dilluns, 19 de febrer del 2024

Matar cèl·lules velles

Recentment, al meu laboratori vam publicar un article sobre un fàrmac que, almenys en condicions experimentals, és molt eficient a l'hora de netejar les cèl·lules velles dels teixits. Ara hem de veure com funcionarà en éssers vius, però de moment, la revista on es va publicar l'ha seleccionat com un del top 10 de l'any passat. Les coses s'estan movent ràpid en aquest camp,i aviat veurem coses molt interessants (vull dir clínciament útils), n'estic convençut. 

  .

Avui parlaré d'aquests i altres temes en una conferència que faig a BCN, per si algú s'hi vol passar:



dilluns, 29 de gener del 2024

Minuts musicals, edició 2024 (IV)

I acabo els dilluns musicals de gener de repàs al que més m'ha agradat del 2023 amb aquest tema del darrer disc del Caïm Riba, El racó dels pensaments, que transmet un bon rotllo fantàstic. Fa just 10 anys que va començar la seva carrera en solitari, després del final de Pastora, i en cada disc pots trobar almenys un parell de cançons que et posen de bon humor. No és poca cosa.


dilluns, 22 de gener del 2024

Minuts musicals, edició 2024 (III)

El retorn més sonat del 2023 va ser el de Peter Gabriel, que va publicar i/o, el primer disc de material original en 21 anys. És un CD sonorament impecable, com sempre, amb grans temes, que sona sorprenentment modern malgrat mantenir el so que defineix l'autor. I, més sorprenentment encara, va ser número u a UK, malgrat tots els anys que havien passat des del darrer cop que Gabriel havia sortit a les llistes. Podria posar qualsevol de les cançons, però aquesta és potser la que més m'agrada (i té un vídeo que treu un bon profit de la IA):

dilluns, 15 de gener del 2024

Minuts musicals, edició 2024 (II)

El 2023 va ser també l'any del retorn dels Extreme, un grup que va quedar englobat dins del moviment hair metal dels 80 però que tenia molta més qualitat musical que els seus companys de generació. La seva arma secreta era el guitarrista, Nuno Bettencourt, un dels últims guitar heroes del segle XX. Six és un CD molt potent, i té aquesta perla, que inclou un solo de Bettencourt que va omplir rius de pixels a internet i va propulsar el nou disc:

dilluns, 8 de gener del 2024

Minuts musicals, edició 2024 (I)

Ara que oficialment s'ha acabat la temporada de festes, començo l'any al blog igual que vaig fer el 2023, repassant la música nova que més em va agradar de l'any anterior. Seran quatre dilluns musicals (de nou en honor a la secció històrica del bloGuejat) que comença amb el retorn d'uns clàssics, els OMD, que el 2010 van començar una segona vida. Fan un so clàssic però, per coses de les modes, sona molt modern. I el nou disc, Bauhaus staircase, que curiosament va arribar a número u a UK, té un munt de moments bons. Per exemple, aquest:


divendres, 5 de gener del 2024

Twelfth Night


En el mon anglosaxó avui se celebra (és un dir) la Twelfth Night, la dotzena nit de Nadal, que coincideix amb la vigília de l'Epifania (o nit de Reis) al sud d'Europa. Malgrat tenir-la marcada al calendari (i ser el títol d'una obra de l'autor de referència del país), se li fa poc cas. Ni cabalgates ni regals. L'hereu tampoc té edat ja per aquestes coses però, malgrat tot, aquesta nit els Reis deixaran paquets sota l'arbre. Que no sigui dit que no tenim present totes les tradicions! Que els Reis us portin moltes coses maques!

dilluns, 1 de gener del 2024

Bon any nou!

