Algunes coses que han passat...

Últims dies de l'any i últimes cosetes que surten a premsa i per internet. Us les resumeixo, per si a algú li interessa.

Aquí teniu un article a l'ARA on explico que l'Estació Espacial està plena de microbis potencialment perillosos (pobres astronautes...). I en aquest altre explico un nou treball que confirma el que fa temps que diem els qui treballem en aquest tema: prendre antioxidants no sembla una bona idea.

Mentrestant, a Tumateix llibres, Llibres i punt! i Un abrazo lector comentaven les aventures de l'Arman que, insisteixo, són els llibres perfectes per regalar a la canalla aquestes festes. 

I al IKB+, el blog de l'Institut Castellbisbal, recomanaven Els límits de la vida (un llibre que l'any que ve hauria de sortir en dues traduccions noves). Entre les coses maques que hi diuen:

Aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i, tot plegat, acompanyat de la música de Coldplay i Muse. Com no els ha d’agradar!

I acabo amb la notícia que Feréstecs, el booktrailer d'Ullals (el segon que ens arriba en pocs dies!) que van preparar Isabel Calle Galan, Andrea Molina Martínez i Diego Pérez García, ha guanyat el premi  a la creativitat de la tercera edició del premi que organitza el Servei de Biblioteques de la Generalitat. Aplaudiments pels autors! Us el deixo aquí.

Ciència i país (i altres coses)

Aquesta setmana ha sortit una breu entrevista que em van fer a Vilaweb preguntant-me per què m'agradaria que Catalunya fos independent. Hi ha mil motius, molts d'ells simplement sentimentals i irracionals, però vaig centrar-me en un parell de pràctics (una condició era relacionar-los amb les meves feines). Teniu la versió en català aquí, però jo us recomanaria que si podeu llegiu l'original anglès (me la van demanar per la versió anglesa del seu web), perquè la traducció sembla feta pel google...

Aprofito per penjar unes quantes crítiques a lllibres recents. Aquí al costat, al Recvll (la revista del meu poble) fan sortir La reina de diamants al pòdium cultural (una decisió valenta, sent un llibre de gènere molt pulp!).

Aquí, l'Eloi fa la ressenya més detallada dels Científics lletraferits que podreu llegir enlloc. Gràcies!

I les blogaires comencen a llegir Els límits de la vida i a comentar-lo. Són una comunitat molt proactiva, que quan agafen un llibre se'n fan molt ressò. L'última experiència que vaig tenir amb elles va ser amb Ullals, que va rebre una vuitantena de crítiques (que he anat recollint aquí), tot un allau. N'hi ha de molt curioses... Una experiència interessant. A veure fins on arriben Els límits! Començo la llista:

Yurika Sekai

Sibaritismos de Inma

La orilla de los libros

Perdida en un mundo desconocido.
Una dosis de lectura.

BMM

Començo el 2015 amb una mica d'humor. El primer post de l'any és una broma que un amic ens ha fet al David Bueno, l'Eduard Martorell i a mi, els autors d'Els límits de la vida, a partir d'una foto promocional. No hem muntat un grup de rock, no, però després d'això ho estem considerant seriosament. Quina mena de música us sembla que faria, un grup amb aquestes pintes?

Regaleu llibres!

Un llibre és un bon regal per aquestes festes (i per qualsevol dia de l'any, de fet). Si us falten idees, ja sabeu que aquesta temporada tardor-hivern tinc dues novetats comunitàries al carrer. 

Una novel·la, Els límits de la vida, és per a tots els públics, i en especial per als qui sentiu un cert interès per entendre què és la vida, què som i què fem aquí. En parlava l'altre dia al Punt Avui TV amb l'Eduard Berraondo, aquí (minut 34) i a una entrevista que em van fer a L'illa dels llibres, i en podeu llegir una fitxa de la UB aquí.

L'altra, La reina de diamants, és una aposta adrenalínica plena de sexe i violència, amb un munt de giragonses inesperades, que agradarà a un públic més adult, en especial als amants de la novel·la negra. Podeu veure els quatre autors parlant-ne a la tele aquí (a partir del minut 31), sentir-nos a La primera pedra de RAC1 (aquí) o veure'n la crítica més recent aquí.

Si en llegiu alguna ja m'ho direu!

