Me'n vaig de promo

Doncs això: mentre alguns us aneu de Setmana Santa, jo vaig a fer un volt pels mitjans de comunicació, que he de vendre un llibre, no sé si ho sabeu... Desconecto del blog uns dies però miraré d'anar tuitejant alguna cosa, per no perdre tot el contacte. 

Per començar la tanda, demà a les 12 estaré a El Suplement de Catalunya Ràdio amb la Sílvia Cóppulo, i la setmana que ve em sentireu a alguna altra radio i, si res no es torça, a TV3 el dijous de bon matí. I encara em quedarà un passeig per Girona i els seus mitjans el dimarts dia 10. Aquest cop no hi haurà presentació pública, però (Aris, altre cop et quedes sense canapés!). Quan s'acabi el tour ja us faré un recull del més significatiu.

Recordeu que Hipnofòbia hauria de ser a les llibreries la setmana que ve...

Queden dos dies...

Qüestió de llengües

Els llibres a vegades tenen històries curioses (aquí ve un altre making of!). La d'aquest va començar l'estiu passat, quan en Carles Roca-Font, que porta el blog miLLoringliX em va convidar a participar-hi amb tres nano-lliçons d'anglès. M'hi vaig apuntar de bon grat perquè la idea de compartir algunes coses de les que après per aquests móns anglosaxons de Déu en aquell format distès era una cosa que trobava original i em venia de gust. Poc sabia jo que això faria que un dels meus editors se li encengués la llumeta... Al cap d'uns dies teníem sobre la taula la proposta de convertir el miLLoringliX en un llibre.

Vam discutir-ho amb el Carles. Al principi jo dubtava si m'hi havia de ficar o no, perquè la idea original d'aquestes lliçons d'anglès comprimides era seva, per això vaig ser una mica cautelós. Però ell em va convidar molt generosament a anar a mitges i abans d'adonar-me'n, ja estava ficat de ple en un altre embolic. Era un projecte diferent als llibres que estava treballant llavors (acabàvem d'enllestir Ullals i El joc de Déu anava cap a impremta) i el cert és que em venia de gust una cosa breu i distreta abans de ficar-me en el següent projecte gros (el llibre de divulgació que estic acabant ara).

Des del principi vam estar d'acord que no tiraríem per la via fàcil. No m'agraden els llibres que simplement són versions escrites d'un blog. Són dos formats diferents que no es poden traduir d'una manera tan directa: coses que funcionen en un, són un desastre en l'altre, i al revés. Seguint una idea del Carles, vam optar per fer una versió paral·lela del miLLoringliX: crearíem un personatge de ficció i a través de les seves peripècies aprofitàriem per explicar alguna cosa útil. Així és com va néixer en Genís, el nostre protagonista.

Al llarg dels següents mesos, en Carles i jo vam fer que el Genís, un immigrant català a Anglaterra, passés una sèrie d'aventures relacionades amb l'idioma i amb adaptar-se a una nova cultura. Ens ho vam passar molt bé imaginant, complotant, escrivint, reescrivint i comentant la jugada durant llargues converses nocturnes via skype. Naturalment, jo vaig aprofitar per col·locar alguna de les anècdotes i observacions recollides durant aquests darrers tres anys i mig que fa que visc a les Midlands, com faig a vegades en aquest blog. En Carles també en tenia unes quantes, pels lligams familiars que l'uneixen a aquestes illes. Tot plegat em sembla que ha fet que el llibre sigui distès i molt més fàcil de llegir que no un manual d'idiomes, però sense oblidar que l'objectiu principal és ensenyar petites lliçons d'anglès sobre temes pràctics que normalment no s'aprenen a l'escola o a classes particulars.

I aquí el teniu, el meu segon llibre del 2011 (per mantenir el ritme habitual). A partir d'avui a les llibreries. Compreu-lo si voleu divertiu-vos i de pas aprendre alguna cosa d'anglès. Són dues bones excuses.

