Sobre the daily bloGuejat

Alguns ja sabeu que la Clídice fa una secció sobre blogs a un programa de Ràdio Esparraguera. Acaba de penjar el show de la setmana, que és una llarga carta d'amor a l'autor de The daily avalanche, a qui li troba totes les virtuts (allau, vigila, que t'ha sortit una cyberstalker!).

Cap al final les dues tertulianes mencionen el bloGuejat, sobretot com a pont per parlar del post del Sobre llibres que us recomanava l'altre dia. Tot i això, encara tenen temps d'enviar-me algunes floretes, la millor d'elles que m'assemblo al Mortadelo (tot un detall no citar el meu nas gros entre la llarga llista de característiques mortadelinianes). Uns tant i altres tan poc!

Minuts després d'escoltar el podcast rebo un email d'algú que no conec de res que em diu que li agrado, sobretot la forma dels meus ulls (no m'ho estic inventant). Sembla que encara hi ha gent que troba els mortadelos atractius. No està tot perdut.

Tres llibres

Aquests dies que he freqüentat aeroports, avions i trens he tingut més temps de llegir. És l'únic avantatge que té viatjar sol: pots dedicar tots els temps morts a la lectura. Em vaig endur una selecció de peces tan diferent com em va ser possible, per allò de tenir un llibre a mà per a cada estat d'ànim.

El primer que vaig agafar em va sorprendre molt gratament. No perquè no sospités que estaria bé (sinó ja no me l'hauria comprat). Vagi per endavant que no sóc admirador de la novel·la negra. Passada l'etapa Agatha Christie/Sherlock Holmes que tothom pateix a l'adolescència i excepuant una fase intensa Highsmith-Ripley i l'ocasional clàssic (Chandler, Hammet, Simenon), és un tema que no m'atrau massa. Per això La mala dona començava amb un hàndicap important. Però em va convèncer des de les primeres planes. Quan vaig veure que l'autor havia decidit que el narrador del llibre fos la mateixa Mort, vaig pensar "d'aquesta no te'ns surts, nano". És massa arriscat com perquè funcioni. Estic content d'haver-me equivocat. El Marc Pastor demostra un gran ofici i unes ganes de jugar-se-la molt inusuals en un gènere amb unes pautes tan clares. I a més li surt bé. Trobo genial que un llibre que no segueix les normes hagi tingut tan bona acollida. I que sigui tan amè sense que et posi les coses massa fàcils. Té uns deutes clars (i reconeguts literalment al text) amb R.L. Stevenson, a part de Conan Doyle, i l'autor sap fer que això funcioni a favor de la novel·la. Se li ha de reconèixer uns altres mèrits: una ambientació ben aconseguida que converteix Barcelona en la Londres boirosa de Jack l'Esbudellador i un ritme propi d'una producció cinematogràica. Potser li retallaria unes quantes planes al darrer terç, però això no treu que sigui una lectura del tot amena.

A la maleta també hi havia dos llibres de contes. Els qui us passeu per aquí sabeu la meva recent animadversió per aquest gènere. No diré que aquests reculls me l'han curat, segueixo veient-hi els mateixos problemes, però he de confessar que m'ho vaig passar bé llegint-los. Em sembla que el conte català es pot dividir en dos grans grups. En un, els hereus de Pere Calders munten històries amb un to entre irònic i clarament humorístic, amb pràcticament l'obligació de posar en algun lloc (preferiblement al final) un gir inesperat o una mena de punchline agut que justifiqui la història. És una mica el que havia provat jo mateix a Quina gran persona, igual que tants d'altres escriptors catalans de la nostra generació. En Jesús M. Tibau es passeja per aquest terreny amb tota comoditat. A Una sortida digna el trobem tan fresc i directe com és en el seu blog, i això és una qualitat per mi bastant sorprenent. Perquè no és gens fàcil sonar tan proper. No afegeix cap mena d'artifici a la seva prosa, i en canvi ens trobem tics blogaires usats amb tota normalitat. Em va agradar trobar un personatge blanenc, suposo que una picada d'ullet als qui va conèixer quan va estar al meu poble fa un temps. És original la idea de dedicar un cicle de narracions a la mort, sobretot si el que vols és fer històries amables i no tètriques. S'ha de dir que el resultat és un llibre que te l'empasses molt ràpidament.