Resum mediàtic del mes

Aquestes són algunes coses meves que han aparegut a la premsa durant les darreres setmanes, a veure si us n'interessa alguna.

Aprofitant que estava promocionant Els límits de la vida, a Vilaweb em van fer aquesta entrevista, on a més parlo de la situació de la ciència a casa nostra, com altres vegades. Una altra entrevista va sortir a Barnafotopress, però vam parlar de coses més filosòfiques. I la tercera entrevista és del suplement de cultura de l'Avui, i aquí sí que hi sortim els tres autors (costa reunir-nos!) i expliquem com vam fer el llibre. Si voleu saber què en pensen els primers lectors, la jomateixa el va ressenyar aquí i en XeXu aquí.

Parlant de ressenyes de llibres, Jugar a ser déus també n'ha tingut un parell de noves. En Josep Manuel San Abdón deia aquí que "és un magnífic llibre de divulgació científica, assequible a qualsevol tipus de lector", i en Fernando del Álamo li doanva cinc estrelles i un comentari molt positiu al goodreads.

Pel que fa a articles, a l'ARA en publicava un sobre cèl·lules mare per curar la diabetes, i al Periódico parlava aquest cap de setmana dels efectes biològics de la nostàlgia.

Acabo amb una curiositat: he fet de jurat en un concurs de contes de ciència ficció organitzat per la uinversitat de Màlaga. No ha guanyat el que m'agradava més, però almenys estava d'acord amb els finalistes. Està bé que hi hagi iniciatives que incentivin els científics lletraferits...

Els límits de la vida (el Making of, i 3a part)

Ahir havíem deixat el Making of en el punt que entrava en escena la Iolanda Batallé, la dinàmica directora editorial de La Galera (amb qui ja he treballat anteriorment dues vegades), que va sentir que els tres científics estàvem preparant un llibre que expliqués què és la vida des de punts de vista diferents i va decidir proposar-nos un repte: per què no convertíem el nostre assaig en un llibre de divulgació que pogués interessar a tots els públics? La Galera té ja un llarg historial en el camp del crossover, el llibre que pot llegir tan un adolescent com un adult, i la Iolanda creia que els més joves estarien especialment interessats en aquests temes (al cap i a la fi, és a l'adolescència quan la majoria ens comencem a plantejar qui som, d'on venim i a on anem).

Els tres autors vam fer una reunió per valorar el nou possible enfocament i ràpidament ens vam posar d'acord: era una gran idea. En aquest format seria un llibre encara més divertit de fer (tot i que possiblement més difícil). Però la Iolanda es guardava a la màniga una altra idea, que va posar sobre la taula un cop ens va veure convençuts: i si convertíem el llibre en una novel·la?

Aquí hi va haver uns moments de pànic. El nostre assaig, inicialment potser una mica erudit, s'havia convertit de sobte en una novel·la crossover. Els altres dos autors, que no havien escrit mai ficció, no ho veien clar. A mi, malgrat portar ja cinc novel·les a les espatlles i no estar gaire preocupat per la part fictícia, em va semblar un repte complicadíssim, que ja sabeu que és la mena de coses que em costa resistir. Ens vam tornar a reunir i vam valorar els pros i els contres. Tots tres estàvem d'acord que ens interessava arribar al màxim públic possible i que aquesta semblava una manera ideal de fer-ho. El que no estava clar era com ho aconseguiríem resoldre. Després d'unes quantes anades i vingudes, vam trobar el desllorigador: la història de la Lara, una noia malalta que passa una nit a l'hospital entre la vida i la mort, durant la qual coneix una persona que li fa plantejar una sèrie de coses sobre la importància d'estar vius. El món de la Lara (la seva família, els seus amics, els seus amors...) va anar creixent i aviat vam veure que ens en sortiríem. Li vam dir a la Iolanda que acceptàvem el repte i ens vam posar a treballar.

Uns quants mesos després teníem la primera versió del manuscrit, que vam polir al llarg dels mesos següents amb l'ajut de l'editor, el David Monserrat, que ha sigut la "llevadora" perfecta per aquesta criatura, i les contribucions de la Iolanda, la Carlota (l'agent) i els altres lectors de prova. Jo penso que hem aconseguit el que volíem, i que la història de la Lara enganxa, però ara us toca a vosaltres dir-nos si ens n'hem sortit. De moment, les primeres impressions que hem rebut han sigut positives, i el llibre va despertar força interès a la Fira de Frankfurt (les imatges que il·lustren aquest post són del catàleg que va fer La Galera per la fira, per això estan en anglès, tot i que el llibre surt de moment en català i castellà). Veurem fins on arriba...

