dimarts, 24 de setembre del 2019

Hi ha diferències entre el cervell dels homes i el de les dones?

Aquesta pregunta s’ha fet moltes vegades i la resposta ha anat variant al llarg del temps, sovint més guiada per motius socials i polítics que no pas per dades rigoroses. Ara sabem que allò de “els homes son de Mart i les dones de Venus” és tan anacrònic com creure que només utilitzem el deu per cent de les capacitats cerebrals o que les persones creatives fan anar més l’hemisferi dret mentre que als qui tenen tendències reflexives els predomina l’esquerre. No hi ha cap informació empírica que corrobori aquestes teories (mites, n’hauríem de dir), malgrat que estan molt imbricades en l’imaginari col·lectiu.

Les diferències físiques entre sexes és un tema d’especial actualitat, gràcies sobretot als nous moviments feministes que, com que han de tornar a lluitar batalles que semblava que ja s’havien guanyat feia una generació, han hagut de recórrer a arguments científics per defensar el que hauria de ser obvi. És sorprenent que avui en dia encara hi hagi gent que cregui que, pel simple fet de ser una dona, algú no pugui realitzar qualsevol tasca intel·lectual amb igual eficàcia que un home. Però fent un esforç per desmentir aquestes fal·làcies, a vegades cometem el mateix error per l’altra banda, el de pretendre que homes i dones som biològicament idèntics.

Per exemple, s’ha usat molt un estudi que demostrava que no es pot distingir macroscòpicament el cervell masculí del femení, publicat el 2015 pel grup de Yaniv Assaf a la revista PNAS, per proclamar que, en aquest aspecte, som iguals. No és ben bé així perquè, degut als nivells específics d’hormones que ens corren per la sang, hi ha variacions funcionals segons el gènere. Passa a tots els òrgans, encara que els canvis no s’observin a simple vista, i el cervell no és cap excepció.

Un fet particularment interessant és que les dones acostumin a tenir pitjors notes en els exàmens de matemàtiques o ciències i millors en els verbals, com demostren els informes PISA. Això sembla que reforçaria alguns estereotips sexistes, però un treball publicat fa unes setmanes a Nature Communications per Pau Balart, de la Universitat de les Illes Balears, proposa que la raó no és que les dones siguin genèticament discapacitades per les assignatures STEM, perquè si es fan tests prou llargs, les diferencies entre sexes desapareixen. A partir les de dues hores, s’igualen els resultats a la majoria dels 74 països analitzats, i en alguns llocs, com més llargues son aquestes proves de matemàtiques, més bons resultats treuen les dones que els homes.

A quina conclusió hem d’arribar? Per començar, que la forma com mesurem una capacitat pot influir de manera decisiva en les dades que obtenim, emmascarant la realitat. Això és cert pels exàmens clàssics, que solen valorar una sèrie de competències en condicions artificials que poc tenen a veure amb la vida real. Per aquest motiu, cada cop es tendeix més a a avaluar els estudiants usant un rang ampli de tests que no esbiaixin per motius irrellevants, com per exemple l’estona que dura una prova o les habilitats purament memorístiques. L’article també suggereix que les dones poden pensar a màxim rendiment durant temps més perllongats, cosa que els podria donar un cert avantatge en algunes feines de responsabilitat.

Que els cervells treballen i responen de formes diferents segons el gènere és una afirmació que no hauria de sorprendre ningú. El cos d’una dona és distint al d’un home, i no només morfològicament. Fa molt temps que se sap que el fetge, el cor o el sistema immune, per citar els exemples més coneguts, es comporten d’una manera o altra segons la quantitat de testosterona i estrògens, i és lògic que les neurones també segueixin aquest patró. Naturalment, d’aquí no hem de deduir que uns siguin menys intel·ligents que els altres o que no puguin excel·lir en unes professions concretes. Com explica l’article, podem arribar al mateix lloc, el que passa és que potser utilitzarem camins alternatius, en relació a les nostres particularitats funcionals. 