Si tries escriure aquest primer tipus de contes el problema és que mai no et farà cas la crítica "respectable" del país. Estàs condemnat a volar per sota el radar. Per molt bé que escriguis, un 80% del mèrit, com a mínim, se l'acaba emportant el tema escollit. En aquest sentit, els del segon gran grup de contistes catalans ho tenen més fàcil. En dic els "relats costumistes", sense ànim despectiu. Es tracta de captar instantànies de la vida d'algú, millor si és una mica tràgica, sense necessitat de pensar en principi, nus i desenllaç, ni molt menys en sorpreses. En Francesc Serés ho fa amb destresa als seus Contes Russos. Trobareu moltes crítiques positives al llibre, no cal que us en faci una altra. A mi m'han entrat ganes de veure com s'ho fa en Serés en un llarga durada, que ja és un bon elogi. El seu estil no m'ha semblat tan espectacular com diuen alguns, però sí molt sòlid. No puc dir massa més havent llegit només contes, sobretot d'aquesta mena. El gènere del conte "costumista" em dóna aquella sensació tan típica de quan un surt de veure una pel·lícula i tot el que li ve al cap és: "quina fotografia més maca!".

Coincidències

Herois quotidians (i savis maldestres) o només Herois quotidians? Pel mateix preu, el meu llibre dóna més ;-)

L'escollit (XLI)

Suposo que tots els qui us agrada llegir ja esteu abonats al Sobre llibres, que és un blog de curiositats i notícies literàries sempre interessant. El post que selecciono avui va sobre el destí misteriós dels llibres que mai no es publiquen, les piles de manuscrits rebutjats que s'acumulen a les editorials. M'ha sorprès descobrir que una vegada un llibre que va acabar sent un bestseller va ser escollit a l'atzar entre un d'aquests texts abandonats o que hi ha un web on tu envies el teu manuscrit i els mateixos lectors decideixen si val la pena, informació que després usa una editorial. Publicar (sobre paper) sempre ha estat difícil, però hi ha vegades que sembla impossible...

Dilluns musical: dones amb baixos.

Una mica de rock avui, entre dur i suau. La Melissa va ser la baixista de la darrera etapa dels Hole, el grup de la dona del cantant de Nirvana (us heu perdut ja?). Va treure un disc força decent el 2004 i ara contraataca amb el segon, que surt al carrer el mes que ve. Aquest és el primer single. A mi m'agrada el so que té, però he de confessar que no sóc del tot objectiu: sempre m'han fet perdre l'oremus les dones que toquen el baix.  Melissa Auf der Maur, Out of our minds (Out of our minds).

Sense Espriu, amb Espriu

Aquesta és la meva contribució a l'homenatge a Salvador Espriu en motiu del 25è aniversari de la seva mort  (més detalls aquí), que ha coordinat la Roser, l'Arlequí de l'Antaviana i el Víctor Pàmies del Raons que rimen.

Jo no he sigut mai massa espriuà. En el seu moment a mi em cridava més Carles Riba o Martí i Pol. Vaig tardar una mica a descobrir-lo i confesso que encara em queda per tastar la seva faceta narrativa. Va ser, previsiblement, amb La pell de brau que em vaig iniciar en el canon espriuenc. He estat repassant aquests dies alguns fragments que es poden trobar a la xarxa i he seleccionat per avui aquesta joia que havia oblidat completament. És colpidora sobretot la vigència dels últims versos.