 

A veure quines sorpreses ens porta aquest 24. Que tingueu tots molta salut i que sigui un any bo en tots els sentits!

diumenge, 31 de desembre del 2023

Balanç de l'any


S'acaba un altre any i toca allò de fer una mica de balanç al blog. Sempre em queixo que els blogs estan morts i tota la pesca (és ja una tradició de cap d'any) però el 2023, per primera vegada en la història del bloGuejat he revertit la tendència a la baixa de posts i he recuperat els nivells pre-pandèmics, amb dades similars als 2018 i 2019, per sobre les 60 entrades, més d'una a la setmana. A veure si puc mantenir aquest ritme a partir d'ara, que sembla assequible i evita prou bé la desconnexió. Els comentaris continuen sota mínims (agraïments als quatre que sempre comenteu!), però no passa res. Els posts tenen una mitjana d'entre 50 i 100 visites, amb alguns pics, que no son les xifres que es veuen a X (on, passada la febre pandèmica m'he estabiltizat amb 23.000 seguidors), la xarxa que més uso encara, malgrat les bogeries del seu propietari, però no estan tampoc gens malament. 

Aquest any ha sigut intens des del punt de vista laboral, amb la meva nova responsabiltiat com Director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que m'ha portat a pujar i baixar de Leicester (on encara mantinc el laboratori "mare") a BCN (on he obert un segon laboratori a l'Institut Carreras) amb força freqüència. Pel camí, he après a treballar a avions i aeroports, s'ha d'aprofitar el temps al màxim. La ciència ha anat bé, hem sigut productius, però no hem publicat tant com anys anteriors, perquè els estudis han sigut més llargs i complexes, ha costat més acabar-los. Ara tinc un munt de resultats sobre la taula que espero que podrem treure al llarg del 2024.

Literàriament continuo a un ritme més lent que el que tenia fa uns anys, que ja em va bé. El 2023 només he publicat un llibre, El secret de la vida eterna, a mitges amb el Manel Esteller, una obra de divulgació sobre el meu tema principal de recerca que fa anys que tenia pendent. El llibre ens ha donat moltes alegries, com per exemple arribar per primera vegada al número u de la llista de vendes en els 18 anys que fa que publico. Té una importància relativa, això, més enllà de la curiositat. El que importa és que el llibre ha estat ben acollit i als lectors sembla que els ha agradat.

La novetat més inesperada d'aquest any és que a la primavera ens van dir que ens havien acceptat un projecte de sèrie de divulgació pel nou canal juvenil/infantil de TV3. Altres projectes audiovisuals que havia intentat aixecar havien fracassat i, la veritat, no m'esperava ja que aquest funcionés (massa complicat, això de la televisió!). Però va passar, i això vol dir que em vaig passar l'estiu fent els guions amb la co-guionista i buscant forats a la tardor per rodar els 13 capítols de 10 minuts que formen la primera temporada de la sèrie (veurem si n'hi haurà més...). Una experiència totalment nova per mi, i molt interessant. I, a sobre, m'ha permès explotar la meva faceta musical, que fins ara era purament de costellada. Us explicaré més coses quan pugui, que de moment els detalls estan sota secret de sumari.

El meu calendari del 2024 inclou l'estrena de la sèrie (que havia de ser a la primavera, però s'ha posposat a la tardor) i la publicació del meu segon llibre d'assaig reflexiu, que seguirà el patró del primer. Hi ha altres projectes en dansa (una novel·la que tinc a mitges, la següent de Macip Garzón, que ja està escaletejada...), però veurem quins es concretaran a temps per ser inclosos al balanç del desembre que ve.

I res més des del bloGuejat pel que fa a aquest any. Que acabeu el 2023 amb alegria i que el 2024 us porti salut i felicitat!

dimecres, 27 de desembre del 2023

Minuts musicals: el millor del 23

Vaig començar l'any repassant els discs que més m'havien agradat del 2022, i en pensar quins serien els del 23 m'he adonat que aquest any, musicalment no ha sigut de grans descobriments. He escoltat molta música clàssica, a través de l'hereu, que és qui m'està reeducant en el tema (n'estava més al cas quan era adolescent, però vaig caure en el costat fosc...), però això no es pot considerar novetats (la majoria de peces que més m'han agradat han estat escrites fa més d'un segle!). 