Discriminar per gènere és absurd, però també ho és pretendre que homes i dones tenim per defecte les mateixes habilitats. En qualsevol disciplina, el que cal és fomentar els entorns que permetin treure profit de les qualitats particulars de les dues bandes sense posar barreres de gènere per motius socials, i deixar que triem el camí que més ens atragui, independentment de pressions culturals antiquades. Pel bé de la societat, que tinguem un o dos cromosomes X no hauria de veure’s mai com un avantatge o una limitació.

[Publicat a El Periódico, 21/09/19]

divendres, 20 de setembre del 2019

Avui, presentació de La maleta de la memòria

Si esteu a Barcelona, aprofiteu per anar a l'Hospital Clínic aquesta tarda per sentir com l'Àngels Bassas presenta el llibre que vam fer a mitges, amb il·lustracions del Lluís Farré, La maleta de la memòria. S'emmarcarà dins d'un acte al voltant de l'Alzheimer, però el llibre parla de moltes coses més, sobretot de com fer servir la imaginació per jugar en família. Jo hi seré també, però només de forma virtual...


I ja que parlem del llibre, us poso unes ressenyes recents:
Restant al refugi
Llibres i punt
L'empordà

divendres, 13 de setembre del 2019

Congressos

Els científics (i molts altres professionals) anem de congrés. És part de la nostra feina: comunicar les novetats més recents i fer networking. I abans que alguna adolescent amb consciència planetària ho proposi, no, no es pot fer per videoconferènia. Els brainstormings no funcionen igual si no son presencials. I com que els científics no tenim prou diners per comprar-nos un veler o demanar-lo en préstec a un amic, per salvar el planeta hem per produir una mica més de carboni.

Aquests dies he estat a Atenes en un congrés sobre l'envelliment i torno a la feina carregat d'idees. I sí, no es pot negar: també aprofitem per fer turisme. Per això els congressos solen ser a llocs bonics. Us deixo amb algunes instantànies que demostren que, a part de fer anar el cervell, també fem anar les cames (i les càmeres), i així tornem a casa cansats, amb les piles carregades i disposats a provar un munt de coses noves.

 El Pireu, el port d'Atenes té una part comercial que recorda el de Barcelona, però quan gires la cantonada, de sobte sembla que estiguis en un poblet de la Costa Brava. 

I gires una altra cantonada i et trobes en un altre poblet mediterrani, encara més cool que el primer, on tot son bars i restaurants de disseny davant del mar, l'un al costat de l'altre.












L'Acròpilis és de visita obligada, i és tan maca com es veu a les fotos. Més i tot. 
No he pogut evitar fer la típica foto de les pedres a contrallum... 
















... i la de l'Acròpolis des del peu de la muntanya de nit.
















En un carrer prop de la zona turística vaig trobar aquesta curiosa solució per no tirar a terra una església si vols construir un edifici modern.

En resum, m'han quedat ganes de tornar-hi. Era el meu primer viatge a Grècia i m'ha encantat el clima, la llum, la gent, el menjar i les vistes. I la ciència que hi hem fet, és clar!

divendres, 6 de setembre del 2019

La represa

He tingut el blog abandonat durant tot l'estiu. Havia promès la meva habitual dosi de reposicions, però al final no vaig tenir temps ni de programar això. D'aquesta manera, el bloGuejat ha passat la seva etapa més llarga en silenci... Però tornem a la feina i tornem al blog, no passa res.

Per començar, una mica de ràdio, aprofitant que ahir va tornar a començar la temporada a El Balcó de la SER. Abans de l'estiu vam acabar amb un tema habitual per aquelles dades, el càncer de pell, i aquí m'acomiadava fins la represa (minut 3:20), amb els altres col·laboradors del progama. El primer d'aquesta temporada ha sigut sobre com i perquè ballen els lloros. Ens anem llegint!