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

El nom d'Espriu sempre ha sonat com el d'un dels nostres Nobels perduts, l'etern ignorat, i suposo que aquest és també un tema que reapareixerà avui. Tenim uns quants escriptors que ja han tingut un reconeixement internacional important, però ens falta el premi gros. Catalunya és terra de poetes però em sembla que la generació actual encara no ens ha donat un Riba, un Maragall, un Espriu o un Martí i Pol. En algun lloc es deu estar incubant. Tard o d'hora tornarem a col·locar un nom a les travesses i tornarem a queixar-nos de sortir sempre derrotats.

Mentre escrivia aquest post se m'ha ocorregut buscar algun vídeo de l'Espriu al google. Tenia la seva imatge molt clara, però per algun motiu no tenia consciència d'haver-lo sentit parlar mai. Diguem que el to de la seva veu no està gaire a l'alçada del que sortia de la seva ploma... Millor llegir-lo.

Per acabar amb el tema, no us perdeu el curiós "homenatge" que l'Instituto Cervantes li fa a Espriu inflant-li la seva bibliografia sense miraments.

[Nota: la secció dels dilluns musicals la trasllado aquesta setmana a demà.]

Febre aftosa

Això és un resum del que vaig escriure a Les grans epidèmies modernes sobre la febre aftosa:

"La febre aftosa és una malaltia viral que ataca sobretot nens petits. Dóna símptomes lleus, normalment llagues a la boca i febre. Es contagia per contacte amb la saliva, mocs o excrements. Actualment no hi ha ni un tractament ni una vacuna a punt."

Uns mesos després, estic preparat per afegir un altre paràgraf, fruit d'una recerca de camp intensiva:

"Els pares dels nanos afectats es contagien fàcilment, sobretot si la criatura és d'aquelles que reparteix generosament petons mullats als seus progenitors. Els símpotmes en adults també són lleus, però empipen un munt. La millor manera d'autodiagnosticar-se d'un atac de febre aftosa és menjant una bossa de patates fregides. Quan us hagueu omplert la boca notareu de sobte unes punxades insuportables en els punts on la sal entre en contacte amb les llagues bucals, que fins aquell moment molt possiblement ni havíeu descobert que teníeu. Si manteniu la serenitat podreu fins i tot comptar quantes llagues us han sortit, tot i que no serveix de molt. El tractament és paciència i menjar sopetes sense sal durant uns dies."

1er premi a la millor entrada: el veredicte.

Aquí teniu els guanaydors del 1er premi a la millor entrada que organitzava Opinàlia. Felicitats a tots els participants pel nivell que hi ha hagut, i sobretot a la Mercè per emportar-se el premi gros! I no oblidem a l'organitzador, el Ramon, que ha fet una feina excel·lent muntant tota aquesta història.

Concurs estúpid, segona edició.

L'estiu passat vaig fer un concurs per animar/celebrar l'aparició de l'amic número 100 a la llista del Google Connect que hi ha aquí a la dreta. Veig que aquesta setmana hem arribat al 149, cosa que em dona l'exucusa perfecta per muntar un altre d'aquests concursos instantanis.

La història és la següent: el seguidor número 150 rebrà al seu domicili un exemplar de Inmortales y perfectos dedicat i signat. Una oportunitat d'or pels qui no heu llegit el llibre i encara no heu deixat la foto a la caixeta. El més matiner se l'emporta!

L'escollit (XL)

La majoria de vegades aprofito L'escollit per descobrir algun blog nou o poc concorregut. Avui vaig cap a l'altre extrem, al ja clàssic Entrellum del Toni Ibàñez, per seleccionar un post sobre un tema que cada cop està més present a la xarxa: la publicació digital, els drets d'autor, el canvi en el "negoci" de la literatura i el paper que jugaran editors i llibreters a partir d'ara.