Entrevista a la Revista de Girona

Al número de juliol-agost de la Revista de Girona trobareu una llarga entrevista que l'escriptor Lluís Freixas em va fer unes setmanes enrere. Més que una entrevista, però, es pot dir que va ser una conversa d'un parell d'hores durant les quals el Lluís i jo vam parlar apassionadament de mil coses. De ciència, literatura, còmics, rock, Déu i tot això. Cal molta habilitat per part d'un periodista per fer sentir així de còmode l'entrevistat, per fer que un es relaxi i no noti que està davant un micròfon, i els resultats després ho demostren. I també cal ser bo per després rescatar les millors frases i que el text surti interessant. A més, no m'havia trobat mai abans amb un entrevistador tan ben preparat! Això ens va permetre saltar-nos les preguntes habituals i passar a discutir temes nous. Si hi afegim que en Joan Castro va fer unes fotografies d'allò més afalagadores, no em queda més que confessar que estic molt content de com ha quedat el reportatge. Són aquestes situacions inusuals que fan que interaccionar amb els mitjans sigui un plaer més que no una obligació del qui ha de promocionar el seu treball (malgrat el que dic a les primeres línies de l'entrevista!).

La presentació: els vídeos.

Em salto el dilluns musical per posar-vos alguns vídeos de la presentació que he apedaçat a partir de diferents càmeres que corrien per la sala. Disculpeu els salts bruscs.

Primer els prolegòmens:

Va obrir foc el Josep Gregori de Bromera:

Aquesta és la intervenció sencera del Marc Pérez (aquí podeu llegir el guió original):

I aquests són alguns trossos de la del Sebastià Roig (llegiu-la sencera aquí):

Acabem amb fragments del meu discurs:

Falta la ronda final de preguntes que els dos periodistes van improvisar veient que el públic no gosava fer les seves, però ja us feu una idea de com va anar la cosa.

Les presentacions de llibres són una excusa per a què els escriptors ens retrobem amb família i amics que feia vint anys que no vèiem. En el meu cas, valen també per desvirtualitzar-se amb blogaires que segueixes i et segueixen. La presentació a la Bertrand, per exemple, va ser una reunió catosfèrica improvisada que va funcionar com a succedani de les que organitza formalment en Leblansky. Així, vaig tenir el gust de retrobar-me cares que ja havia vist i algunes de noves, i en tots els casos em va semblar que ens coneixíem des de feia un munt de temps. Volia acomiadar-me amb el llistat (que va començar l'Allau en un comentari recent) dels blogaires que van treure el cap per la sala: la SU (que va ser la primera que vaig veure),  l'Eulàlia Mesalles, en Leblansky (i la Carme J), en Víctor Pàmies, en Xavier Caballé, en Galderich, en Carles Hernando (i la Mari Carme), en Brian, la Carme de la maleta, l'Aristofeles, l'Allau, el Josep (el nostre grenyut alfa), el Dan,  la Rokins (que no vaig arribar a saludar) i el Jordi Milian (cream, també hi eres?). M'he deixat algú?

Ressaca de presentació

[Nota inicial: Ja em perdonareu que aquesta setmana sigui una mica monotemàtica.]

Acabo de tornar a Anglaterra i no tinc les neurones en forma per redactar una crònica de la presentació que vam organitzar ahir per El joc de Déu, així que deixaré que les fotos facin la feina. Només volia agrair-vos la companyia a tots els qui vau venir a donar suport (i també als qui volíeu però no vau poder). Espero que us ho passéssiu tan bé com nosaltres darrera la taula. Els meus co-presentadors oficials, en Sebastià i en Marc, són uns cracs que s'haurien de dedicar a això professionalment, i l'editor de Bromera, en Josep Gregori va fer una introducció de les que et fan posar vermell. Mil gràcies i reverències a tots. Demà miro de dir alguna cosa més, de moment quedeu-vos amb el reportatge d'en Pepquímic (més gràcies!).