Sigui com sigui, per anar tancant l'any us deixo la peça que més he escoltat, un dels concerts més clàssics del repertori de violoncel que, malgrat tot, no coneixia: el concert en mi menor per a violoncel d'Elgar, que ja vaig penjar al blog com a descobriment destacat l'any passat. Com us vaig dir ja llavors, només cal que escolteu els primers cinc minuts per entendre què vull dir. De totes les versions que he sentit, aquesta és la més potent:

 

Però aquesta, més moderna i la primera que vaig sentir, ocupa un segon lloc molt proper:

 

dimarts, 26 de desembre del 2023

Llarga vida als sidemen

Ahir vaig penjar la nadala dels Pogues en record del seu cantant, mort fa poc, i això em va portar a una llista de músics que ens han deixat aquest any, i pensava en tots aquests noms que ningú recorda, malgrat tot el que han fer. En selecciono tres avui com homenatge a tots els sidemen que han contribuït de manera important al seu grup però que quan es moren, la notícia no surt a cap diari. Potser a una revista especialitzada, si tenen una mica de sort. Aquests tres mereixien més, per exemple.

Randy Meisner va ser baixista de tots els discs clàssics dels Eagles excepte el darrer, abans de les reunions que van tenir lloc més de vint anys després que ho deixessin. No va participar d'aquesta segona vida del grup, en part pels seus problemes de salut. Membre fundador i part integral del joc de veus del grup, tenia l'honor de ser la veu solista d'un dels temes dels Eagles que més temps va estar a les llistes d'èxit, i que a la recta final aprofita al màxim el rang de la seva veu avellutada:

Bernie Mardsen va ser un dels dos guitarristes originals de Whitesnake i va estar al grup del 1978 al 1982, abans de la seva època més coneguda. Tot i això, va ajudar a definir el so de rock dur de dues guitarres que tants altres van copiar, i va coescriure algun dels grans èxits del grup, per exemple, aquest, que es va convertir en el seu single més popular quan el van refer uns anys després:

I acabo amb Denny Laine, que va tenir la seva primer oportunitat de ser famós amb els Moody Blues, grup que va co-fundar a Birmingham en els anys 60. Els va deixar després del primer disc i abans que el seu substitut, Justin Hayward, els portés a l'èxit amb una de les balades més famoses de la història. Però a diferència de la majoria de gent, Laine va tenir una rara segona oportunitat quan el seu amic Paul McCartney li va demanar que fos el guitarrista del seu nou grup, Wings. Fa formar-ne part de principi a final, com a guitarrista, segona veu i, ocasionalment, cantant principal i, fins i tot, co-compositor, com en aquesta petita joia:

dilluns, 25 de desembre del 2023

Bon Nadal!

 

La nadala d'aquest any havia de ser aquesta... Que passeu un bon dia de Nadal envoltats de la gent que us estima!

dijous, 14 de desembre del 2023

El secret de la vida eterna: les presentacions de la setmana que ve

La setmana que ve fem les tres darreres presentacions d'El secret de la vida eterna, de nou a BCN (aquest cop en format conversa) i també a les ciutats d'origen dels autors (Sant Boi i Blanes). Passeu a saludar i a sentir-nos parlar sobre l'envelliment, la immortalitat i el futur que ens espera!



divendres, 1 de desembre del 2023

Shane MacGowan (1957-2023)

No acostumo a fer obituaris, però avui volia recordar Shane McGowan, cantant dels Pogues, gran poeta i músic, pèssim cantant i alcohòlic recalcitrant, que és un miracle que hagi viscut tant, amb el ritme de vida que ha portat. El seu punk folclòric va posar banda sonora a la meva joventut. Quants cops vam escoltar Fiesta a tot drap aquell estiu al cotxe, quan començava a conduir? Recordo també un concert èpic al Palau dels Esports quan els Pogues estaven al pic de la seva popularitat i vaig estar a primera fila cantant tots els temes i saltant amb ells. Però potser m'agradava encara més quan els Pogues es posaven tendres...