El Toni és un fervent advocat de la figura de l'escriptor 2.0, que usa la xarxa per a la creació i distribució de les seves obres. Em sembla molt coherent amb aquest punt de vista el pas endavant que proposa en el post: donar els seus llibres gratuïtament a qui els vulgui llegir. Amb un gest com aquest, l'art es queda simplement en art i deixa de ser un negoci (al cap i a la fi, el 90% dels escriptors catalans no vivim del nostre "art", és un gest que té una càrrega fortament simbòlica).

Va realment cap aquí el futur de la literatura? Canviarà tant el sistema? La pèrdua de l'editor com a filtre i control de qualitat seria beneficiosa o perjudicial pel lector? I la del llibreter com a crític/recomanador de confiança? És positiva l'arribada de més llibres al públic o simplement farà que ens perdem en un mar d'ofertes entre les quals no sabem què triar? Sortiran guanyant la literatura i els lectors, com diu el Toni? Són preguntes que els qui estem ficats en aquest ram no podrem eludir massa temps més.

Dilluns musicals: el dimoni en el paradís.

Els Massive attack són uns clàssics del trip-hop, un gènere que els qui seguiu els dilluns musicals ja sabeu que m'agrada força. Acaben de treure nou disc, el cinquè, i aquest és el primer single. El curiós vídeo oficial és una mena de mini-documental (on la cançó només fa de banda sonora) sobre la Georgina Spelvin, una actriu que es va fer famosa fa gairebé quaranta anys amb The Devil in Miss Jones. Massive attack, Paradise circus (Heligoland).

El final de la festa

Em quedava per explicar-vos la presentació del llibre a Blanes, però ara que l'autora del vídeo l'ha penjat, ho podeu veure vosaltres mateixos. Deixeu-me afegir només el meu agraïment a tots els qui van venir a la festa i a la Fundació Planells per haver-ho fet possible altre cop. Va ser tot un plaer aprofitar l'excusa del llibre per retrobar els meus amics, parents i coneguts, fins i tot algun amb qui feia 20 anys ben bons que no parlava (com la meva professora de química de COU!), o per fer noves coneixences i desvirtualitzar-ne d'altres (com la blogaire de la blanesfera que encara tenia pendent saludar).

Veureu que aquesta va ser una presentació atípica ja des del principi, una mica la marca de la casa dels xous que solem muntar amb els meus companys habituals de malifetes, el Marc Pérez i el Sebastià Roig. Per exemple, res més adequat per a un llibre sobre "enemics invisibles" que fer els primers deu minuts a les fosques. Això, afegit a les brillants intervencions dels dos presentadors va convertir l'acte en una mena de stand up comedy (pero asseguts) que va agradar molt al nombrós públic congregat. Hi va haver-hi moments curiosos, com l'immortalitzat en aquesta foto, on sembla que s'estigui presentant un llibre de còctels, amb les llimones sobre la taula preparades per anar a parar al fons dels gintònics (gentilesa de la reina de Ki). Haureu de mirar el vídeo si voleu saber el perquè i quina relació té tot plegat amb la malària i remenar les escombraries. Aquí teniu el guió de la interveció del Sebastià per escrit i aquí el del Marc. Podeu llegir altres cròniques de la presentació aquí i aquí.

Un dels moments culminants de tota presentació és la sessió de signatures  al final. Fa dos anys, la gentada que va fer cua per a què els dediqués el llibre em va agafar totalment per sorpresa. Vaig acabar amb el dit garratibat de tant signar perquè, innocent de mi, només duia un boli bic a sobre. No signeu mai llibres amb un bic. Són mortals. Aquesta vegada vaig tenir la sort que uns dies abans m'havia entrevistat una periodista que, quan vam acabar, em va demanar que li dediqués l'exemplar de Las grandes plagas modernas que duia. Com que no portava cap bolígraf a sobre em va passar el seu (el teniu a la foto). Ah, amics! Quina finesa! Quina velocitat! En vaig fer tants elogis que me'l va regalar. Quan, uns dies després, li vaig enviar un email explicant-li que bé que m'havia anat el seu present per ajudar-me a superar una hora sencera de firmar llibres, em va contestar que acabava d'entrevistar l'Eduardo Mendoza a Barcelona i que havia tingut una reacció semblant. Al final també li havia regalat també un d'aquests bolígrafs màgics, que suposo que ara l'home farà servir en les sessions maratonianes de signatures. Si corre la veu entre els professionals, el Pilot G-Tec C4 es pot convertir en el patrocinador oficial de la propera diada de Sant Jordi.

