Premis populars

Moltes gràcies als qui heu proposat el bloGuejat (Eulàlia, Assumpta, kwelian, òscar, McAbeu, XeXu, rita, marta...) pels premis Cats 2010, secció Catalans del món (aquest cop no competeixo amb els literaris, per variar). Els escollits són de molt nivell i hi ha uns quants bons amics, no se m'ocorre qui més proposar. Els votants tindran una feina difícil. Sort a tots! 

I ja que estem en temporada de premis, he apuntat el bloGuejat als Premis Blocs Catalunya 2010, aquest cop sí a l'apartat de Literatura, on també estic acompanyat d'amics, admirats i clàssics del ram. El període de votacions ja està obert.

Ja he dit altres vegades que això de muntar premis em sembla una bona manera d'animar la catosfera i que guanyar és per mi bastant secundari. El més important és donar a conèixer i conèixer nous blogs o, a nivell de satisfacció personal, que els teus lectors reconeguin la teva feina i et nominin. Els premis amb votació oberta a tothom no deixen de ser un concurs de popularitat, com les mateixes eleccions polítiques, i aquí ja se sap entren en joc factors externs. Si un vol ser popular s'ho ha de treballar, i això porta temps i esforços que normalment distreuen de la feina principal, en aquest cas fer un blog amb una certa qualitat (trobo més productiu escriure aquestes quatre ratlles sobre el tema que anar pidolant vots pels comentaris dels blogs que segueixo, cosa que segur que em faria pujar més punts a les llistes...).

Un exemple d'això és la proposta que vaig fer unes setmanes enrera. No era més que una petita broma interna per divertir-nos una mica, però curiosament va fer trencar el rècord de visites al bloGuejat en un dia i em va catapultar al número 5 del rànquing de literatura del cercabloc d'aquest mes. Són xifres que no he aconseguit mai amb els meus posts "regulars", que personalment trobo que són més interessants i enriquidors que no els memes, concursos, premis i altres parafernàlies típiques del món dels blogs. Qualitat i popularitat no sempre van del bracet en aquest món, no us estic dient res de nou, tot i que hi ha honroses excepcions. A mi ara per ara em preocupa més la primera i no tinc prou temps per poder-me dedicar també a la segona...