Diria que els vaig descobrir amb aquesta:


I aquesta és una de les seves últimes grans cançons, ja sense els Pogues. Que serveixi de comiat.

dijous, 30 de novembre del 2023

El Secret a les llistes

Sempre és una sorpresa (i una alegria) veure un llibre de divulgació a les llistes de vendes, una cosa que no passa gaire sovint a casa nostra (la divulgació desperta un cert interès, però no és una literatura de masses, per desgràcia). I si el llibre és el teu, doncs encara més sorprenent i agradable! N'he publicat 42 i mai havia aconseguit pujar al número 1 de la llista oficial de vendes. Amb El secret de la vida eterna finalment ha passat, dues setmanes seguides (més posicions d'honor a altres llocs). Les llistes tenen un interès relatiu, imperfectes com son de concepte i execució, però, si més no, son el senyal que els lectors recolzen el llibre, i aquesta és la millor recompensa que pot tenir un escriptor. Moltes gràcies a tots els qui ens heu fet confiança i us heu comprat El secret. Espero que us hagi agradat... i que el regaleu per Nadal!



divendres, 24 de novembre del 2023

10 anys escrivint a l'ARA

El 24 de novembre del 2013 escrivia el meu primer article de divulgació pel diari ARA (us el poso a continuació). Fa, doncs, deu anys justos, i encara hi contribueixo regularment un parell d'articles al mes. Vaig començar la meva col·laboració al diari una mica abans, l'abril del 2012, fent una columna, però any i mig després em van oferir canviar a un format més extens i aquí continuo, 189 articles després, intentant explicar-vos coses interessants i curioses. I espero poder-ho fer molts anys més!


dilluns, 20 de novembre del 2023

Coses que fas a BCN quan tens un forat a l'agenda...

La setmana passada vaig aprofitar que estava a BCN per feina per dedicar una estona a les meves altres activitats. Entre altres coses, vam presentar El secret de la vida eterna a l'Alibri, amb el JM Mainat de mestre de cerimònies. Fer-me una foto amb ell a l'estil Trinca (amb dos científics substituint dos cantants) va ser tot un regal, considerant que tinc tots els seus discs i de petit em sabia totes les lletres de memòria).


A la presentació també van venir joves científics dels nostres laboratoris i ens vam fer una foto de família. És esperançador veure que hi ha recanvi i les noves generacions pugen així de fortes!


Uns dies després, vaig passar per la Fabra i Coats per participar doblement al Festival 42, una de les cites culturals més interessants de la ciutat, ara plenament consolidat en el seu tercer any i batent rècords d'assistència. Primer vaig ser part d'una taula rodona sobre la mort i la immortalitat, al costat de llumeneres com la Carme Torras, el Ricard Solé i el Francisco Martorell, molt ben moderats per la Muntsa Mimó. L'hora se'ns va fer curta a tots, ponents i públic, perquè el tema dona per molt.


El final de festa va ser el retorn dels Malalletra, el grup d'escriptors roquers, que vam tancar el festival amb un repertori amb referències al fantàstic que va animar tots els assistents. Pujar a l'escenari amb aquestes feres és sempre un plaer. Ara tornarem a hibernar uns mesos, però no us perdeu el proper concert, quan sigui que el fem!

En podeu llegir crònques aquí i aquí.

divendres, 10 de novembre del 2023

Aquest diumenge, al 42...

Ha començat una nova edició del Festival 42 de gèneres fantàstics de Barcelona. Els que el coneixeu ja sabeu que val molt la pena (i els que no, què espereu?).  Aquest diumenge, dia 12, hi faré doblet amb una taula rodona titulada Mortals o immortals, sobre un dels meus temes preferits, i, a més, tindré el plaer de contribuir al concert de clausura del festival com a membre dels Malalletra. Serà el nostre segon concert, després de l'estrena de Sant Jordi. No us perdeu aquesta rara oportunitat de veure el grup més lletraferit de l'escena catalana (som tots escriptors) fent un repertori (literalment) fantàstic!



dimecres, 8 de novembre del 2023

Podrem aturar l'envelliment i la mort?

