'entrada d'immigrants perquè portaven epidèmies perilloses amb ells (sort que al final no va haver-hi temps i no la vaig haver de contestar!). També hi ha hagut algun  un titular que s'ha sortit una mica de mare (deixo constància aquí que jo no he assegurat mai que aquest segle hi haurà una gran pandèmia, només que la possibilitat existia, com sempre ha existit), però han estat casos aïllats. En general, l'experiència ha estat esgotadora però divertida.

Ja em perdonareu la parrafada, no acostumo a allargar-me tant. Les que m'han quedat al tinter les explico el proper cop.

15 comentaris:

ANNA ha dit...

No t´hem de perdonar res!!!
EN VOLEM MÉS!!!!;)
M´imagino tot el que ens expliques. A mi ja em semblava viure un somni quan vam fer el conte de la Marató... Doncs imagina´t això multiplicat per mil.
Fas molt bé d´escriure totes les vivències, anècdotes, sensacions i fer-ho tan detalladament. Ara sents encara nítidament la petja de cada instant i, més endavant, el temps esborra detalls i el vent de l´oblit s´emporta lluny alguna de les peces del trencaclosques.

Enhorabona per vèncer la mandra d´escriure el que tu dius "una parrafada" i jo "el teu diari de navegació d´aquest curt i intens viatge".

PER CERT, BON DIA I BON DISSABTE A TOTS:)

Toni Ibanez ha dit...

Ets un CAT-A-CRACK! Don't Stop!

Rita ha dit...

Et felicito per la teva actitud.

vpamies ha dit...

Suposo que, d'alguna manera, et pots haver sentit com el Zip fent d'Scary. O com un pop en un garatge.

Els resultats visibles, però han estat magnífics (l'article de Vilaweb, aparicions a la tele...).

Les teves editorials han fet una bona feina, Salvador, i tu has complert amb nota!

Ferran Cerdans Serra ha dit...

quina enveja, m'agradaria viure tan sols una part de l'aventura; el més genial d'internet precisament és que ens permet contactar amb moltes persones que abans només eren una petita foto (amb biblioteca al fons) en la solapa d'un llibre, amb una mini biografia a sota... per cert, això del reflexe de les ulleres o era una excusa o el fotògraf és molt novell, hi ha moltes maneres d'evitar-los... gràcies per compartir, i sobretot felicitats!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Si més no vas estar entretingut i, com molt bé dius, t'ha donat un grau més. Gràcies per compartir la teva experiència.

Clidice ha dit...

no ho neguis: t'has divertit :P au! ara a acabar el següent ;)

Mi sa el ha dit...

em va fer gràcia veure't a l'Avui is mig semblava que et conegués

curiós això del món virtual, vaig pensar

i l'entrevista molt bé

apa

salut

Deric ha dit...

Normalment esperes dels periodistes les mateixes preguntes, però de vegades et sorprenen amb coses inesperades. A mi, per exemple, em van preguntar que què opinava de que al País Basc governi el PSC amb el PP. Vull dir, que no venia a "cuento".
I desprès el titular: el que menys t'esperes és el titular de la notícia!
És un món ben curiós.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Després d'una setmana tan intensa com productiva ha de fer molt bo tornar a ser tu mateix...

Galderich ha dit...

Molt bon resum de la gira!
El millor, però, el tren d'alta velocitat. M'imagino els altrs passatgers amb un individuo amb el cap antipolls i anar parlant de coses serioses en comptes dels seus ligues, malhumors o si ja estàs arriban a l'estació...

kweilan ha dit...

Molt bona aquesta crònica. I sorprenen algunes de les preguntes que t'han arribat a fer. De tota manera, ha de ser engrescador...Felicitats!

El veí de dalt ha dit...

Avui t'he sentit per la Ràdio! Felicitats pel llibre.

rokins ha dit...

Boníssim! el teu blog és una alenada d'aire fresc.

SM ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!! Sortir als diaris està genial, però el suport dels lectors habituals és una cosa que anima molt.

Víctor, és cert que això de la promoció és una feina conjunta. Tu poses la cara, però les caps de premsa han de fer les trucades, i el llibre s'ha de guanyar l'interès dels periodistes, sinó no funciona.

Ferran, sí, és una experiència que val la pena, tot i que és esgotadora. I a mi també m'agrada que la imatge que puguin tenir de mi els lectors potencials no es limiti al que surt a la premsa o a la solapa del llibre. Els blogs són una eina de comunicació fantàstica. Com diu el Mi sa el, sembla que ens coneguem tots una mica.

Deric, a mi em van preguntar sobre la pujada de preus dels intermediaris que afectava els pagesos. Suposo que qualsevol opinió val a vegades!