[Nota: fotos de Sebastià Roig i PepQuímic, vídeo de la Fina... Moltes gràcies!]

Un premi amb retard.

Aprofitant que passava per Castelló, fa uns dies vam poder completar per fi la cerimònia oficial d'entrega del VIIè Premi Vila D'Almassora, que em van concedir el 2007 pel recull de contes Quina gran persona. En aquell moment estava a Nova York i no em va quedar altre remei que acceptar via vídeo. A la foto em podeu veure recollint el trofeu commemoratiu de mans d'un dels membres del jurat, l'Albert Garcia, que me l'havia estat guardant amb molta cura, en presència de la premsa castellonenca (1, 2, 3). En acabar el micro-acte, l'Albert i un altre dels components del jurat, van actuar com a bons amfitrions i en nom de la ben nodrida Societat d'Escriptors No-tan-joves i Vius de Castelló em van oferir un tast de la cultura nocturna local. La nit va acabar amb l'intent fallit d'aconseguir que erigissin una placa commemorativa de tan important trobada al pub irlandès on vam fer la darrera cervesa.

L'escollit (XXXIX)

Reactivo la secció que faltava, L'escollit, la meva selecció setmanal de l'entrada que més m'ha agradat als blogs que segueixo. Avui, un blog que vaig descobrir al blogroll de l'amic Leblansky i trobo força divertit: Photoshop Disasters. Es dedica a recollit imatges (portades de revistes, anuncis, pósters...) en les quals a algú se li ha anat la mà a l'hora de polir-les a cops de Photoshop, com un avió sense rodes per aterrar, una senyora sense cama o una model aprimada digitalment fins als límits de la realitat.

L'escollit d'avui se l'emporta aquesta imatge que reprodueixo a continuació, obra i gràcia del Ministeri de (Des)Informació i Clonació berlusconià.

Dilluns musicals: des de Brooklyn amb amor.

El primer disc dels Yeasyer tenia la que per mi va ser una de les millors cançons del 2008. Els de Brooklyn contraataquen amb el segon disc, del qual avui us presento el primer single, que ja fa uns dies que roda per la xarxa. No és tan impactant, però va la pena. Yeasayer, Ambling alp (Secretly canadian).

Oedipus rex, the prequel

Des que va néixer el meu fill, fa una mica més de dos anys, no he passat més de quatre o cinc nits fora de casa. En dues tandes, les dues per feina. La primera era petit i no es deuria adonar massa que li faltava un dels progenitors. La segona va ser fa unes setmanes, a Barcelona.

Els primers dies d'aquesta estada a la Ciutat Comtal dormíem els tres a la mateixa habitació, nosaltres al llit gros, el nano en un de viatge just al costat. Llavors jo vaig marxar a fer bolos. A la primera ocasió que va veure un forat, el trapella ho va tenir molt clar: el llit dels pares era més gran i més còmode, i era una llàstima desaprofitar tot aquest espai que de sobte  havia quedat buit. S'hi va enfilar i va aferrar-s'hi amb totes dues mans. La meva dona no va aconseguir fer-lo fora.

Quan vaig tornar a casa, esgotat d'un parell de dies viatjant amunt i avall, em vaig trobar que la meva plaça estava ocupada. Anava a imposar el meu dret de pater familias per la via directa quan la meva dona va decidir actuar de mitjancera i em va instar a donar-li una oportunitat a la solució salomònica. Però el petit colpista no tenia cap intenció de cedir els seus drets recentment adquirits. Provar de dormir tots tres plegats al mateix llit va acabar en una guerra a cops de peu que vaig perdre estrepitosament.