 

Si us intetressa el tema de la vida, l'envelliment i la mort i el futur de la humanitat i esteu a Barcelona, veniu avui a veure'ns! Més detalls aquí.

dimecres, 1 de novembre del 2023

Que passeu un bon dia de Tot Sants


 A casa tenim un peu a la tradició catalana i un altre a l'anglosaxona, però els panellets de ma mare no fallen mai. Bona diada de Tot Sants a tothom!

divendres, 27 d’octubre del 2023

El secret als mitjans

Aviat us anunciaré les dates de les presentacions, però de moment, aquí teniu algunes intervencions que hem fet aquests dies el Manel i jo als mitjans parlant del nostre nou llibre, El secret de la vida eterna:

Els matins de TV3

 

Més 3/24 de TV3
Cafè d'idees de TV2
Catalunya Ràdio (entrevista a El Matí)
Versió RAC1

La Tarda de Catalunya Ràdio






Página dos (minut 18:30)
ARA Diumenge (Entrevista)


Acabo amb aquesta foto, que em fa una il·lusió especial. És la Maria Branyas, la persona més longeva del mon actualment, amb el nostre llibre a les mans.


dilluns, 23 d’octubre del 2023

El secret de la vida eterna, ja al carrer

La setmana passada va sortir a la venda el meu darrer llibre de divulgació, El sectret de la vida eterna, que he escrit a mitges amb el Manel Esteller, amb qui ja havia publicat recentment un recull de contes. Sent tots dos científics amb experiència en la divulgació (i, a més, coautors), era lògic que acabéssiom fent un llibre de divulgació. El tema també era previsible. Tant ell com jo treballem en envelliment (en el meu cas, és una de les línies centrals de la meva recerca) i encara jo tenia pendent dedicar-hi un llibre. N'havia fet un de breu anteriorment, l'únic de la meva bibliografia escrit directament el castellà, un llibre de quiosc que mai havia estat traduït al català, i tenia ganes de tractar el tema a fons. El tenia a la llista de pendents, però altres projectes li passaven pel davant.

Llavors, després de publicar els nostres contes, el Manel em va dir si volia escriure amb ell un llibre sobre l'envelliment, que la seva editora li havia proposat aquest tema i com que sabia que era la meva especialitat, pensava que potser em vindria de gust fer-lo a mitges. Em va semblar una coincidència fantàstica i una oportunitat que no podia deixar passar, així que ens vam posar a treballar de seguida.

La recerca sobre l'envelliment ha fet passes de gegant en els darrers deu anys (el meu llibre previ ha quedat ràpidament obsolet) i el que estem fent als laboratoris avui en dia sembla ciència-ficció. En el llibre hem intentat fer un retrat de com està la situació, què sabem i què no sabem sobre per què envellim, i que es pot fer per millorar-ho. El títol és cridaner, ho admetem, però al cap i a la fi, una mica ja és això: estem intentant entendre què passa al nostre cos amb el pas del temps i si aquesta degradació és inevitable. Pot la ciència fer-nos viure més i, sobretot, millor? Sembla clar que serà així en un futur proper. Però quin és el límit? És possible la joventut eterna? La immortalitat? Son preguntes més complexes del que semblen, i especialment interessants. Obren un munt de possibilitats, no tan sols mèdiques, sinó també ètiques i socials, que també tractem al llibre.

L'envelliment és un tema que ens tocarà a tothom (si tenim sort!) i entendre'l és bàsic. La ciència està preparant una revolució en aquest camp, i més val que estiguem tots al cas. Si ens heu llegit al Manel o a mi fent divulgació ja sabeu que sempre mirem d'explicar temes complexes de la manera més senzilla possible per a que tohom els pugui entendre. En aquest llibre trobareu un munt de coses que segur que us interessen, no el deixeu passar!