També volia agrair al Jordi l'entrevista per a L'illa dels llibres. És una d'aquelles que t'ho passes bé mentre l'estàs fent, com si fos una conversa entre amics, cosa que a la ràdio no és fàcil. També podeu llegir la que va sortir a Vilaweb o les ressenyes a El Punt i al blog de Bromera. Ara espero que tots els qui us vau comprar el llibre em digueu què en penseu!

Us deixo amb unes quantes instantànies:

[Nota final: les fotos han estat cedides gentilment per la Josefina, la Carme i l'Aitor]

10 raons per comprar El joc de Déu

1. Es llegeix ràpid. Us farà pujar el promig de llibres que llegiu a l'any.

2. El podeu portar a tot arreu perquè no pesa gaire.

3. La portada és maca. Si el llegiu a l'autobús cridarà l'atenció i potser fins i tot us ajudarà a lligar amb algú.

4. Els qui l'han llegit diuen que és un llibre divertit.

5. És un llibre amb missatge. Quedareu bé amb els vostres amics intel·lectuals si dieu "estic llegint un llibre amb missatge".

6. Si no us agrada, podreu criticar-lo al vostre blog sense por a represàlies de l'autor (ja sabeu que m'escolto totes les crítiques, siguin del color que siguin).

7. Salvareu a la Terra d'una destrucció imminent.

8. Déu us ho agrairà.

9. Jo també.

10. 10% del que pagueu pel llibre anirà integrament a la Fundació Macip, amb el noble objectiu de finançar unes vacances mediterrànies a algun pobre científic exiliat a Anglaterra que estigui patint les conseqüències de la síndrome del dèficit de llum solar. Una bona causa.

Recordatori: avui presentació a BCN.

Els qui esteu a Barcelona i no teniu res a fer aquesta tarda: perquè no veniu a veure'ns fer el xou? A la Betrand a les 19.30. Prometo signar-vos aquest o qualsevol altre llibre que em poseu davant.

Pels qui encara no esteu convençuts que aquest és el llibre que heu de llegir aquesta tardor, passeu-vos pel web, mireu els vídeos, llegiu el preview i la ressenya de l'editorial!

Nota: Com que aquests dies estic embolicat amb això del llibre em salto l'Escollit de la setmana.

Esteu tots convidats!

deu.macip.org

I tercer avís

Auqest és el darrer vídeo. Teniu tot el que sempre heu volgut saber sobre El joc de Déu ja al web oficial, inclosa la sinopsi de la història (més misteris desvelats!). Aviat hi penjaré alguns capítols per a què els pugueu llegir de franc i fer-vos una idea més clara. Sereu avisats oportunament.

Segon avís

Sí, encara que no ho sembli és una comèdia.

Primer avís

D'aquí exactament un mes a les millors llibreries!

Aprofiteu i llegiu l'entrevista que m'han fet a Tumateix Llibres. 

La coberta

Aquí teniu, en rigorosa exclusiva, la coberta de la meva propera novel·la, El joc de Déu (a partir de novembre a les millors llibreries!). De moment us he explicat una mica el making of, us he dit de què no va i us he ensenyat la primera frase. Durant les properes setmanes rebreu més detalls. De moment, els qui viviu a Barcelona aneu mirant a l'agenda si feu res el 9 de novembre a la tarda...

Tercera pista

Ja en sabeu el títol i el tema. Ja us he anunciat la data i presentat un dels pesonatges. Avui us dóno una pista sobre l'argument: feu clic aquí.

I unes quantes dades més de regal:

No és una novel·la de ciència ficció però un dels personatges té un poder especial.

No és un drama però hi mor molta gent.

No és una novel·la religiosa però Déu hi juga un paper important.

No és una novel·la negra però hi surt un assassí en sèrie.

