Ahir La Vanguardia publicava un article on uns quants científics catalans que treballem en càncer i envelliment explicàvem perquè fem o no el dejuni intermitent, un tipus de dieta que s'ha posat de moda però que encara no sabem del tot quins efectes té en el cos humà. Veureu que tots coincidim força.
Pels qui només voleu el resum, el que més destacaría és que, en humans, no sabem encara quin efecte té en la longevitat, tot i que té clarament efectes metabòlics, i que sembla que els efectes son diferents en homes i dones.
Us resumeixo el meu punt de vista i, si teniu dubtes, us els contesto als comentaris.
En diversos animals de laboratori s’ha vist que la DI redueix certs processos biològics relacionats amb l’envelliment. En humans encara no ho sabem. Si que sembla que té efectes positius sobre el metabolisme, tot i que encara s’ha d’estudiar millor. Per exemple, fa poc es va descobrir que homes i dones hi responen de manera diferent.
Jo em salto l’esmorzar, que és una cosa que el cos ja em demanava: sempre he esmorzat molt poc. L’objectiu és fer un dejuni d’unes 14-16 hores. Vaig començar quan vam iniciar un estudi dels efectes de la DI en dones menopàusiques, més que res per saber què els estàvem demanant, si era molt complicat de fer o no. Com que em va costar molt poc adaptar-m’hi he continuat. També perquè he notat que el canvi d’hàbit em fa sentir millor. Ho faig més per això que per uns possibles beneficis que encara no sabem quins son.
No he notat cap diferència pel que fa a l'activita física. Puc anar el gimnàs en dejú sense problemes i, de fet, em sento amb més forces. Però altres persones noten una manca d’energia important. Jo diria que em fa estar més alerta, però això pot ser subjectiu. El que està clar és que no em fa rendir menys.
No aconsellaria a ningú fer DI. No tenim encara prou evidencia per dir que té uns efectes positius en la salut, per tan tés absurd recomanar-la. Convidaría la gent a provar-ho i, si els va bé, com em passa a mi, que ho consideri. Les normes universals, com allò de “s’ha d’esmorzar molt i sopar poc” o “s’ha de menjar cinc cops al dia” no tenen sentit, perquè el metabolisme és molt diferent d’una persona a una altra. Encara és aviat per recomanar-ho a la població general. Ens falta entendre moltes coses. La resposts segurament és heterogènia i depèn de cadascú. Podria ser negativa en alguns casos, fins i tot. Als qui ho vulguin provar els recordaria que el més important en salut és sempre escoltar el teu cos. Si el DI no et senta bé és que al teu cos no li va bé pels motius que sigui.
Si realment la DI té efectes sobre l’envelliment, el preu a pagar hauria de ser mínim, perquè l’efecte sobre la qualitat de vida no és molt gran. La DI és una manera d’enganyar el cos perquè es pensi que està passant gana, o sigui que està en restricció calòrica, que és el que hem vist que té un efecte més important en animals a l’hora d’augmentar l’esperança de vida. Però això sí que implica perdre qualitat de vida, perquè es passa gana i es corren riscos de salut. Per això la DI podria ser una alternativa més assequible, encara que tingui efectes positius també menors.
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
