Vapor negre: presentació avui

Avui es presenta a la llibreria Obaga de Barcelona el nou recull de contes al qual he participat, Vapor negre, un fix-up steampunk, que traduït vol dir que és una novel·la feta de contes (on les històries independents acaben formant un relat unitari perquè comparteixen personatges i escenaris) i que està ambientada en un passat alternatiu, on la ciència-ficció es barreja amb fets històrics (en aquest cas, el Casino de la Rabassada,  Fredereick Pearson i La Canadenca, etc). En aquesta estranya Barcelona hi trobareu misteri i assassinats (no en va el llibre s'ha publicat a la col·lecció crims.cat) al voltant d'un descobriment fantàstic (en més d'un sentit) que amenaça amb desestabilitzar l'equilibri econòmic mundial. Una colla de personatges molt diversos es passejaran per la Barcelona del 1911 intentant treure profit d'aquest descobrint i lluitant per acabar-se emportant el premi gros.

L'experiment ha estat coordinat per Jordi de Manuel (amb l'editor Àlex Martín) a partir de la novel·la La febre del vapor, del Jordi Font-Agustí, que ens va proporcionar les bases d'aquest univers alternatiu. Apart d'aquests dos escriptors, hi hem participat Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta,  Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras i jo mateix.

Em perdré la presentació d'avui, perquè estaré a uns quants milers de quilòmetres, però no perdeu aquesta oportunitat de sentir com el bo i millor del fantàstic català us explica com a sigut l'experiència d'escriure una novel·la a 22 mans.

Avui, conversa amb Quim Torra a Girona

 Si esteu pels volts de Girona auqesta tarda, passeu-vos a veure'ns al President Torra i a mi parlar de com va anar la pandèmia i quin futur ens espera. No passa gaire sovint que pots parlar amb un dels protagonistes de la gestió de la crisi (Torra va ser president durant els anys durs de la covid-19) i presentar el punt de vista polític i el científic junts, per això aquesta serà una ocasió força única que val la pena aprofitar per reflexionar contra un tema tan complex. Estic segur que sortiran coses interessants (els de Crónica Global  creuen que no, i només per això ja val la pena venir a veure'ns, no trobeu?).

ACTUALITZACIÓ: Aquí teniu el vídeo de l'acte i la crònica.

Ressenya (i presentació): L'esquerda

Avui us parlaré de L'esquerda, d'Elisabet Moreno. Comparteixo amb l'autora el fet de ser blanenc i un enamorat del mar i de Ruyra, així que aquesta novel·la tenia molts punts perquè m'agradés. L'esquerda és a la vegada una actualització i un homenatge al mon mariner que descrivia Ruyra, però el principal encert és que no intenta copiar els recursos i els temes d'aquelles narracions clàssiques. La història és un drama personal amb tocs de misteri que manté l'atenció tota l'estona, però la seva principal virtut és la construcció d'uns personatges creïbles, amb les seves febleses i les seves virtuts. Per exemple, el pescador protagonista, en Vadó, sembla un descendent del protagonista d'El vell i el mar de Hemingway. La novel·la té també un toc de western crepuscular, aquelles històries on el protagonsita es troba que el mon ha canviat al seu voltant i ja no encaixa a la que era casa seva, perquè segueix ancorat a les formes de fer d'un temps que ja no existeix. En resum, una novel·la que es llegeix bé, amb un bon ritme i uns personatges que de seguida se't fan propers, un parell de girs interessants i una mitologia (Sa Malica, la mateixa esquerda...) ben construïda.

Per cert, dimarts que ve tindré el plaer de presentar L'esquerda a Blanes, el poble de l'autora (i el meu!) i un escenari molt semblant al poble sense nom de la història. Si sou per allà, veniu a veure'ns!

 

Ciència al Twitch

 

Ahir vaig fer el meu primer Twitch, de la mà de la Cèlia Ventura, membre del col·lectiu Neurones fregides, que son la nova generació de divugladors en català. En sentirem a parlar, d'aquesta colla. I si em voleu sentir a mi parlar, sobre càncer i envelliment, sobretot, aquí teniu el vídeo.

Resssenya: Elizabeth Finch

Julian Barnes és un dels narradors britànics (mundials?) més sòlids que hi ha actualment. La seva capacitat de construir històries colpidores a partir d'anècdotes mínimes és fascinant. I en el seu nou llibre arriba al punt culminant d'aquesta habilitat. Elizabeth Finch, novel·la que, com les anteriors edita Angle, està construida sobre una sèrie de fets banals i, malgrat això, resulta apassionant. La novel·la parla de la fascinació d'un estudiant en vers la seva professora, però no va per on us penseu: ni hi ha tensió sexual ni cap fet trencador (no us faig cap spoiler, es veu des del principi). A més, a mitja novel·la canvia de terç i passa a convertir-se en un assaig sobre un personatge clàssic abans de tornar a concloure la història principal. Una estructura poc habitual i un motor narratiu inesperat que, malgrat tot, enganxa des del principi i et contagia aquestes ganes de saber més sobre Elisabeth Finch que té el protagonista. És un llibre "humil" (no espereu res èpic ni trencador) que corre el risc de perdre's entre l'allau de novetat de Sant Jordi, però també una petita joia pels qui saben apreciar el talent de Barnes.

Fa 50 anys...

L'any passat vaig fer un fil de twitter amb els millors discs que complien mig segle de vida:

Un dels àlbums més importants de la història del rock acaba de fer 50 anys: Machine Head, de Deep Purple ( https://t.co/dCTOEYW34k). Celebrem-ho https://t.co/j4p0p7XQqN

— Salvador Macip (@macips01) April 28, 2022

Al final em feia la pregunta de si algun dels discos que havia sortit el 2022 seria recordat encara mig segle després. Em temo que pocs (o potser cap). I és que la del 1972 va ser una gran collita musical... Però la del 1973 encara va ser més bèstia, així que em tocava fer-ne una altra versió enguany. Aquí va:

Avui fa 50 anys exactes que va sortir el Dark Side of the Moon. L'any passat vam repassar en un fil els millors discs que arribaven als 50, així que ara tocaria fer el mateix amb les obres mestres del 1973. 1/15https://t.co/n4ftTB8ygm

— Salvador Macip (@macips01) March 1, 2023