No és una novel·la d'acció però hi ha persecucions i explosions.

Això és tot de moment. Més pistes d'aquí unes setmanes.

Segona pista

Endevineu el nom?

La resposta (i més informació de regal) aquí.

Naixement

Ja sé la data del naixement del meu nou fill (literari): serà pel novembre. Aquesta setmana m'han arribat les ecografies (=galerades) i la critatura fa molt de goig (què n'ha de dir el pare?). Després ha vingut la fase de buscar-li el nom més adequat i preparar-li la robeta per vestir-lo quan surti a veure món, tota una feinada que s'allargarà durant els propers mesos.

Aquesta novel·la significa el meu retorn a la ficció després de tres anys d'absència. Es tracta d'un llibre realment únic: és la primera vegada que una novel·la que escric agrada a tots els meus lectors de prova. En tinc algun d'especialment dur (per exemple el meu pare, o la meva dona: són implacables), però aquest cop fins i tot vaig aconseguir convèncer els més recalcitrants. Això vol dir que les possibilitats que també us agradi a vosaltres són elevades... (Ja em perdonareu si aprofito per començar a fer propaganda subliminal.)

Per altra banda, aquesta obra marcarà el meu cinquè aniversari com a escriptor "professional" (el meu primer llibre, descomptant col·laboracions, va sortir la tardor del 2005) i serà gairebé la desena obra com a autor en solitari o en parella. Per tancar millor el cicle, la mateixa editorial que es va arriscar a donar-me el tret de sortida s'encarregarà d'arrodonir aquest primer quinqueni (cosa que em permetrà figurar a la mateixa col·lecció que Isabel-Clara Simó o Herta Muller, tot un honor). Els dono les gràcies per apostar de nou per mi.

Si alguna cosa es pot dir de la meva breu carrera literària és que fins ara ha estat ben eclèctica: tres llibres per nens, una novel·la eròtica, una novel·la bèstia, dos peces serioses de divulgació científica i un recull de contes d'humor. I no és un accident: m'agrada escriure coses tan variades com sigui possible. Potser perquè també és el patró que segueixo com a lector. Dit d'una altra manera, sempre procuro escriure un llibre que m'agradaria llegir. No sé si això confón els meus lectors potencials, perquè al cap i a la fi el meu estil es manté escrigui el que escrigui, però el cert és que a mi em diverteix fer-ho d'aquesta manera. Em recorda quan a l'adolescència llegia Pedrolo i cada llibre que agafava era una sorpresa, perquè no sabies per on et sortiria. D'alguna manera dec estar intentant seguir un patró semblant inconscientment. (Per cert, la Júlia ens recorda que avui fa 21 anys que va morir Pedrolo. Que serveixi aquest post com a humil homenatge a un autor que m'ha influït molt).

El full de ruta per a la segona meitat d'aquesta primera dècada d'ofici seguirà unes passes similars, aviso. Els propers sis projectes de la meva llista són tots radicalment diferents i m'ho estic passant molt bé fent-los i preparant-los. Alguns em sorprenen fins i tot a mi mateix! Ja us aniré explicant més detalls d'aquesta nova novel·la durant els propers mesos, és clar. De moment us deixo amb la foto d'un dels personatges secundaris.

Trobada interactiva

El Cercle de Lectors ha posat en marxa una trobada interactiva al voltant de Les grans plagues modernes. Si em voleu enviar alguna pregunta, feu clic aquí. Teniu de temps fins el 16 de juliol.

Dilluns viral (víric?)

Ja torno a estar a l'Illa després de la setmana de parèntesi, i per poc el volcà no torna a deixar-me clavat, però aquest cop a l'altra banda del canal. Per sort aquest cop l'erupció no ha estat més que un rotet.