Curiosament, aquests dies a la premsa hi hagut un interès especial pels senolítics (un dels fàrmacs que descrivim al llibre, i que poden ser un dels primers tractaments anti-envelliment) i m'han entrevistat en alguns mitjans, fent una mica de pre-campanya del llibre. Si voleu fer-vos una idea de la mena de coses que surten al llibre, aquí teniu uns links:

divendres, 13 d’octubre del 2023

Escolta el teu cos

 

Aquesta setmana TV3 ha presentat la segona temporada del seu canal infantil/juvenil, el SX3, just ara que fa un any que es va estrenar aquesta nova versió del Super3 i que s'ha convertit en líder de la seva franja, després d'anys d'estar mig oblidat. Així doncs, ja us puc anunciar oficialment que hi participaré en un projecte en el qual he estat treballant aquests últims mesos, l'Escolta el teu cos.

L'embrió de l'ETC el trobem a les col·laboracions que vaig fer amb l'InfoK durant el pic de la pandèmia (començant amb una assessorament a finals del 2020 i seguint per un parell d'intervencions al llarg del 2021). Allà vaig conèixer la Irene Blay i va ser ella a qui se li va ocórrer fer un programa de divulgació per a nens, centrat en el cos humà. Quan m'ho va proposar vaig acceptar de seguida, perquè crec que explicar ciència als nens és essencial per a què les societats del futur siguin millors. I ens vam posar a treballar.

Un temps després, vam presentar la proposta a TV3, i vam tenir la sort que va ser una de les triades pel nou SX3. De moment no us en puc donar gaire detalls, només que és una temporada de 13 episodis d'uns deu minuts, cadascun centrat en una pregunta relacionada amb el cos, que combinen imatge real i dibuixos. A part d'estar implicat en els guions i la direcció, també tinc la sort que sortiré en pantalla, acompanyant l'estrella del xou, la Zene. Al vídeo de la promo de la temporada, la podreu veure (minut 0:17):


Ja us aniré donant més informació el projecte a mida que pugui. El que si que us avanço és que m'han deixat que faci la música del programa i que serà una mica marciana...

divendres, 6 d’octubre del 2023

Feliç aniversari, Red

Avui fa exactament 49 anys, podies entrar a una botiga de discs comprar-te un disc que acabava de sortir i trobar-te això:


Millor que no ho comparem amb l'experiència actual (ni botigues de discs, ni King Crimson, ni Starless ni res que se li assembli).

diumenge, 1 d’octubre del 2023

Un altre 1O

Tinc el bloc adormit i sembla que només el desperto per efemèrides polítiques... Aquesta no s'oblida fàcilment. Sis anys ja d'aquell 1O que va posar Catalunya al mapa i que no vam saber/poder capitalitzar. Un dels moments més rellevants de la nostra història recent, i encara n'estem veient els efectes. Veurem com acaba, perquè això va per llarg...

dilluns, 11 de setembre del 2023

Un altre 11S


L'11S a casa celebrem unes quantes coses, i aquesta continua sent important, malgrat els temps incerts que corren. No sabem gaire bé on som i on anem, però aquí estem. A la primera mani de l'11S que recordo es cantava "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". Gairebé 50 anys després, és un lema que sembla que no ha perdut vigència, per desgràcia.