Resultat: vaig passar la resta de les vacances dormint al sofà. Si fos un dramaturg de la grècia clàssica segur que aquest episodi m'hagués inspirat com a mínim un parell de tragèdies.

Més llistes...

Us parlava l'altre dia de les llistes d'èxit i de la gràcia que ens fa als autors veure el nostre llibre treure-hi el cap, malgrat que aquestes aparicions esporàdiques en realitat no serveixen massa per fer bullir l'olla. Doncs ahir em van comunicar que per primer cop he aconseguit col·locar-me en un top 10 dels que es fan amb dades de diverses llibreries. Per un llibre de divulgació científica trobo que és tota una fita. Gràcies als qui ho heu fet possible!

Mediateca (II): Les grans epidèmies modernes.

Com vaig fer la darrera vegada, us presento aquí un recull de les aparicions mediàtiques més interessants de la promoció de Les grans epidèmies modernes. Marco amb un asterisc (*) els documents que em semblen més bons, pels qui esteu interessats en el tema. Aniré actualitzant-la amb les novetats que vagi trobant.

-------- TELEVISIÓ --------
- Espejo público, Antena 3. 8/01/10.

- +vivir (Intereconomía tv). 12/01/10 (fragment). Feu click aquí.
- Els matins (TV3), 13/01/10. (*)

- L'hora del lector (C33), 15/01/10 (entrevista al minut 33). Feu clic aquí.
- BCN.cat, 21/01/10. Feu click aquí. La notícia aquí. (*)
- Vilaweb, 22/01/10. La notícia aquí. (*)

- Telenotícies migdia (TV3), 14/02/10.

- Millenium (C33), 5/03/10.

- La Terrassa (El 9 TV) 5/5/10.

-Documentos TV (La 2), 8/5/10. Feu clic aquí.
- Televisió de Castelló, 17/5/10. Feu clic aquí.

-------- RÀDIO --------
- Te doy mi palabra, amb Isabel Gemio (Onda Cero), 10/01/10. Feu clic aquí.
- A vivir que son dos días (Cadena SER), 10/01/10.  (Link)
- Asuntos Propios, amb Toni Garrido (RNE), 12/01/10. Feu clic aquí.(*)
- La mañana en vivo (Radio 5), 12/01/10. Feu clic aquí.
- Castellón en la onda (Onda Cero), 13/01/10. Feu clic aquí.
- Versió RAC1, amb Toni Clapés (RAC1), 13/01/10. Feu clic aquí. (*)
- El matí, amb Manuel Fuentes (Catalunya Ràdio), 15/01/10. Feu clic aquí. (*)
- Notícies (Radio Marina), 19/01/10. Feu clic aquí.
- Via lliure, amb Marta Cailà (RAC1), 24/01/10. Feu clic aquí. (*)
- La ventana, amb Gemma Nierga (Cadena SER), 26/1/10.   (Link)
- Queremos hablar, amb Ana García Lozano (Punto Radio), 4/5/10. Feu clic aquí ("2ª parte").
- En casa de Herrero, amb Luis Herrero (esRadio). Feu clic aquí.
- Quítate la liga, amb Albert Lesán (Onda Cero), 31/7/10. Feu clic aquí (cap al final del programa).
- Dia a dia (Radio Esparraguera), 28/10/10. Feu clic aquí.