Els límits de la vida (el Making of, 2a part)

Van ser els coautors, l'Eduard i en David, que em van contactar ja amb la idea al cap de fer un llibre que expliqués què és la vida des del punt de vista científic. M'hi vaig apuntar de seguida, després d'un brainstorming en un bar de la zona universitària barcelonina, perquè el projecte prometia ser interessant. Al principi, ens plantejàvem incloure una quarta persona, que toqués el tema des d'un punt de vista més filosòfic, però al final vam decidir no complicar-nos i encarregar-nos nosaltres mateixos també d'aquesta part. 

El primer pas va ser fer una llista de coses que volíem tractar, triar-ne les més interessants i repartir-nos-les. Com que tenim interessos i backgrounds diferents (som dos biòlegs i un metge) no ens vam barallar gaire per decidir qui escrivia què. En aquesta fase, el llibre era encara científic al 100%, i amb un enfocament que segurament l'hagués portat cap a una editorial universitària, ja que tirava bastant cap a l'assaig.

I llavors va ser quan, per atzars de la vida, les nostres intencions van arribar a oïdes d'una editora que ens va convèncer per canviar radicalment l'enfocament del projecte. (Continuarà...)

(Nota: la foto que encapçala l'entrada, amb la Palomera blanenca de fons, és d'en Pepquímic.)

Els límits de la vida (el Making of, 1a part)

Com us deia l'altre dia, ja està a la venda Els límits de la vida, la novel·la que he escrit a sis mans amb dos científics més, l'Eduard Martorell i el David Bueno, i que ha publicat l'editorial La Galera. Em sembla que és un dels llibres més originals que he fet (o, si més no, un dels que ha representat un repte més important). Primer, perquè significava fer un llibre de tres autors, una combinació que no havia provat abans i que tenia tots els números per ser complicada (aquest "rècord" d'autoria múltiple només durarà un mes, perquè d'aquí poc el superaré amb un altre exercici arriscat). A més, la idea era barrejar ficció i ciència d'una manera que no havia fet mai, un pas més enllà dels "exemples pràctics" que obrien els capítols de l'altre llibre que he publciat aquest any, Jugar a ser déus. Com acostumo a fer, aquesta setmana us parlaré una mica de la novetat i el seu making of.

Què és Els límits de la vida? Sens dubte una novel·la, com resa el subtítol, però també un text amb voluntat divulgadora. Barregem una història de ficció, una nit especialment complicada en la vida de la Lara, una noia amb una malaltia crònica, amb una sèrie de dades i anècdotes científiques que ens serveixen per parlar de la vida en general, des dels seus orígens a les seves múltiples formes. Hi ha molta ciència, sí, però també filosofia, religió, un pèl de metafísica, psicologia i fins i tot un romanç. El còctel pot agradar a qualsevol mena de lector (es publica amb vocació de ser un crossover, que pugui interessar a adolescents i adults) i no requereix cap coneixement previ de ciència. Qualsevol que s'hagi plantejat alguna vegada què som i què hi fem aquí el trobarà interessant. És un llibre per a gent curiosa, sobretot, que esperem que contagiï la passió per la vida que sentim els autors. Demà us explico com se'ns va ocórrer ficar-nos en aquest projecte.

Demà, a les llibreries: Els límtis de la vida

La setmana que ve us parlo amb més detall del meu nou llibre. De moment, fullegeu-lo a les llibreries a partir de demà!

Coming soon...

Els meus editors ja han penjat a les xarxes les fotos de les cobertes dels llibres que publicaré aquesta tardor, així que ja us els puc presentar extraoficialment (més detalls ben aviat)...

 

Ens acostem als límits...

Comencen a aparèixer a la xarxa mencions a la meva propera novel·la, escrita a mitges amb en David Bueno i l'Eduard Martorell, i que vam pre-presentar en societat fa uns dies (1, 2, 3, 4). Després de l'estiu us en donaré més detalls, però de moment, us deixo amb l'hipnòtic booktrailer que ha preparat l'editorial, en català i anglès.

Actualització:
-Ressenya del primer capítol a Libros con alma.