Que tingueu una bona diada, a casa, al carrer, a la platja o passenjant per la Setmana. Jo me la passaré a Andorra treballant, que és una novetat per mi.

dimecres, 6 de setembre del 2023

Back to school

 

Molts ànims a tots els qui comencen curs avui (entre ells, l'hereu). I aprofito per reivindicar aquesta peli oblidada, amb una gran banda sonora (i una gran Michelle Pfeiffer...). 

dimarts, 5 de setembre del 2023

Ens veiem a la Setmana


Divendres comença la Setmana del Llibre el Català, el gran esdeveniment literari de tardor que inaugura oficialment la temporada. Aquest any no hi presento llibre (però tinc novetat el mes que ve, ja en parlarem...), però si hi que col·laboro d'una altra manera, amb un dels texts de l'exposició Ser de lletres, que uneix escriptors i creadors gràfics per tratar una sèrie de temes relacionats amb el procés creatiu. A mi m'ha tocat parlar de les noves tecnologies fent tàndem amb el Sergi Puyol. Veniu a veure com ens ha quedat, i si us passeu pel Moll de la fusta divendres a les 6 de la tarda, m'hi podreu trobar, junt amb uns quants dels implicats, fent la inauguració de l'exposició. Per anar obrint boca, us ensenyo com comença el que hem fet el Sergi i jo, que al final ha adoptat format de còmic...


Actualització: aquí teniu unes quantes fotos de la inauguració, amb autors i autoritats.






divendres, 1 de setembre del 2023

Ressenya: Biografia del foc

Arriba setembre i comença la temporada literària, marcada per les novetats que es presenten a la Setmana. Una d'aquestes és el nou recull de contes de Carlota Gurt. Havia llegit la seva novel·la, però encara no la coneixia en formats breus, així que, després de la bona experiència del llibre anterior, m'he llançat de cap a Biografia del foc

L'estil personalíssim de l'autora és present des del primer paràgraf, cosa que segur que deleiterà els fans ("més Gurt que mai", com diu la faixa promocional). Els contes son independents però tenen punts de contacte (alguns pesonatges i escenes o conceptes repetits, per exemple) i es podria dir que son una barreja de metàfores (amb molts ocells i incendis, que justifiquen el títol i la imatge de coberta) sobre les relacions personals, amb especial èmfasi en les que no acaben bé. Hi ha molta metaliteratura, i les imatges poètiques marca de la casa per tot arreu. Tal com es reconeix en un dels contes, sembla que els finals no li importin gaire a l'autora, perquè les històries realment no comencen i acaben. Més que narracions, son observacions, cosa que a vegades l'acosta a altres contistes que també son bones observadores, com la Tina Vallès. També m'ha recordat a l'estil de l'A. M. Homes, que té una mala llet similar a l'hora de fer retrats de personatges quotidians.

Com tots els llibres de contes, n'hi ha que t'atrapen més que altres però, en general, el nivell d'interès que m'han despertat és alt, sense potser cap que destaqui especialment. Es llegeixen bé i el conjunt flueix, de manera que abans que te n'adonis ja te'ls has acabat. Estan ben escrits, amb ritme i força, i aquest estil entre directe i agressiu, que funciona especialment bé en les distàncies curtes. En resum, una bona lectura d'una autora amb una veu potent, que segur que agradarà a un públic ampli.

dijous, 31 d’agost del 2023

Postals de vacances

Últim dia d'agost, últim dia oficial d'estiu, i toca trencar el silenci canicular al blog. És el moment de repassar les fotos de les vacances i donar la tabarra als amics. Jo vaig començar l'estiu amb un viatge de feina a Costa Rica, que va tenir també uns quants moments més propers a unes vacances, dels quals en deixo constància aquí:






Platges precioses i solitàries i selva per tot arreu. I visites a costariquenys centenaris per veure si trobem el secret de la seva longevitat, aquesta era una de les parts que tenia la feina. Després, uns dies al meu poble, com sempre, tornar a treballar (l'agost és un bon moment per avançar coses que s'han quedat endarrerides) i repicó de final d'estiu a Àustria, començant per Salzburg, ciutat petita però carregada de joies arquitectòniques.





I després, salt cap a Viena, on la sensació d'estar en un parc temàtic dels Hasburgs és encara més gran. Ciutat preciosa, això sí, carregada de turistes que enlloc de buscar sangria i platja es perden per museus i concerts de Mozart.







I tornem a la feina, que aquesta tardor ve carregada de coses interessants, que ja us aniré explicant. Bona reentré a tots!