-------- PREMSA --------
- Ya! Castellón, Notícia, 5/01/10.
- Mediterráneo, Anunci, 9/01/10.
- Europa sur, Ressenya, 10/01/10.
- Mediterráneo, Anunci, 9/01/10.
- ABC (Europa Press), Entrevista, 12/01/10.
- El Mundo/Castellón, Notícia, 12/01/10.
- El Mundo/Castellón, Anunci, 12/01/10.
- La voz de Galicia, Entrevista, 13/01/10.
- Agencia EFE, Entrevista, 13/01/10.
- El Día, Notícia, 13/01/10.
- Hoy Badajoz, Notícia, 13/01/10.
- Diario de Pontevedra, Notícia, 13/01/10.
- La Vanguardia, Entrevista, 14/01/10. Versió digital aquí, aquí i aquí. (*)
- El Mundo/Castellón, Notícia, 14/01/10.
- La voz de Galicia, Entrevista(14/01/10 ).
- Levante, Notícia (14/01/10 ). Versió digital aquí.
- El Periódico Mediterráneo, Entrevista (14/01/10 ). Versió digital aquí.
- El Mundo, Notícia (15/01/10 ).
- Què! , Notícia (15/01/10 ).
- Avui, Entrevista,15/01/10. (*)
- La Vanguardia, Entrevista, 16/01/10.
- Época, Reportatge, 17/01/10. (*)
- Diario de Pontevedra, Notícia, 17/01/10.
- El País, Entrevista, 19/01/10. Versió digital aquí. (*)
- El global, Opinió, 25/01/10.

- La Vanguardia, Opinió, 28/01/10. Versió digital aquí.
- Time Out, Entrevista, 01/10. Versió digital aquí. Al blog de l'autor aquí.
- Gara, Entrevista, 30/01/10.
- Cel Obert, Notícia, 01/10.
- Osaca, Entrevista, 31/01/10 .(*)
- ABC, entrevista, 7/02/10. Versió digital aquí i aquí.
- Diario de Burgos, opinió, 9/02/10
- Presència, entrevista, 14/02/10. (*)
- El Periódico, ressenya, 24/02/10.
- 20 minutos, reportatge, 23/02/10.

- La Gaceta, entrevista, 28/02/10.
- La Torre de Barcelona, recomanació, Març 2010.
- Presència, crítica, 19/3/10
- Avui, crítica, 25/03/10 (*)
- Cel Obert, perfil, 04/10 (*)
- El Periódico, recomanació, 21/04/10
- XL Semanal, entrevista, 25/04/10. Versió digital aquí.
- IVAP, entrevista, 19/05/10.
- Informaciones y atenciones, Juny 2010.

-------- BLOGS I WEBS--------
- Mirando a la bahía, 12/01/10.
- Agitación desde la periferia, 14/01/10.

- El blog de PepQuímic, 17/01/10.
- Nau Argos, 18/01/10.
- En buenas manos, 25/01/10.
- Món de llibres, 25/02/10.
- TUMATEIX LLIBRES, 17/04/10.
- iCIENTIFICats, 22/04/10.
- Recerca en acció, 23/04/10. (i aquí.)
- El codi de la vida, 6/05/10.
- Cercle de lectors, preguntes dels lectors, 19/07/10.
- Sobre llibres, 3/08/10.
- Historias de la ciencia, 5/11/10.
- Històries de la ciència, 7/11/10.

Llegir perjudica seriosament la salut

Una manera espectacular d'empaquetar els llibres de butxaca, que podeu comprar aquí. Diuen que el text es pot llegir bé, tot i tenir la mida original del paquet de cigarrets. Si algú ho prova que ens ho expliqui.

Dilluns musicals: el retorn!

És hora d'anar recuperant poc a poc el ritme habitual del bloGuejat, després d'aquest interludi mediàtic (que, ho prometo, s'acabarà aquesta setmana). Rescatem la secció musical dels dilluns amb la Charlotte Gainsbourg, filla del Serge, i en el seu nou disc companya musical  de Beck. El disc anterior que els AIR li van fer a la Gainsbourg em va semblar fantàstic. El partenaire que s'ha buscat aquesta vegada no m'emociona tant, però el primer single no està gens malament. Charlotte Gainsbourg, Heaven can wait (I. R. M.)