Mentre no agafi altre cop el ritme habitual, seguim amb serveis mínim. Us poso avui un vídeo del Documentos TV que us comentava en el darrer post. El grup d'experts que surt és espectacular, així que tots els vostres dubtes sobre la grip haurien de quedar resolts. En mig de les interessants opinions de tots ells trobareu també algunes declaracions meves.

[Nota: Moltes gràcies al Brian per notificar-me que el programa es va poder veure a tot arreu menys a Catalunya i passar-me l'enllaç online, que pel que es veu només estarà actiu per un temps breu.]

I de regal, una petita entrevista que em van fer al 9 TV la setmana passada (salteu al minut 1:11):

A Documentos TV

Demà dissabte a Documentos TV (La 2, 22.30)  fan un reportatge sobre la grip pel qual em van entrevistar. Si us interessa el tema val la pena que el mireu perquè em va semblar que els responsables l'estaven fent amb molta cura.

El final de la festa

Em quedava per explicar-vos la presentació del llibre a Blanes, però ara que l'autora del vídeo l'ha penjat, ho podeu veure vosaltres mateixos. Deixeu-me afegir només el meu agraïment a tots els qui van venir a la festa i a la Fundació Planells per haver-ho fet possible altre cop. Va ser tot un plaer aprofitar l'excusa del llibre per retrobar els meus amics, parents i coneguts, fins i tot algun amb qui feia 20 anys ben bons que no parlava (com la meva professora de química de COU!), o per fer noves coneixences i desvirtualitzar-ne d'altres (com la blogaire de la blanesfera que encara tenia pendent saludar).

Veureu que aquesta va ser una presentació atípica ja des del principi, una mica la marca de la casa dels xous que solem muntar amb els meus companys habituals de malifetes, el Marc Pérez i el Sebastià Roig. Per exemple, res més adequat per a un llibre sobre "enemics invisibles" que fer els primers deu minuts a les fosques. Això, afegit a les brillants intervencions dels dos presentadors va convertir l'acte en una mena de stand up comedy (pero asseguts) que va agradar molt al nombrós públic congregat. Hi va haver-hi moments curiosos, com l'immortalitzat en aquesta foto, on sembla que s'estigui presentant un llibre de còctels, amb les llimones sobre la taula preparades per anar a parar al fons dels gintònics (gentilesa de la reina de Ki). Haureu de mirar el vídeo si voleu saber el perquè i quina relació té tot plegat amb la malària i remenar les escombraries. Aquí teniu el guió de la interveció del Sebastià per escrit i aquí el del Marc. Podeu llegir altres cròniques de la presentació aquí i aquí.

Un dels moments culminants de tota presentació és la sessió de signatures  al final. Fa dos anys, la gentada que va fer cua per a què els dediqués el llibre em va agafar totalment per sorpresa. Vaig acabar amb el dit garratibat de tant signar perquè, innocent de mi, només duia un boli bic a sobre. No signeu mai llibres amb un bic. Són mortals. Aquesta vegada vaig tenir la sort que uns dies abans m'havia entrevistat una periodista que, quan vam acabar, em va demanar que li dediqués l'exemplar de Las grandes plagas modernas que duia. Com que no portava cap bolígraf a sobre em va passar el seu (el teniu a la foto). Ah, amics! Quina finesa! Quina velocitat! En vaig fer tants elogis que me'l va regalar. Quan, uns dies després, li vaig enviar un email explicant-li que bé que m'havia anat el seu present per ajudar-me a superar una hora sencera de firmar llibres, em va contestar que acabava d'entrevistar l'Eduardo Mendoza a Barcelona i que havia tingut una reacció semblant. Al final també li havia regalat també un d'aquests bolígrafs màgics, que suposo que ara l'home farà servir en les sessions maratonianes de signatures. Si corre la veu entre els professionals, el Pilot G-Tec C4 es pot convertir en el patrocinador oficial de la propera diada de Sant Jordi.

[Nota: fotos de Sebastià Roig i PepQuímic, vídeo de la Fina... Moltes gràcies!]